Jornada de canvis i de victòries locals al grup 2 Primera Catalana on el Balaguer perd el liderat després del seu empat contra el Suburense. Ara mana el Santboià. Per la seva banda, l’Igualada surt de la zona de descens gràcies al seu triomf al camp del Vilanova
CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
Estem vivint una temporada boja, plena de canvis i de màxima igualtat al grup 2 de Primera Catalana com demostren els resultats jornada rera jornada. Tot està en un mocador i qualsevol errada, dins o fora dels terrenys de joc, poden passar factura.
Un dels damnificats per aquests errors ha estat el Balaguer que el passat dimecres perdia els tres punts guanyats contra la Rapitenca per alineació indeguda d’Asier Eizaguirre. Aquest fet provocava que la classificació s’estrenyés, encara més, i deixés a Balaguer i Santboià distanciats per un punt.
El gran beneficiat de la jornada ha estat el Santboià, el qual torna a liderar la categoria després de molts mesos i d’una temporada bastant complicada. Els de Piti van rebre a casa a la Rapitenca amb la intenció de fer els deures i col·locar-se com a líder provisional. Els de Sant Boi no van fallar i van vèncer per la miníma als de Sant Carles. Pedro Bravo al minut 23, va ser l’artífex del gol que va permetre als locals guanyar. Norbert Callau, integrant de la banqueta rapitenca va ser expulsat amb vermella directa al 54.
Triomf que va passar tota la pressió a un Balaguer que havia de sumar els tres punts si volia continuar liderant la classificació. El fins ara líder no ha pogut gestionar els nervis i ha acabat sucumbint contra el Suburense, en un partit on tots dos buscaven els tres punts, tot i que per raons contraposades.
Al Municipal de Balaguer les coses es van posar de cara pels locals quan Adrià al minut 34 va transformar un penal posant, d’aquesta manera, per davant als de La Noguera. L’alegria no va durar gaire, ja que, Sarabia 20 minuts més tard va perforar la porteria balaguerina i empatava l’encontre. Repartiment de punts que no serveix de gaire a cap dels dos conjunts i que provoca que els de Jordi Cortés perdin el liderat.
Gimeno assalta Vilanova
Si les emocions van estar a flor de pell a Balaguer, què dir de les que es van viure a Vilanova amb la tornada de Dani Gimeno. Un matx especial per l’ex-entrenador vilanoví que arribava a l’Alumnes Obrers amb el seu l’Igualada. Un encontre que no es va decidir fins als minuts finals i que es va emportar en Gimeno. Els igualadins, tot i dominar la possessió de la pilota, van veure com Adri Alonso al 59 va avançar als locals al marcador. Els visitants no van abaixar els braços i gràcies a un doblet d’Eric van poder capgirar el resultat i fer-se amb tres punts d’or. Tres punts que els permet sortir de la zona de descens directe.
Tornen a somiar
Lluny, molt lluny d’aquesta zona de descens trobem a San Cristóbal, Vista Alegre i Sant Ildefons. Tres equips immersos en dinàmiques positives que els permeten respirar amb molta tranquil·litat i, per què no, somiar amb fites més altes.
El San Cristóbal sembla que ha deixat enrera els mals resultats que va patir durant algunes jornades i torna a estar en un bon moment, com reflecteix el 4-0 al Rubí. Un matx que va començar amb dues ocasions clares pels rubinencs que no van saber aprofitar i ho van acabar pagant molt clar. Els ensurts van despertar als locals, que a partir d’aquest moment no van tenir compassió del seu rival. Pablo, Kevin i Ruy van sentenciar el partit abans del descans. A la represa, l’expulsió del jugador del Rubí, Faura i el quart gol dels egarencs, obra de Xavi van deixar més que tocats als d’Alberto Fernández.
Si els de Terrassa no van patir gaire per desfer-se del seu contrincant, el mateix va passar a Can Vinader on el Vista Alegre va tenir un matí bastant plàcid. Un Morell, virtualment a Segona Catalana, no va posar gaires entrebancs. Dotze minuts i els gols de Sani i Jarabo van bastar perquè els tres punts es quedessin a Castelldefels. Novena jornada consecutiva puntuant dels homes d’Eloy Martínez.
I, sense deixar el Baix Llobregat, marxem de Castelldefels fins a Cornellà per veure com el Sant Ildefons va aconseguir la seva tercera victòria seguida. La seva víctima va ser un Alpicat que arribava en un bon moment però que no va estar del tot encertat, fet que va saber aprofitar el seu rival. Víctor al 53 i Guille Torres al 81, després de sengles passades de Bilbao,van marcar els gols d’aquest triomf.
Fi a la ratxa del filial reusenc
Tres dinàmiques positives que és queden en res si tenim en compte la gran dinàmica que portava el Reus Cambrils. Setze partits sense conèixer la derrota fins a aquesta jornada on l’EFAC ha posat fi a la imbatibilitat roig-i-negra.
El Municipal d’Almacelles es va preparar per viure i veure un encontre entre dos dels conjunts que millor futbol realitzen. El 3-0 final, no reflecteix del tot el succeït damunt del terreny de joc i on els visitants haguessin merescut més.
La sort no va estar del costat del filial en el primer gol, quan Òscar Rodriguez es va marcar en pròpia porta fent pujar l’1-0 al lluminós. El matx no va decidir-se fins als últims minuts. Primer, Hèctor al 83 i després, Joel de penal al 85 van deixar sense cap esperança d’empatar, als visitants. L’equip de Lluís Albesa va jugar els darrers 5 minuts amb inferioritat per l’expulsió per doble groga d’Albert Miravent.
Del filial del Reus passem al filial del Lleida Esportiu, el qual no va tenir cap problema per imposar-se al Viladecans, al Municipal del Gardeny, en l’encontre que tancava la jornada 22. Viñes al minut 42 va obrir la llauna pels locals. Amb el triomf per la mímina dels blaus es va arribar al descans. Als segons 45 minuts, els gols van anar caient un darrera l’altre. Morera, Borda i Sergi Gómez van tancar la golejada pels homes de Mariani. El gol de l’honor visitant va ser obra de Triguero amb un autèntic golàs per tot l’escaire, al temps afegit.