PROTAGONISTA #FUTBOLCAT Cinc gols en dos partits. L’inici de temporada del davanter del Vista Alegre Fran Orellana és, sens dubte, el millor de la seva curta carrera. Andorra i Tàrrega ja han tastat el seu ‘xarop’
Si mantingués la progressió de les dues primeres jornades de Lliga, Fran Orellana batria tots els rècords del futbol català. Però ell sap que això de marcar és qüestió de ratxes. En aquests moments, la seva és boníssima no només per a ell, sinó també pel seu equip, la UD Vista Alegre, un dels tres clubs que ha fet ple de punts a l’inici de competició al grup 2 de Primera Catalana.
Amb 23 anys acabats de complir –concretament, dijous passat-, el davanter gavanenc viu un dels millors moments d’una carrera que, tot i ser curta per la seva edat, fins ara ha estat molt intensa, amb moments màgics com aquell gol que va salvar del descens a Primera Catalana al Gavà o aquella temporada que es va passar en blanc a causa d’una greu lesió tot just després d’arribar al Rubí.
“Aquest inici de Lliga és inimaginable. No esperàvem començar tant bé, tot i que les sensacions de pretemporada van ser bones”, va declarar a ‘La Xarxa’ Fran, hores després del seu doblet contra el Tàrrega a Can Vinader. Eren els seus quart i cinquè gols després del seu primer ‘hat trick’ com a futbolista amateur, que el va signar a la Borda Mateu, en el partit inaugural del campionat contra l’Andorra.
Números en mà, cinc dels set gols que ha marcat el Vista Alegre a les dues primeres jornades són seus. Tot i ser davanter, els seus registres no han estat espectaculars fins ara. De fet, la seva millor marca com a amateur la va fer a la seva etapa al Viladecans, amb sis dianes en 25 partits. És a dir, molt s’haurien de tòrcer les coses perquè no la superés amb escreix.
I potser el seu entrenador, Eloi Martínez, ha sabut trobar la forma d’explotar el seu potencial ofensiu: “Aquesta temporada estic ocupant la posició de ‘9’. L’any passat jugava més a la banda i el cert és que ara estic molt còmode i les coses estan sortint bé”, reconeixia Fran.
Aquell jove heroi…
El protagonista golejador de l’inici de Lliga és ben conegut al Baix Llobregat, sobretot a la seva ciutat natal, Gavà. Format al planter del club gavanenc, ja despuntava a aquell Juvenil que va militar a la Divisió d’Honor, a les ordres de l’actual tècnic del CF Gavà, José Manuel Serrano. A la temporada 2013-2014, les coses no anaven gaire bé pel primer equip, que entrenava Albert Poch, fins al punt que a la darrera jornada es jugava la permanència en un cara o creu amb un equip veí, el Santboià, a qui li valia l’empat.
11 de maig de 2014, 12.00 hores, La Bòbila. Aquell assoleiat diumenge s’ennuvolava per moments pel Gavà, sobretot quan al minut 57 Eloi Fontanella avançava a l’equip de Sant Boi. Dotze minuts després, Poch se la jugava amb un doble canvi, donant entrada a dos juvenils, Adrià Borreda i… Fran Orellana. Al 85’, Borreda va igualar el partit, però l’esclat va arribar al 89’, quan David Jiménez va centrar des de la dreta i Orellana, aixecant-se al segon pal, va fer una rematada de manual que valia una permanència. La crònica de Havok és impagable.
Aquell dia va haver-hi festa grossa a casa dels Orellana. I segur que un dels qui va prendre bona nota va ser el germà de Fran, Jandro, qui llavors estava a pocs mesos de complir 14 anys. Avui, tots dos es reparteixen l’admiració mútua, ja que el petit dels Orellana és un dels valors del planter del FC Barcelona, campió de la darrera UEFA Youth League i també del Campionat d’Europa sots-17 amb la selecció espanyola.
En Jandro va ser un dels qui més va recolzar Fran quan van venir mal dades. Com veureu a l’estadística, a la temporada 2016-2017 només va poder jugar tres partits de Lliga amb el Rubí. I tot, a causa d’una greu lesió tot just començar aquella campanya, que el va mantenir inactiu fins al mes d’abril. En aquella temporada, l’equip vallesà va descendir a Segona Catalana.
I de Can Rosés, a Can Vinader. Al Vista Alegre, a Castelldefels, a molt poca distància de la seva ciutat, Fran Orellana viu el present sense deixar de banda el futur. Per sobre de tot, vol el millor pel seu equip, encara que queda molta Lliga. “Lluitar pel pitxitxi? Ho intentaré i lluitaré fins al final”, avisa el gavanenc. De moment, aquest setembre és el més dolç per un futbolista que les ha vist de tots els colors. Ara toca somriure…
