Després d’una última experiència difícil, tant l’equip com l’entrenador estan aprofitant la segona oportunitat que els hi ofereix aquesta temporada. El Manlleu, a dos punts del play-off, afronta una nova etapa amb optimisme
JORDI MESTRES @jordimestres7
Sembla mentida, però els camins paral·lels al futbol també existeixen. El Manlleu i Alberto Fernández han passat d’estar enfonsats, en un pou sense sortida, a reviure el dolç sabor de l’èxit. L’equip osonenc va confiar en el tècnic de Premià de Mar i l’aposta, de moment, està sortint bé. Setens amb 16 punts, a dos del play-off i a set del descens, és un bon bagatge. Calia ser valent i ha estat el cas, després de la mala experiencia a Sant Boi i un any en blanc. Arriscar, en aquest cas, ha tingut recompensa. El Manlleu torna a estar entre els millors del grup 5, com en els temps de Francesc Cargol i Jordi Dot.
Vagi per davant que queda un món i tot pot canviar. No deixa de ser una bona noticia que a un històric li vagin bé les coses. Més, després d’una etapa difícil. L’ascens de la Pobla a Segona B va evitar el descens del Manlleu a Primera Catalana. Només això. Un tercer va fer la feina que no va ser capaç d’aconseguir l’equip osonenc.
Una segona oportunitat caiguda del cel, sense cap mena de dubte. I calia aprofitar-la. No repetir errors passats i seguir el camí que no fa tant va conduir a l’èxit. És imposible oblidar que el Manlleu va disputar dos play-off consecutius el 2012 i el 2013. Recuperar aquella no tant vella essència és una obligació.
L’escollit és Alberto Fernández. L’actual entrenador va meravellar a Rubí i no va complir amb les expectatives al Santboià. Dues experiències oposades, de les quals ha pesat més la primera. Ara el Manlleu, el millor visitant del grup cinc, camina amb pas ferm. Ja sap també el que és guanyar a casa. Tot plegat, bons símptomes per a confirmar que, com l’au fénix, tant el club com l’entrenador han remuntat el vol de les seves cendres.