Pere Milla ha marcat tres dels quatre últims gols del Lleida Esportiu. També va veure porta a la primera jornada contra el Nàstic i a la Copa davant el Betis. El davanter ha sabut esperar la seva oportunitat en un any complicat i no sembla disposat a desaprofitar-la
JORDI MESTRES
jmestres@futbolcatalunya.com
Pere Milla (1992) és l’home de moda al Lleida Esportiu. Nascut a Alcarràs, el jove jugador s’ha convertit en el pitjor malson del Toledo i en tota una assegurança pel seu equip. A El Salto del Caballo va marcar un gol decisiu, com també el passat dissabte al Camp d’Esports. No és casual. Com si estigués tocat per una vareta, Milla acapara una llarga llista de dianes en moments transcendentals. El ‘pitxitxi’ lleidatà en promet més a Futbolcatalunya.com. ElLeganés, propera víctima?
“Està sent perfecte a nivell personal i col·lectiu”. Així defineix el play-off un Pere Milla que afirma que “els gols venen del treball i els companys que ajuden a ficar-la a dins”. Ja en són sis aquesta temporada, tres dels quals – la meitat – en els últims tres partits. El primer va servir per a sentenciar el play-off a Badalona i els dos últims per a eliminar el Toledo a la primera ronda de la promoció d’ascens.
Segons l’entrevistat, “és el moment. El treball de la temporada potser surt ara”. I és que cal recordar que Pere Milla no ha estat protagonista aquesta temporada. Ha jugat 34 partits (pels 41 del curs passat), 18 com a titular i 1431 minuts disputats. Poc protagonista, doncs, i ell mateix ho reconeix: “A partir de gener no vaig jugar el que volia. No baixar mai els braços m’ha donat els minuts que porto treballant durant fa molt de temps”.
Ara tot és diferent i, com ja va fer en el seu moment Leo Messi, ha canviat la banda per l’eix de l’atac: “M’agrada la posició. El míster creu que aquí ho puc fer bé i jo intento donar el millor per a l’equip”. I el millor són els gols, tant preuats en quelcom tant renyit com un play-off. A l’anada a Toledo “no havíem xutat a porta. No acabàvem de tenir les ocasions que volíem. Vaig rebre la pilota a la frontal i no m’ho vaig pensar”.
Pel que fa al gol de la tornada, “al central li va passar per sobre i com vaig poder la vaig ficar a dins. Pensava que me la traurien, però al final va entrar”. Pere Milla és el golejador inesperat i gràcies al seu encert no es troba a faltar a un crack com Jesús Imaz: “L’Imaz es va lesionar i esperem que pugui tornar a estar al play-off”.
Jugui qui jugui, “aquest any ens hem vist en situacions molt adverses, com la de l’Olot. El Lleida davant l’adversitat es ve cap amunt”. El que vol deixar clar Milla és que “no tenim dues cares. Ells ens van marcar en l’únic xut a porteria a la primera meitat. A la segona sabíem que havíem de guanyar i ho vam fer”.
Paraula de qui va veure porta a la primera jornada contra el Nàstic, a la Copa contra el Betis, a l’última jornada contra el Badalona i en els dos partits de play-off contra el Toledo. “Marcar ara té un altre gust, sobretot pel que l’equip s’està jugant en aquests moments”, això sí, i l’equip també ho agraeix més.
“QUAN ERA PETIT SOMIAVA AMB FER EL QUE FAIG ARA”
Milla juga al primer equip del Lleida des del 2011 i és un jugador de la casa. Sempre ha estat així i ho demostra amb un exemple: “Quan era petit m’enrecordo veure venir al València jugar a casa. Era a partit únic i va ploure molt. Va marcar Crusat i jo sempre pensava que m’agradaria estar allà”. El somni s’ha fet realitat i la realitat exigeix. I molt. “Intentarem guanyar el partit i anar a Butarque amb un resultat favorable”, explica l’entrevistat, que afegeix que “serà d’alt voltatge i un gran partit per a jugar-lo”.
El Lleida Esportiu coneix la recepta, ja que va eliminar els madrilenys el curs passat. De fet, amb Toni Seligrat a la banqueta no s’ha perdut cap partit de play-off (2 victòries i 4 empats). “Perdre un partit de play-off suposa estar pràcticament a fora. El Jaén no va guanyar cap partit l’any passat i ara està a Segona A”, i “el que vol l’equip i el club és pujar a Segona Divisió”.
Personalment, “esperem que segueixi la ratxa i que no s’acabi”. Queden quatre partits, quatre gols més? “O més. Si són quatre, quatre i sinó més”. La filosofia d’en Pere és la següent: “Això és com el ketchup. A vegades apretes molt i no surt i després apretes una mica i surt tot”. El que és segur és que tant si marca com si no, els seus pares i la seva germana petita ho veuran en directe: “Cada dissabte o diumenge tots venen al camp”.