Guanyar 0-2, arribar viu a la pròrroga de Zubieta, i després jugar-se l’ascens, aquest ha de ser l’objectiu del Nàstic després de caure (1-3) a l’anada enfront de la Reial Societat B
Resultat possible, però inimaginable en un play-off d’ascens on el Nàstic va regalar massa; no obstant això, es pot creure en la remuntada. Cert que va caure per 1-3 encara que es va poder igualar per a arribar més viu a Zubieta aquest proper diumenge. L’equip de Luis César ha d’arriscar molt més si desitgen pujar encara que la lectura ha de ser positiva.
Encaixar un gol en el minut deu va condicionar el guió d’aquest partit d’anada enfront d’un rival extraordinari i això que tenia moltes baixes. A més de tenir un porter (Egoitx Arana) sensacional.
El Nàstic ha de tenir confiança perquè els 14.591 espectadors del Nou Estadi s’ho mereixen com ho mereix tota l’afició.
DE LA IL·LUSIÓ A L’ANGOIXA DE L’ASCENS
La sortida dels grana va ser espectacular i prometedora amb molta participació d’Antoñito i Víctor Narro, per les bandes, i Pablo Fernández com primera referència d’atac. No obstant això, aquest impuls va durar deu minuts perquè una mala entesa entre el porter local Dani Rebollo i Unai Dufur va acabar amb toc del visitant Gorosabel i rebot desgraciat en el central favorable als donostiarres. Només havien passat deu minuts. I el segon esglai, amb Astiazarán com a protagonista, va arribar un instant (3’) després.
El Sanse, que va aterrar amb 4 baixes importants a Tarragona, inclòs el golejador Mikel Goti, va treure serietat i bona disposició. Aquesta jugada va tocar el dibuix de Luis César i va necessitar molts minuts per a reaccionar.
Antoñito (23’ i 30’) va monopolitzar l’atac local encara que va ensopegar amb el ‘gegant’ basc Arana. I gràcies perquè rebrioix va evitar el pitjor (28’) després del xut del mateix Astiazarán. Els nervis, l’ansietat i l’angoixa derrotaven al Nàstic.
DESESPERACIÓ I OBSESSIÓ
En el segon període tot va ser a pitjor fins que va arribar la reacció en els minuts finals. L’entrada de Jardí i Oscar Sanz (57’) va donar més ànim a l’equip local encara que es van oblidar de xutar a porteria i, quan ho van fer al final, va aparèixer el gran porter basc.
Hi havia obsessió i nul·la capacitat per a anar a l’atac i la desesperació va augmentar amb el 0-2 obra de Mikel Rodríguez (60’). Luis César va llevar a un desorientat Víctor Narro i es va revitalitzar Migue Leal per la banda per a treure el gol habitual de Pablo Fernández (82’).
Aquí va aparèixer l’agressivitat que farà falta a la tornada. David Concha (92’) i Pablo (93’) es van estavellar amb Arana mentre una jugada per la banda va superar a un gris Dufur i Carrera va posar l’1-3 final. Derrota cruel, però lectura ràpida per a superar l’examen de Zubieta perquè un 0-2 conduiria als grana a una pròrroga i després ja podria somiar perquè cal somiar i molt.