Els blaus són el millor equip del grup 3 a la segona volta, després de passar gran part de la primera en zona de descens. Christian Alfonso, de desnonat a heroi, marca el gol de la victòria a l’afegit
JORDI MESTRES @jordimestres7
El futbol és capriciós i les dinàmiques, encara que no ho sembli, importen molt. El Lleida Esportiu ha passat de mossegar el fang a mirar tothom per sobre en només unes setmanes. Si bé el joc no s’imposa, sí que ho fa l’efectivitat. I és que els blaus han sumat els mateixos punts en els últims 7 partits que en els primers 18 (17). Fins i tot, l’equip de Siviero guanya partits a l’afegit. Com el passat dissabte contra l’Ebro, en un duel que els aragonesos van dominar de principi a final. Christian Alfonso va passar de tenir la baixa federativa a decidir el partit, amb un gol en el temps de descompte. Això només pot passar a Lleida, la terra on tot és negre o blanc i el gris només es veu quan hi ha boira.
El Lleida Esportiu té 35 punts i està a 7 del quart. Es pot somiar? El temps ho dirà. Qui no afluixa és el líder. El Barça B va patir, però va guanyar el Mallorca B. Sense Aleñà, citat amb el primer equip, l’equip de Gerard López va haver de remuntar per a imposar-se al Mini Estadi. Victòria necessària, després de tres jornades sense guanyar pel filial blaugrana.
El pols pel liderat segueix intacte, però. I és que l’Alcoyano també va sumar tres punts en la seva visita a Palamós. No van tenir pietat els de Seligrat d’un Llagostera fins aleshores sòlid com a local (només havia perdut un partit). Males sensacions a l’equip d’Alsina, amb potencial, reforçat, però sense resultats.
Fa figa el Badalona, amb dues derrotes consecutives. La de diumenge contra l’Atlético Saguntino, més que inesperada. Dues fuetades de l’ex del Peralada Keita van sentenciar als escapulats. Sense treva, els de Manolo González es troben immersos en tres competicions com la Copa RFEF, la Copa Catalunya i la lliga. El proper dimecres rebran el Girona, mentre que en set dies tenen un transcendental partit al Rico Pérez contra l’Hércules.
EL MUR DE SABADELL
No té aquest problema el Sabadell, centrat en allunyar-se del perill. Amb l’arribada de Guillermo Fernández, l’equip arlequinat ha recuperat solidesa defensiva. No ha encaixat cap gol en els tres partits amb el nou entrenador. L’últim es va resoldre amb victòria contra un rival a l’alça com l’Atlètic Balears. Canvia la dinàmica a la Nova Creu Alta.
Una victòria volien L’Hospitalet i l’Espanyol B en un duel dramàtic per a evitar la permanència, però finalment el partit va acabar amb empat a zero. Resultat que no volien cap dels dos, però amb millor regust pels blanc-i-blaus, amb un home menys durant una hora. Estan de pega els riberencs i Salinas es va encarregar de demostrar-ho. Va fallar totes les opcions – que no eren poques ni poc clares – que va tenir.
BORIS, JA EN SÓN 17
Qui no perdona mai és Boris Garrós. El pitxitxi va estrenar el marcador a La Bòbila quan només s’havien jugat 30 segons de partit. Dissetè gol pel màxim golejador de la categoria, autor de més de la meitat de 30 dianes del Gavà a la lliga. Contra un Cornellà en inferioritat numèrica tota la segona part, l’equip de Mena va ser més que efectiu. Primera victòria del 2017 pels blaugrana un mes i mig després de l’inici d’any.
Amb aquest triomf, el Gavà s’acosta a un punt del Prat, l’equip que marca la promoció de permanència. Els pota blava segueixen sense sumar lluny del Sagnier, on només han assolit 7 dels 36 punts en joc. A Buñol, en un duel a cara o creu contra l’Atlético Levante, l’equip de Pedro Dólera va donar vida a un rival directe. En set dies, nova final contra l’Espanyol B també com a visitant.
