No hi ha dos sense tres. Per tercera jornada consecutiva, el cap de sèrie va caure a l’Històrics. Els Sants, com el Júpiter, torna a les semifinals més inesperades d’un torneig carregat de sorpreses
JORDI MESTRES @jordimestres7
El 1993 va ser l’últim i únic títol de campió de l’Històrics que hi ha a les vitrines del Sants. Abans, a l’edició inaugural el 1984, l’equip barceloní va ser subcampió. Ha plogut molt des d’aleshores i molts camps han acollit els verd-i-blancs. L’últim, el de l’Energia, ha viscut el retorn a Primera Catalana, categoria amb la qual el Sants ha eliminat a Sant Andreu i Rubí. Tota una proesa, la tercera consecutiva, en un Històrics que no admet pronòstics.
El Sants era el primer equip de Primera Catalana que prenia part en aquesta edició del torneig. Amb els precedents de Júpiter i Granollers, no es podia descartar res. Així ho van confirmar els de Tito Lossio. De la millor manera possible. Van guanyar sense pal·liatius el Rubí (2-0) i aconseguint amb suficiència un empat que ja valia contra el Sant Andreu (0-0). Demà, no descartin al Martinenc.
UE SANTS 2-0 UE RUBÍ
L’Històrics no espera a ningú i els molts espectadors presents al bar del Guinardó – per l’onada de calor – es van despertar de cop. També ho va fer el Rubí. Sergio Navarro va ser el culpable i el seu gol, el detonant. Com si es tractés d’una partida d’escacs, el Sants superava rivals gràcies a l’estratègia a pilota aturada. Tothom pensava que el servei de Crivilles aniria al segon pal, però Fabre va anar al primer, va rebre la pilota, la va centrar i Navarro, sense deixar-la caure, l’enviava cap a dins. No s’havia complert el segon minut de joc.
Era el primer gol dels partits de les 18 hores al Torneig d’Històrics 2015 i un clar indici de què, en aquesta edició, no s’acaben mai les sorpreses. N’hi hauria més. Altra vegada a pilota aturada, el Sants trobava el camí del gol. El Rubí, molt passiu en defensa, deixava botar la bimba dins l’àrea i Navas, més llest que ningú, l’enviava cap a dins. Cada falta comesa, era una tortura per als de Julià García. La sorpresa seria un fet (bis), però la realitat va ser tossuda. El Sants es va mostrar millor que el Rubí i així ho va reflectir el marcador.
UE SANT ANDREU 0-2 UE RUBÍ
Les segones oportunitats sempre arriben i el Rubí la tenia contra el Sant Andreu. Manolo Márquez va alinear un onze titular farcit de jugadors a prova i això es va notar. Aquesta vegada sí, els de Julià García van ser més intensos que el rival. I precisos, com a la jugada que va suposar el gol de Pau Gené. La pissarra aquesta vegada va ser rubinenca. El gol, també. No seria l’únic – golàs, volem dir – ja que Sergi Estrada trauria les teranyines de l’escaire de la porteria andreuenca.
Els papers s’havien invertit i ara el Rubí era el clar dominador. El Sol marxava del Guinardó i també les opcions del Sant Andreu. Els quadribarrats havien de guanyar per tres gols el següent partit, mentre que el Rubí havia d’esperar una victòria andreuenca per dos de diferència. Qui millor ho tenia era el Sants. Amb un empat n’hi havia prou. Una jornada més, es mantenia l’emoció fins al final. Tant del torneig, com d’una inacabable tanda de penals que va acabar guanyant el Rubí (8-7).
UE SANTS 0-0 UE SANT ANDREU
Després de dos inicis de partit bojos, i amb el que estava en joc, s’esperava molt de l’arrencada del Sant Andreu-Sants. Lamentablement, no va ser així. El vigent campió no va deixar palesa la seva condició. Els de Tito Lossio, per la seva part, van saber gestionar el clar avantatge estadístic que tenien per a classificar-se. Si no passava res, era bo per al Sants. I hi va haver poc a destacar.
El més important, sense cap mena de dubte, va ser el retorn d’un dels fundadors del torneig a les semifinals de l’Històrics. El Sants, contra tot pronòstic, va superar a dos ‘terceres’ com el Sant Andreu i el Rubí. De forma merescuda i sense cap mena de discussió. Dissabte a les 20h, el seu rival serà L’Hospitalet, la Montañesa o el Martinenc. Segur que Vicenç Bellido somriu des del cel.