Triomf necessari del Nàstic a Sevilla enfront d’un filial al qual van superar amb fermesa i sota la direcció d’un gran Jaume Jardí per a ‘dormir’ en zona de promoció d’ascens. Es va sofrir, per descomptat
Li feia molta falta al Nàstic guanyar aquesta 15a jornada i aprofitar la seva visita a Sevilla on el filial no passa el seu millor moment i ho va fer ja que des del 5 d’octubre que no aconseguien els 3 punts en joc els tarraconenses (jornada 6a a Eivissa) i havien lluitat moltes vegades per a aconseguir-ho.
En aquesta ocasió, i abans de rebre al dur Cartagena, els de Cristóbal Parralo van superar la prova i descansaran aquesta nit en zona de promoció d’ascens.
JARDÍ (NÀSTIC) ORDENA I TREU PROFIT
El primer període va ser totalment grana amb un total de cinc xuts a la porteria contrària. La direcció de Jaume Jardí va ser letal, Juanda es va moure com va voler i Pau Martínez amb Baselga resolien amb facilitat a dalt.
Un cop de cap d’un solitari Pau (16’) va significar el 0-1 mentre una gran jugada de contraatac amb protagonisme per a Juanda va acabar amb el 0-2 de Montalvo (40’) a plaer. Entre els dos gols, el porter local Flores va haver de treure els seus millors arts davant els gols claríssims de Pau (23’) Juanda (27’) i Baselga (35’). Massa senzill per a un Nàstic ordenat durant els 45 minuts.
SEGONA VICTORIA A DOMICILI
En la segona meitat va canviar la història i, com sempre, li va tocar sofrir al Nàstic de manera incomprensible. Va ressorgir el local Pablo Rivera en el centre del camp i va donar joc als seus extrems per a desesper dels visitants.
Ibra Sow va provar Rebollo (52’), poc abans del gol d‘Alex Costa (66’), amb error lamentable de Morgado. Els canvis de Parralo (entrada a Alvaro i Fernando Torres) no van canviar res.
És més, va augmentar la passió amb presència de Costa, que va superar a Pujol, i que el FVS (video) va passar per alt (85’). Un altre esglai d’Ibra (91’) va ser el penúltim avís abans que el cor grana tornés a posar-se a prova en el minut 100. Un toc de Pujol a un davanter es podia haver interpretat com a pena màxima, però el col·legiat Clemente Manrique no va veure res. Millor.