Final de la primera volta en el grup III de la Segona B i títol honorífic de campió d’hivern per un Nàstic que ja és capdavanter en solitari. Jornada triomfal per als locals i pèssima per als visitants amb dura garrotada pel Cornellà. Valentín, Carlos Martínez i Carmona van ser noms salvadors
S’acaba la primera volta i la segona garanteix màxima emoció. Res decidit per a dalt i moltíssimes coses a decidir per a baix encara que aquest primer cap d’any en la Segona B (Grup III) planta al Nàstic en una primera posició meritòria i amb el clar objectiu de la promoció en la millor opció possible. Sis triomfs locals per quatre empats deixen per més endavant que algú s’atreveixi a guanyar fora de casa. Els equips han tornat de les vacances amb la punteria desajustada encara que a la tarda van millorar en la Terra Ferma.
En la matinal d’aquest diumenge va haver de tot encara que només Nàstic i Sant Andreu es van deixar veure amb facilitat a l’àrea visitant. Els de Vicente Moreno van suar per poder superar a un Vila-real B que no només juga molt bé al futbol sinó que també veu porta amb facilitat. L’últim quart d’hora va posar la por en el cos als 3.461 espectadors del Nou Estadi. Tercera victòria consecutiva per als locals i a somiar amb tot.
També ho pot fer el Sant Andreu de Rubén García. Sabia que tot passava per marcar ràpid i això van fer els quadribarrats. Bruno i Lucas Viale, en el minut un de la primera i la segona meitat respectivament, van superar al porter rival i van enfonsar al filial de l’Elx en la classificació al costat del Saragossa B. Els de casa treuen tres punts i el cap d’un pou en el qual segueix immers el Cornellà. Atenció a les pròximes hores a l’equip de Jordi Roger on van a començar a prendre decisions importants pel que fa a jugadors. Per contra, el Lleida Esportiu torna a dormir en zona de promoció d’ascens després d’una golejada inesperada per la seva rotunditat encara que la diferència entre els dos equips és molt real.
L’alegria va ser absoluta a La Garrotxa. Derbi igualat, complicat per a Olot i Reus i resolt pel gran Carlos Martínez (minut 85) quan es cantava l’empat a zero en el Municipal. Novè gol del davanter, que dedicarà al seu fill nounat, i nova alegria per a Rodri, doncs suma el seu tercer xoc, dels últims quatre, sense encaixar el porter Wilfred.
Montigalà i el Municipal de la Feixa Llarga van caminar per camins parells. Els de Manolo González van plantar cara, com era previsible, al potent Huracà encara que li falta més armes al conjunt escapolat per recuperar el ritme amb el qual va iniciar el campionat.
Més o menys pot necessitar el mateix que té ara un Hospi tocat per la fortuna i per la lluita. Des de la seva victòria davant el Cornellà i la seva participació copera, els de Kiko Ramírez miren a la promoció d’ascens (a només quatre punts) quan fa molt poc ja es començava a dubtar de tot. En aquesta ocasió, una vegada més, el salvador va ser el gran Valentín, exemple de futbolista on n’hi hagi quan va rematar el triomf riberenc en el temps afegit. Atenció als riberencs: només un gol encaixat en els últims quatre partits.
La jornada va finalitzar a Lleida i a Alcoi. En referència a la golejada de l’equip celeste, atenció a l’aplaudiment que mereixen els de Lluis Planagumà en la seva sortida a El Collao, camp sempre difícil enfront d’un rival dur i incòmode. Només la persistència en l’intent de treure alguna cosa positiva, va fer que l’Espanyol B esgarrapés un punt que el serveix per seguir a la tercera plaça del grup.
