L’adéu d’Albert Alegre ha sorprès aquest primer dimarts d’agost. Lesionat de gravetat des d’abril, el defensa mariner es va acomiadar de Castelldefels després de quatre temporades en les quals va lluir el braçalet de capità
@ManuelSeguraM
Aquest dimarts 6 d’agost no l’oblidarà fàcilment Albert Alegre encara que hauria de fer-ho. A punt de començar la seva cinquena temporada com a jugador de la UE Castelldefels, aquest matí va arribar a Els Canyars i va comunicar al club la seva ferma decisió de sortir de l’entitat.
Lesionat de gravetat a l’abril –lligament creuat anterior i, parcialment, l’interior-, aquest lateral esquerre tenia marcada la data de gener o febrer del 2020 per a reaparèixer. Només té 27 anys i un bon futur, però “per motius personals“, segons el club, ha dit adéu.
En aquesta nota que desborda admiració pel futbolista, on es destaquen els seus 107 partits oficials i en la qual se li “agraeix la seva implicació i rendiment”, la UE Castelldefels tanca aquesta relació amb qui fins aquesta data també era el primer capità. En el club no surten de la seva sorpresa, volen entendre la voluntat del futbolista de sortir encara que els costi. De fet, algunes fonts apunten que se li va ampliar contracte l’abril passat quan va caure lesionat, un extrem que l’entitat de la Riera dels Canyars nega al cent per cent.
Alegre té una altra versió
Albert Alegre respon d’una altra manera. “A mi ningú em va dir a l’abril que estava renovat. La primera vegada que ens assèiem a parlar d’aquesta possible renovació va ser al juny, com amb els altres companys, i em van fer una proposta inacceptable”, va comentar el jugador de Sant Joan Despí amb un to de respecte i serenor destacable. “És més, em van oferir renovar sense cobrar mentre em recuperés i jo li vaig dir al president que no ho veia bé”, afegeix.
El següent pas va ser “pactar la meitat del sou fins que pogués reaparèixer. Primer vaig pensar que m’aniria bé per a recuperar-me però aquest dimarts he arribat i m’he assabentat que tampoc anava a continuar com a capità, així que he decidit marxar. Per ser a un lloc on no et valoren ni com a esportista ni com a persona i on és clar que hi ha conceptes que no compartim, millor marxo“.
La part positiva és que “m’han trucat molts companys i tècnics perquè pugui seguir la meva recuperació amb ells. A Castelldefels no tenia ni gimnàs, m’ho havia de pagar jo… Mira, la gent del futbol sap com sóc jo i a Castelldefels m’he sentit com a casa meva, però així no podia seguir”.