Toni Seligrat ha revifat a l’equip grana, situat en descens a principi de temporada. El Nàstic no ha perdut cap dels set partits del 2020 i el seu entrenador mira el futur amb optimisme
JORDI MESTRES @jordimestres7
El nom de Toni Seligrat (1968) va lligat, indiscutiblement, al del grup 3 de Segona B. Natural de Torrent, l’entrenador valencià ha competit tots i cadascun dels 279 partits que ha dirigit a la categoria. De fet, només ha perdut un 20% – 58 partits – dels duels que ha dirigit. El seu currículum el coneix tothom, però pocs veuen la persona que hi ha al darrera. Aparenta ser més dur i altiu del que realment és, però darrere d’aquesta imatge amaga una lleialtat fidel cap als seus i també cap a la victòria. És un guanyador, es defineix com a tal, i el Nàstic l’ha escollit per a liderar el seu projecte després de tres anys difícils a nivell esportiu
Quan fitxa pel Nàstic la responsabilitat i el risc són enormes. Agafa un equip que no està al seu lloc i que si surt malament pot arribar a ser dramàtic.
Això també està en el meu cap. Abans que aparegui el Nàstic començo l’any sense feina i penso quins equips poden haver als quatre grups que encaixin en el que jo vull fer com a entrenador. Jo vull deixar enrere la Segona B en un club ambiciós i que tingui un projecte i pressupost per a aconseguir-ho. A la categoria hi ha pocs i un d’ells és el Nàstic. Esportivament no estava bé i el risc era alt, però jo crec en mi mateix i pensava que faria una bona feina i tindria continuïtat aquí.
L’objectiu és comú, però a ningú se li escapa que han viscut moments delicats com per replantejar-se coses.
Arribem en una situació molt delicada al mercat d’hivern i els fitxatges han trigat molt en arribar. De fet, fins al final del mes no els vam tenir. Hi ha hagut algun moment en que no he vist les coses massa clares. Hem superat els mals moments i hem fet canvis a l’equip que han reforçat a la plantilla. Això, juntament amb la feina setmanal, em porta a pensar que farem una segona volta molt bona.
El canvi principal ha estat mental?
Tan Xavi Bartolo com jo ens va portar un director esportiu. Quan es fa el canvi ningú millor que ell coneix la plantilla. Si van fer el canvi és amb un objectiu en el joc i la manera de funcionar de l’equip. Jo sí crec que el club ha tingut les coses molt clares. Del que no volia i del que sí volia. Estic molt content perquè he vist una receptivitat molt gran per part del club, però també dels jugadors. Quan els hi vaig explicar el camí per a sortir d’aquí els vaig veure molt receptius.
I quin és el camí?
El primer camí que hi havia era competir. Jo entenc la competitivitat com guanyar. I no només el partit, sinó tot el que fas a la vida. Un entrenament, un partit, una acció defensiva o una ofensiva, un córner, un salt… fins i tot el servei inicial. Havíem de tenir aquesta mentalitat. No hem de sortir al camp a jugar d’una manera o d’una altra, sinó a guanyar. Tinc una fórmula, la meva, per intentar guanyar a Segona B que no m’ha anat gens malament.
Una de les claus d’aquesta fórmula és defensar bé.
Això no em fa gens de gràcia, però m’ho prenc amb humor. No parlo només de futbol, sinó d’altres esports. Futbol sala, handbol, bàsquet… aquí el component ofensiu d’atac és més gran que el futbol perquè anotes més. Quan escolto a Pesic o a Valero Rivera veig que no hi ha equip, victòries, títols ni èxits si no parteixes d’una bona defensa. A partir d’aquí un equip pot començar a pensar en guanyar alguna cosa. Defensar bé és bàsic i t’ajuda a atacar millor. La fase ofensiva depèn del talent dels futbolistes i al Nàstic en tenim molt. Com millor defensem, millor atacarem.
També és veritat que aquesta temporada han passat coses molt rares a Tarragona. Gols en pròpia, jugades pràcticament per riure als gols encaixats… Creu en les dinàmiques?
Hi ha una part de les dinàmiques en que hi crec, però una altra que no. Crec que el futbol té una particularitat. És un esport que treu el millor i pitjor de les persones. Quan els resultats van bé el futbol treu el millor de tots nosaltres i a l’inrevés també. Quan va malament surt el pitjor de tothom, del que paga, del que mana, de l’utillero, dels futbolistes… Aquí manen els resultats i afortunadament ara hem canviat la dinàmica. Surt el millor de tots nosaltres amb resultats positius.
Amb els fitxatges que han fet i les baixes que han donat veu l’equip més seu?
Jo sóc un esclau dels meus futbolistes i si els meus futbolistes són bons la meva feina és molt millor. El meu concepte és competidor. Necessitem gent competitiva, guanyadora, que vulgui vèncer i amb el talent necessari per estar al Nàstic, que és molt, i que siguin bones persones.
“Ja hi ha llum i volem fer una gran segona volta”
Parlant del vestidor. Com va gestionar el tema amb Viti i Petcoff?
Doncs és molt difícil de portar. Totes aquestes coses surten quan els resultats són dolents. Tot es porta pitjor. Aquesta etapa ja l’hem passat. Ja no hi ha problemes disciplinaris ni estem en zona de descens. Ara hem de mirar que al vestidor hi ha llum, que el Nàstic està bé, hi ha gent compromesa i voluntat de fer una gran segona volta.
I què passa amb Amang? El dia de l’Olot semblava un crack i està tenint poc protagonisme.
Té la seva explicació, clara i evident. És un noi africà, de 20 anys, amb una osteopatia de pubis i una cultura i manera de funcionar diferent. Està aquí sol i només parla francès o anglès. Totes aquestes coses també les té Amang. A part de jove i diferent està lesionat.
Quan va arribar aquí va dir que els problemes del Nàstic s’arreglaven guanyant. Creu que ara mateix ha solucionat aquests problemes?
Que va. Estem en procés d’arreglar-los. Una de les coses que jo he vist aquí que crec que és molt bona pel Nàstic, per mi i per tothom és que fa poc temps he vist al meu president somriure. Sembla una tonteria, però per a mi és molt important. Quan vaig arribar el vaig veure emprenyat, trist i fotut i ara el veig diferent. Això és com està l’equip. No està content, però molt millor.
El marge de millora de l’equip és gran?
El marge de millora és espectacular. Molt gran. Hem aconseguit fer el primer pas, que era el més important i difícil. Que un equip dèbil es sentís fort i ara hem d’intentar sentir-nos bons. Tots els que estem aquí som bons i hem de demostrar-ho.
El Nàstic és el club més gran que ha entrenat?
Sense cap mena de dubte, sí.
I ve de Sabadell, que va tenir un final trist. És una espina que té?
No m’havien destituït mai i pensava que no ho patiria mai. Crec que no està justificada la decisió. Vaig cometre una errada i les errades es castiguen, però tot el que va venir després. Tal com se’m va tractar com a persona en aquella situació va ser molt injust i molt dolent per a mi. A la llarga he après de la meva errada i espero que els que em coneixen sàpiguen que el que es volia fer creure de mi no era així, perquè no sóc així.
“He après la lliçó de Sabadell per no repetir-la”
S’aprèn més de les experiències bones, com un play-off, o de les dolentes?
S’aprèn molt de les dues, però la dolenta es queda molt més. Perquè no vols que et passi mai més. Toca aprendre la lliçó per no repetir-la.
Creu que la d’entrenador és una professió d’etiquetes en la que costa molt guanyar el crèdit i molt poc perdre’l?
Estem en un país d’etiquetes. Si ets català ets ‘agarrat’, si ets ‘manyico’ ets un tossut, si ets basc ets un animal, si ets andalús no t’agrada treballar i si ets valencià ets un fiestero. Hi ha de tot a tot arreu, però segons qui diuen que ets has de carregar amb això.
Parlant d’etiquetes, li molesta que se’l denomini com un entrenador defensiu?
No em molesta. No ho trobo negatiu. El que sí que no entenc és el per què. L’altre dia vaig mirar les classificacions per un comentari semblant i a Primera, Segona i els quatre grups de Segona B tots els líders són els menys golejats de les seves lligues, no els més golejadors.
CONTINUARÀ…