La presentació de l’equip va tenir orquestra, cotxes, 1.000 aficionats i, sobretot, emotivitat. Tot plegat, una mostra de que l’entitat quadribarrada mira endavant
JORDI MESTRES
La situació del Sant Andreu era incerta fins fa unes setmanes. La sortida de Dinorah i l’arribada de Camino ha clarificat una mica les coses. L’equip competirà amb el que té a Tercera i s’encomana a un tècnic que sap de què va el tema, com Manolo Márquez. Sembla que l’afició ha captat aquest missatge i va omplir la tribuna del Narcís Sala. Dels retrets de la temporada pasada s’ha passat a la il·lusió. La gent vol que el Sant Andreu vagi bé i el que va pasar ahir és un bon punt de partida.
No tant per guanyar el memorial Narcís Sala contra el Martinenc (1-0), sinó per tot el que va envoltar aquest partit. El punt àlgid, sense cap mena de dubte, va ser la interpretació de l’himne per part de la orquestra. Mostra de que el sentiment segueix molt viu al barri, tal i com va explicar Manuel Camino en el seu parlament.
CAMINO: “LES QUATRE BARRES ES PORTEN AL COR”
Va començar prudent, però mica en mica es va animar. El president va recordar als jugadors que són els “seus herois, els embaixadors del poble”. Demanava a Manolo Márquez “no perdre cap partit a casa, ni a fora tampoc” i als jugadors que “reguin la gespa amb el suor de les seves samarretes”. Geni i figura, Camino va cedir el torn a Manolo Márquez, que va ser més prudent.
MÁRQUEZ: “ESTAREU ORGULLOSOS D’AQUESTA PLANTILLA”
El tècnic va destacar que la seva passió pel futbol va néixer al Narcís Sala: “El meu pare m’hi portava quan tenia 6 anys i després vaig entrenar a l’infantil del Sant Andreu”. Després, reflexiu, Márquez afirmava que “quan les coses estan a punt de desaparèixer és quan les comences a valorar. Això ha passat al Sant Andreu”. Aquesta és l’actitud pels nous aires que es respiren al Narcís Sala.