Nou director esportiu del San Cristóbal, Pepe Delgado, arriba a Ca N’Anglada amb la il·lusió d’un aprenent. Un exemple a seguir i això és molt en el món del futbol
El seu historial és impressionant encara que la seva humilitat sempre ho ha superat. Molt pocs tècnics poden parlar de Matadepera, Ripoll, Piera, Poble Sec, San Cristóbal, Terrassa, Lorca, Marbella, Badalona o Sabadell. Una llista de categoria com primer i com segon tècnic al costat del seu gran amic Miguel Alvarez.
Després d’aquests últims cinc anys al Prat, ara s’ha animat a assumir un nou repte a casa seva, un luxe per al modest San Cristóbal.
“SAN CRISTÓBAL? ARA TORNO A LA MEVA CIUTAT”
Nova etapa per a Pepe Delgado, retorn a casa. Volta a començar?
Retorn a la meva ciutat. Diuen que ningú és profeta a la seva terra, no?. Vaig estar 6 temporades (3 en segona A i 3 en segona B) al Terrassa amb Miguel Alvarez i aconseguim pujar a segona A. Després, des del 2006 que vaig sortir sempre he estat fora de la ciutat.
I ara San Cristóbal.
Sí, ara se’m va presentar poder venir aquí a treballar i intentar continuar amb la mateixa línia dels últims anys.
“VAIG ESTAR A PUNT D’ANAR-ME’N A VILA-REAL”
Una curiositat: Pepe Delgado ja ha tancat el capítol-banqueta?
No. Això és com els toreros encara que realment porto 5 anys sense estar, 5 com a secretari tècnic al Prat. Vaig estar molts d’assistent de Miguel Alvarez i acabem al Marbella. Vaig estar a punt d’anar-me’n al Vila-real, però bé… tant de bo li donin l’oportunitat del primer equip.
Deia que un entrenador sempre és entrenador independent del càrrec que ocupi.
Sí, però, jo, on estigui, mai entrenaria si soc secretari tècnic o director esportiu. Si no tingués treball, OK, però jo sempre he respectat això.
“MAI ENTRENARIA SI SOC SECRETARI TÈCNIC”
Doncs ja pot estar tranquil també Dani Andreu ara.
Dani Andreu ja em coneix encara que mai havíem tingut relació professional. Sempre tindrà el meu total suport com vaig viure al Prat i on he estat perquè és en el que crec.
Quin balanç faria Pepe Delgado d’aquests 5 anys en un Prat que ara està en Tercera?
Et seré sincer: modèstia a part (jo soc sempre humil) però va anar d’excel·lent. Vaig arribar en la pitjor etapa econòmica, aconseguim ascendir amb una plantilla com a setè pressupost (Ceuta, Portugalete i Tamaraceite). I, després, quatre anys en 2RFEF amb el pressupost més baix. Al final, sabíem que cauríem encara que hem tret bons futbolistes amb Dólera, un 10.
“EL MEU BALANÇ AL PRAT VA SER EXCEL·LENT”
És molt difícil completar una plantilla per a Tercera Federació?
És difícil si tens pressupost baix i a mi em toca això en el San Cristóbal. Vinc del Prat i ara som dels modestos; si hi ha diners, els futbolistes ja se sap… Molts equips entrenen al matí (Badalona, L’Hospitalet..) com a professionals 100% mentre que aquí alguns treballen fins dues hores abans d’entrenar.
Quan veu plantilles com Olot, L’Hospitalet, Reus FC Reddis, Girona B etc.., què pensa?
Penso que tenen molt bons futbolistes, que serà difícil competir amb ells, però ho farem. En el ‘SanCris’ tenim gen competitiu i està demostrat amb els dos play-off seguits. La veritat és que no té res a veure la Tercera d’enguany amb els dos últims.
“HI HA EQUIPS QUE ENTRENEN AL MATÍ”
Diferències?
Hi havia menys equips i enguany hi ha molts clubs importants en una Lliga de 18. Han baixat Prat i Olot, arriba Reus, es manté Vilassar i està un Tona molt reforçat que asseguren un nivell molt alt.
No li sembla una vergonya que el MERCAT de fitxatges vagi de l’1 de juliol a l’1 de febrer?
No m’atreviria a dir una vergonya, però a mi m’agradaria que es fes igual que en Segona Federació (dues ‘finestres’) perquè tothom tingués els mateixos avantatges i inconvenients.
“CONFIO EN ELS NOSTRES FITXATGES”
La seva plantilla es manté amb 10 futbolistes de la passada temporada i heu compensat altes i baixes. Però, quant a noms, mires i dir on estan Sanku, Diawara, Ion…
Aquests tres eren jugadors molt titulars i claus en els èxits, però hi ha coses inevitables amb majors ofertes. Amb Tom arribem a un acord amb Manresa, Sanku quedava lliure i Ió era qüestió de feina. No obstant això, jo confio en els nostres fitxatges que han vingut i ja se’ls ha vist el nivell en la pretemporada. Estic molt content amb Miguel, Cervós, Enric, Arimany o Raul Pérez i amb els joves.
Aquí ja se sap: a Ca N’Anglada cal ‘trencar-se la cara’
Aquí ja t’ho deia: està el nostre gen competitiu, és un club especial, molt diferent del que he viscut. M’he adaptat de pressa i treballar en la línia d’un club amb gent treballadora i de supervivència i això ha donat molt de resultat.
“AQUI, L’AFICIÓ ESTÀ MOLT COMPROMESA”
I un club agraït perquè la ‘comunió’ afició-equipo és envejable.
Cert. L’afició està molt compromesa i tot això ho genera una directiva lliurada amb un president (Paco), que és un crack o el gerent Dani. El seu temps lliure és per al club.
La història parla de dues play-offs consecutius. Si no arriba el tercer, la culpa serà seva.
En el futbol sempre cal assumir culpes, tots sabem on estem. Crec que competirem per zones altes i només puc dir això. Sempre optimista. L’afició somia amb continuar així i jo no seré qui els desil·lusioni.
“ELS DE LA KINGS LEAGUE NO SÓN INTRUSOS”
Una pregunta més: no creu que se li dona massa protagonisme a la Kings League com a culpable de molts mals d’aquesta Tercera?
Hi ha espai per a tots i la Kings League ha estat un boom. Què puc dir de Piqué, jugador i empresari i ha tingut un èxit bestial. Clar que ens pot perjudicar perquè ens lleva algun jugador i és lícit que vulguin jugar allí. D’intrusos, res i cal ser conseqüent i ja ens farem amb un altre perfil de jugadors. Si es manté una conducta d’actuació, un futbolista ha d’anar-se’n on estigui feliç.