Empat agredolç al Nou Estadi per a un Nàstic que va ensopegar davant un mur com és el Múrcia i es jugarà la classificació aquest proper dissabte 7
Ja se sabia que el Nàstic hauria d’anar a Múrcia a jugar-se totes les ‘mongetes’, ja que el rival és un històric amb classe. Fins i tot més d’un aficionat grana sabia que els visitants podrien avançar-se en el marcador en aquesta anada de semifinals Play-Off d’ascens a Segona.
El que pocs esperaven és que el mateix tècnic local Luis César deixés a la banqueta a opcions més habituals en l’equip. I això ho va notar l’ambició d’un Nàstic que no va xutar a porteria contrària i així, per descomptat, era impossible aconseguir res. Encara sort que els canvis van donar una altra versió.
GERRO D’AIGUA FREDA AL NÀSTIC
Sis minuts es van salvar en la primera meitat, massa poc per a una afició lliurada que buscava l’èxit grana. Amb la presència del xaval Enric Pujol en l’equip inicial, però sense Pablo ni Jardí, l’equip de Luis César només es va deixar veure en un llançament indirecte de Roberto Torres que no va inquietar el porter visitant Gazzaniga II (14’).
Aquesta aproximació al costat d’una altra de Víctor Narro, un dels més actius, va ser l’única cosa destacable. Mentrestant, per part d’un ordenat Real Murcia va haver-hi molt menys encara que la primera va ser gol. Una passada a l’espai dins de l’àrea va provocar un toc d’esperó de Flakus i una rematada solitària de Pedro Benito a gol (39’).
Tremend error local que va pagar caríssim. La resposta van ser dues chus llunyans d’Antoñito i Joan Oriol (45’ i 46’) massa innocents.
PABLO FERNÁNDEZ CAPGIRA EL PARTIT
Y, encara sort que se li va encendre la llum a temps al tècnic Luis César, perquè va treure a Pablo Fernández al camp encara que el substitut era Roberto Torres. L’entrenador gallec no va estar massa encertat amb la seva aposta perquè va haver de recórrer finalment a Jardí i Montalvo.
Només 19 minuts va necessitar el davanter asturià per a aconseguir l’empat a un, i això que segons abans ja que va poder haver-ho aconseguit. No obstant això, seria una jugada per la banda dreta de Migue Leal li donaria l’assistència d’or a Pablo que va regalar un xut a l’esquadra dreta de la meta murciana. Extraordinària execució.
A partir d’aquí, res més, excepte lamentar que Luis César no hagués fet la millor aposta en l’anada. Ara queda la tornada aquest pròxim dissabte a l’Enrique Roca de Múrcia on el Nàstic sap que ha de guanyar o guanyar. Els grana ja ho sabien.