Sergi Masqué ocuparà per primera vegada el vestidor visitant després de 22 anys com a jugador del Reus. L’etern capità, obligat a sortir el passat agost, no espera cap homenatge per part del club
JORDI MESTRES @jordimestres7
Sergi Masqué (1985) és més reusenc que el pal de la bandera de l’estadi Municipal. Va entrar al club amb 7 anys i va marxar amb 29. 22 anys va vestir la samarreta del Reus l’etern capità. El passat 31 d’agost, la seva història amb el club de la seva vida va tenir el seu punt i final. Natxo González no va comptar amb ell i va haver de buscar una ‘sortida express’. Tot i tenir contracte, va haver de buscar la millor opció i aquesta va ser Cornellà. Amb la samarreta verda, tornarà a casa en la primera jornada després de Nadal. El 2016 serà el primer any sencer sense vestir els colors que l’han marcat sempre.
Acaba el 2015 i començarà el 2016 pensant en el que passarà el 3 de gener.
Està clar que és un dia especial. Després d’onze anys al meu club vaig marxar fora i haver de tornar a casa és estrany. Estic a un altre club i ara he de centrar-me en el que toca, que és guanyar.
Després de tot això, li serà anormal ocupar el vestidor visitant.
Suposo que sí. Tampoc ho sé. De moment estic molt tranquil, però quan arribi el dia ja veurem. Sí serà estrany, però són etapes de la vida i no hi ha cap altra que adaptar-se.
S’espera un homenatge per part del club?
No m’espero res. Tot el que he fet ho he fet de cor. Ho he donat tot durant onze anys i crec que és el que tocava. Si creuen oportú fer-me alguna cosa jo encantat de la vida i si no, no passa res. No necessito cap homenatge perquè tampoc m’ho mereixo.
El comunicat oficial del Reus quan va marxar deia que se li faria un homenatge. Alguna novetat al respecte?
Des d’aquell dia tinc molt contacte amb els companys, però que jo sàpiga no faran res. No crec que mereixi res especial. Sóc jugador de la casa i no cal donar-li voltes a això.
Un jugador que porta 22 anys al Reus, que és de la ciutat, que sent els colors… Per què marxa?
Jo no vaig poder decidir molt. Volia seguir aquí, però l’entrenador no comptava amb mi i això no ho puc controlar. Sé molt bé el que vull i m’havia de buscar un altre camí. Em van dir que no comptaven amb mi tenint contracte vigent i vaig buscar la millor sortida possible.
Tenint contracte vigent també va facilitar les coses.
I què havia de fer? Tinc 30 anys i el que vull és gaudir jugant a futbol i en aquesta vida s’ha de ser feliç. No pots estar a un lloc on no et volen i no compten amb tu. Forçat, em va tocar decidir buscar una sortida. Al Cornellà estic molt content i era la millor opció.
Guarda rancor a la gent que no el va voler?
La vida són etapes i jo he estat aquí 11 anys, he vist passar jugadors, amics, i pel que van decidir ells la meva es va acabar. Està clar que jo personalment no ho he passat bé. No va ser una situació còmode per a mi, però no tinc rancor per a ningú. Tinc una relació molt cordial amb la gent del Reus i no cal donar-li més voltes.
Si marca diumenge un gol no el celebrarà?
Això és un clàssic. El jugador que estima un club li deu un respecte. El Reus m’ho ha donat tot i jo ho he donat tot pel Reus. En el cas que marqués, que és molt difícil (riu), no el celebraria per respecte a tota la gent que durant tants anys m’ha donat suport.
Deu haver tingut enveja sana per la Copa, però també li deu haver sabut greu les desgràcies amb Sellarès i Jaume Delgado. Com les veu?
Tinc una relació molt estreta amb el Marc i el Jaume. Els hi dono tot el meu suport. Són situacions fotudes, però el grup és fort i ho superarà.
A Cornellà li ha faltat continuïtat?
Els primers partits ho vaig jugar tot i després menys per a tornar a jugar els últims. El futbol va com va. No pots buscar històries perquè és així. Com tot jugador de futbol, vull jugar tots els diumenges. Estic content amb el club i quan se’m doni la oportunitat intentar aprofitar-la.
I el Cornellà ha estat un equip bipolar?
Sent realistes, l’inici del Cornellà no era normal. Sigui l’equip que sigui no és real. Després d’aquella ratxa positiva han vingut resultats negatius. Ni abans érem tan bons ni ara som tan dolents. Hem de buscar un equilibri i fer-nos forts a casa per a ser regulars. Si treballem com ho estem fent acabarem estant a on ens mereixem.
El Cornellà ha de lluitar per a acabar a dalt o per a aconseguir la permanència?
La meva lectura és que sóc una persona ambiciosa. En la situació que estem i a la jornada actual hem de lluitar per acabar a play-off, que és on hem estat tota la primera volta. Si d’aquí 10 jornades estem lluitant per no baixar m’hauré de callar la boca.
Un jugador amb quasi 200 partits de lliga disputats a Segona B com vostè què opina del que ha passat amb Huracán Valencia?
És una situació molt fotuda. A Reus i també a Cornellà no he tingut cap problema d’aquest tipus. És una llàstima pel futbol i pels futbolistes. Que un club no pagui i el facin fora de la lliga ho trobo una situació molt lamentable. Si Huracán no paga als jugadors ha de tenir una represàlia, però la més justa no crec que sigui fer-lo fora de la lliga i deixar als jugadors sense equip. A Segona B passa molt i això s’ha de regularitzar moltíssim perquè nosaltres som treballadors. Mereixem el nostre sou i cada jugador d’Huracán tindrà la seva família o hipoteca. És greu i els hi dono el màxim suport.
El futbolista també té una vida, lògicament.
Moltes vegades etiquetem el futbolista com una persona que guanya molts diners, viu la vida i està al marge de tot. A Segona B som treballadors i el futbol té moltes coses bones, però també dolentes. La gent no és conscient d’això. Jo vaig deixar la meva feina a Valls pel futbol. He treballat vuit hores al dia i sé el que és treballar.
En el seu cas, quina perspectiva de futur té?
Visc amb la meva parella a Reus. No tinc fills ni estic casat. A nivell de feina vaig demanar una excedència fa tres anys degut a la professionalització del Reus. Tinc els meus estudis i quan acabi el futbol podria tornar a tenir la meva feina. Si ells volen, allà estaré.
Què li demana al 2016?
Em conformo amb poc. Amb ser feliç i tenir salut en tinc prou.