Àlex Fernández va patir una greu lesió contra el Manresa que posa punt i final a la seva temporada. El capità, molt estimat pel vestidor, va rebre un gran gest dels seus companys després de la golejada contra l’Atlético Saguntino
Com va ser el moment de la lesió i sobretot com ho porta mentalment?
El moment de la lesió va ser al partit contra el Manresa en una acció aïllada per banda. Vaig anar a centrar i el defensor es va tirar al terra i quan vaig recolzar el peu esquerre ell per la inèrcia de la jugada em va doblegar el turmell. Em va agafar amb el pes de tot el cos al peu i me’l vaig torçar completament. Quan em vaig aixecar pensava que tindria la típica lesió de lligaments, però al no tenir dolor vaig seguir jugant 20 minuts. Sí que és cert que cada minut que passava la planta del peu i el lateral cada cop em feien més mal i al final em van canviar al minut 80. Al dia següent em vaig llevar i el dolor era molt més intens i vaig decidir anar a fer-me una prova per descartar qualsevol cosa… i aquí tenim el diagnòstic: fractura del cinquè metatarsià.
Mentalment estic fort, quan competeixes són coses que poden passar. No entren als plans de ningú, però un cop passa has d’assimilar que comença una etapa nova i ara el que he de fer és tenir paciència i tranquil·litat per recuperar-me bé i no tenir cap imprevist durant la recuperació. Estic tranquil, amb força i amb ganes.
Havia tingut alguna lesió o situació similar a la seva carrera futbolística?
Mai. De fet la única lesió que recordo és quan tenia 21 anys, que durant any i mig vaig tenir una lesió de lligament intern de genoll. La recuperació d’aleshores va ser mes i mig, dos mesos però vaig recaure dues vegades. Va ser complicat, però des de llavors no havia patit cap lesió. Algun ensurt muscular, però res important. Podem dir que les lesions fins ara m’han respectat.
“ESTIC MOLT ORGULLÓS DELS MEUS COMPANYS”
Com es va sentir amb la dedicatòria de la victòria que li van fer els seus companys el passat cap de setmana?
Em vaig sentir molt orgullós d’ells i sobretot molt content. Que s’enrecordin de tu en un moment delicat com el que ens trobàvem sempre és d’agrair. Sincerament, la gent que em preguntava jo no m’ho esperava per res. Estava tan concentrat en aconseguir un bon resultat que no m’hauria esperat que tinguessin aquest detall. Ara aquesta samarreta més val que no se la treguin, que se la posin cada setmana.
Fins on creu que pot arribar aquest Terrassa? La següent dedicatòria podria ser la d’un ascens?
Pels meus propers jo crec que el discurs que més he dit l’últim any i mig és que les metes són a curt termini. L’any passat vam rebre una lliçó molt gran de que no podíem pensar més enllà, ja que la classificació només tenia sis punts entre la zona de playoff i de descens. Aquest any tenim molt clar que el partit més important és el de cada setmana i a partir d’aquí volem i podem aspirar al màxim possible. Ni quan vam estar 14 jornades sense perdre érem aspirants a ser campió ni ara per no guanyar en tres havíem de mirar cap a baix. Les dinàmiques existeixen, però hem de tenir en compte que a la lliga hi ha rivals de molta entitat. El més adient i el millor consell és que juguem cada partit com si fos l’últim, aconseguir els tres punts i veure fins on arribem.
Ja són set anys al Terrassa. És el club de la seva vida?
Sens dubte que sí. Vaig sortir de juvenil perquè vaig rebre una oferta irrefusable d’Osasuna, del filial. La sortida d’aleshores va ser amb molta pena per intentar seguir per un altre camí. Un cop vaig tornar a Catalunya el Terrassa sempre el tenia en ment. Pel club que és a nivell històric, per l’entitat i per ser d’aquí ho sento com ho sento. Els projectes que hi havia quan rebia trucades aleshores no acabaven de ser molt convincents. Les ganes per tornar mai havien faltat, però finalment vaig esperar el moment que veiés que les coses s’estaven fent bé i amb l’arribada de Jordi Cuesta al club i de Cristian com a secretari tècnic va ser el moment idoni. El Terrassa és el club de la meva vida i esperem que aquesta història es pugui allargar el màxim temps possible.