El Parlament no s’assabenta de la pel·lícula de la FCF

Sis oradors i sis grups polítics van repassar aquest dimarts la presumpta corrupció de la FCF encara que el Parlament es va quedar sense respostes clares. Soteras, Calle i Garrido van recórrer a la retòrica

El trio Soteras-Calle-Garrido va recórrer als números per justificar la seva gestió ja que de la presumpta corrupció no van dir res // CAPTURA @parlament
El trio Soteras-Calle-Garrido va recórrer a la retòrica dels números per justificar la seva gestió ja que de la presumpta corrupció no van dir res // CAPTURA @parlament

@ManuelSeguraM

redaccio@futbolcatalunya

Tres hores de discursos al Parlament de Catalunya, preguntes amb conegudes respostes i amb lectures de manual per una autorentada general resumeixen l’apassionant assumpte de la presumpta corrupció de la FCF. De fet, tot va arribar condicionat hores abans amb la decisió del conseller Berni Alvarez després de no convocar una Assemblea extraordinària que li van sol·licitar més de 400 clubs.

La presència de Soteras, crescut per la sentència-Berni., amb l’ofès Calle i amb l’obedient sotssecretari Garrido no van donar per a molt. Encara sort que el secretari general Oriol Camacho va refrescar memòries i el president de Democràcia i Transparència a l’Esport, Miguel Galán, va agitar la tarda.

CAMACHO REFRESCA MEMÒRIES

Les primeres paraules de Camacho van obrir foc per a tornar a insistir en les seves greus acusacions als participants a la candidatura de Joan Soteras. “Va haver-hi participació activa de personal laboral de la FCF al procés electoral i a la confecció d’actes així com “manipulació de la junta electoral”.

Miguel Galán (Associació Transparència i Democràcia a l'Esport) i el secretari general, Oriol Camacho, van donar la cara // CAPTURA @parlament
Miguel Galán (Associació Transparència i Democràcia a l’Esport) i el secretari general, Oriol Camacho, van donar la cara // CAPTURA @parlament

La creació d’una estructura “paral·lela” a la federativa amb la finalitat d’ajudar “a la candidatura de Soteras” va quedar evident. Encara més, va recordar “la utilització de targetes federatives” amb finalitats electorals així com “el càrrec federatiu” de les actes electorals (234).

En resum: “una política de terra cremada. Encara hi ha moltes coses per a conèixer, s’han donat represàlies amb treballadors i mitjans de comunicació. Hi ha una deshumanització en el tracte per part de dues persones (Soteras i Calle) i una victimització permanent”.

ANUNCI DE QUERELLA AL PARLAMENT

Miguel Galán, per part seva, va anar per totes des del principi. “Anuncio una querella contra el conseller Berni Alvarez, el secretari Abel García i la presidenta del Consell Català, Carmen Bastida, per un presumpte delicte de prevaricació administrativa”.

El president de Transparència i Democràcia a l’Esport va parlar dels “imputats Soteras i Calle “, va qualificar de “còmplice” al conseller i de la “trama Abel-Calle en clara connivència política”. A més, va recordar que l’encara president de la Catalana també està “imputat a l’Operació Brody (Supercopa)”.

El diputat del PSC, Mario García, va recriminar Galán "pel seu to" i la FCF per "no convocar l'Assemblea" //
El diputat del PSC, Mario García, va recriminar Galán “pel seu to” i la FCF per “no convocar l’Assemblea” // CAPTURA @parlament

El discurs de ‘Querellator’ va ser molt dur. “El conseller ha trepitjat la democràcia de la FCF, ha estat un cop institucional i arribarem fins al final”.

El posterior encreuament de paraules amb el diputat socialista Mario García mereix capítol especial perquè “hauria de moderar el seu to i les seves paraules, aporti proves i menys discursos polítics o vagi al jutjat, però sense amenaces ni lluïment personal”. Així li va recriminar el representant del PSC a un Galán que es va limitar a respondre-li que estava “molt mal informat”. Poc després, García va recordar als federatius que “si 400 clubs els demanen una Assemblea, no poden mirar cap a una altra banda”,

Galán va avançar que “la trama Abel García-Calle” ja ha triat “Antonio Escudero, actual viepresident, com a futur president”.

EL TRIO FEDERATIU TREU PIT

Després de la informativa participació de la representant de l’Oficina Antifrau, Olinda Ania, va aparèixer el trio Soteras-Calle-Garrido.

Nou minuts de discurs inicial d’un crescut president, per a qui sempre són “falses” les informacions periodístiques, no va parlar en cap moment sobre la raó de la seva presència al Parlament. I va acabar la seva participació amb un avís: “Que es preparin perquè hauran de guanyar les eleccions (?). Tot el que diuen són mentides i contes xinesos”. Només li va faltar aplaudir-se.

Soteras als seus rivals: "Tot el que diuen són mentides i contes xinesos” // CAPTURA @parlament
Soteras als seus rivals:Tot el que diuen són mentides i contes xinesos// CAPTURA @parlament

És clar que per a això va portar als seus escuders. El jurista Garrido va insistir. “A la FCF no hi ha imputats sinó investigats”, la qual cosa va provocar la puntualització de Dani Cornellà (CUP) encara que es va quedar amb les ganes de saber si el sotssecretari havia estat “neutral” a les eleccions o sobre el present del responsable de Recursos Humans, Manchado, autor de la cèlebre frase dirigida a la seva esposa –“Som a la FCF falsificat signatures”.

Per cert: una pregunta curiosa (PP): -“S’ha dit que el PSC està damunt de tot”- va obtenir una resposta encara més del PSC ja que “ja ens agradaria a nosaltres”.

GARRIDO GUANYA NÚMEROS

Després de titular com a “incòlume” el procés electoral 2023, va treure el ‘Cas Soule’ i va insistir que “només hi ha 2 acusacions particulars” al jutjat de Sabadell.

Per cert: dels 442 clubs que van sol·licitar Assemblea “només eren vàlides 186, va haver-hi un 60% invàlides i es volia fer un ús fraudulent de la normativa”.

Lluís Mijoler, president de la Comissió d'Esports al Parlament, va dirigir la compareixença // CAPTURA @parlament
Lluís Mijoler, president de la Comissió d’Esports al Parlament, va dirigir la compareixença // CAPTURA @parlament

VICTIMISME I MEDALLES PER A CALLE

Les paraules més victimistes les va regalar el director José M. Calle. No s’ha respectat mai la meva presumpció d’innocència” va iniciar el seu resum final. Fins i tot va sofrir “una denúncia anònima que finalment sempre són falses”.

A poc a poc es va anar creixent amb Oriol Camacho com a objectiu. “Va endur-se documentació sensible a un candidat a casa seva, es va negar set vegades a lliurar informació a l’Audiència sobre la Mutualitat i ens va dir que ens anava a fotre”, va verbalitzar. La quarantena d’acomiadaments no són res, ja que “hi ha molt bon ambient a la FCF i totes les circulars són públiques. Camacho només parla, però no acredita res”.