Badalona i Sant Andreu protagonitzaran un autèntic xoc de trens el proper diumenge a Pomar. Marcos i Morales, els porters menys golejats de la categoria, es veuran les cares de nou. Tots dos es reuneixen 48 hores abans del partit. La propera vegada, serà vestits de curt
Són dues autèntiques muralles. Fins la setmana passada ningú havia estat capaç de marcar un gol a Marcos ni Morales. Rayco (Nàstic) i Nano (L’Hospitalet), van batre els dos ‘Zamoras’ actuals del grup tres per primera vegada. El proper diumenge hi haurà un segon? Qui sap. En qualsevol cas, el Badalona-Sant Andreu promet. I molt. Amb permís de l’Espanyol B, d’aquest partit sortirà el nou líder de la categoria. De les mans dels dos protagonistes d’aquest reportatge dependran bona part de les opcions escapulades i quadribarrades.
I és que estem parlant de dos porters clàssics del grup 3. Dels que més han donat que parlar en els darrers anys. Cal destacar que tenen bona relació i com explica Morales, “ens coneixíem una mica. Som els dos de Badalona i tenim amics en comú. Ens respectem moltíssim”. Sona a tòpic, però dins del terreny de joc no hi ha amics i segons Marcos, “per a ell igual que per a mi diumenge és un partit atractiu, però no deixa de ser un partit de futbol”.
Curiosament, el porter del Sant Andreu viu a Badalona i explica que “sempre m’ha agradat jugar contra el Badalona, però és fotut venir aquí”. Els Badalona-Sant Andreu o Sant Andreu-Badalona, independentment de la classificació, no són un partit més. Marcos en dóna fe: “És un partit que es viu d’una manera una mica més especial i s’espera amb ganes. Agrada més quan jugues a casa”.
Independentment dels colors, els dos entrevistats tenen una cosa en comú: són porters. Són diferents. “Els porters pensem diferent. Vivim el partit d’una altra manera i hem d’estar molt concentrats”. Paraula de Morales, que “a vegades veient a Marcos puc saber el què pensa i perquè fa les coses”. Idèntica opinió envers la singularitat d’aquesta posició té l’altre protagonista: “És una posició molt complicada i s’ha de saber el que és aguantar aquesta pressió per a opinar”. Del que no hi ha dubte és que, “entre porters ens entenem massa”.
Més decisiu que un davanter? Marcos: “Un davanter és primordial, però la de porter és una posició bàsica i fonamental”. Morales: “El porter pertany a la columna vertebral de l’equip. Això et dóna molt. Si la columna falla per algun costat, dolent”. Per aquest motiu, segurament, un és capità del Sant Andreu després de set anys al Narcís Sala i l’altre compleix el seu cinquè a Badalona.
Ser porter també implica fidelitat a un club. Només n’hi ha 40 a la categoria, mentre que de futbolistes n’hi ha centenars. D’equips, en canvi, només 20 i dos com Badalona i Sant Andreu poden acabar la quarta jornada com a nou líder. Morales treu ferro a l’assumpte i declara que “no importa, però sempre és més bonic jugar pel liderat. Cap dels dos pensàvem estar aquí, però encara és molt aviat”.
En la mateixa línia, Marcos creu que “és maco lluitar per estar a dalt. Ningú, ni de dins, ni del futbol català s’havia plantejat que Sant Andreu i Badalona lluitarien per estar a dalt. Estem aquí perquè ens ho mereixem, que ningú s’equivoqui”. Ja ho van demostrar sent protagonistes de la final de l’últim Històrics, que va acabar guanyant el Sant Andreu amb un gol del gran absent diumenge, Nuha Marong.
Un alivi i ajuda per a ser Zamora, Marcos? “No importa a aquestes alçades de la temporada, però tant ell com jo lluitarem per encaixar poc. Això sempre és símptoma de mirar cap a dalt”. ‘Porterito Trece’, com es sol anomenar el mateix Morales, afirma que “Marcos voldrà acabar Zamora, jo també i els 18 porters restants. Mai desitges que et facin gol”. És una evidència, ja que “el que més mal em fa en un partit és que el rival em marqui”.
A banda de la posició, els dos protagonistes també comparteixen trajectòria les dues últims temporades. La passada van patir i en aquesta estan gaudint. Pel que fa al Sant Andreu, “Dinorah ha donat la volta al club. Som un altre club i ha tornat la il·lusió. Hi ha ganes de treballar”, mentre que a Badalona “nosaltres estem vivint un any complicat. És un moment d’impàs. Complicat. Fins que no tinguem una casa nostra serà difícil”.
A l’hora de definir-se l’ún a l’altre tot són elogis. “Marcos ha demostrat que és un porter segur. Molt atent al joc. Dels més àgils sota pals de la categoria. M’agrada”, diu Morales, mentre que a la inversa, “la seva trajectòria ho diu tot. Podria dir que el millor porter de la categoria molts anys seguits. Per l’envergadura que té és àgil. Sota pals és bon porter, el joc aeri, joc de peus espectacular. Bo a l’u contra u. Tot ho té no bé, sinó molt bé”.
DAVID PRATS, L’AMIC QUE VA SER EL PITJOR ENEMIC
“No ha jugat a Primera perquè no ha volgut”, conclou Marcos. “Perquè no m’han deixat”, afegeix Morales. En qualsevol cas, aquest últim creu que “hi ha molt bons porters a Segona B. Decantar-se per un seria molt complicat”. Pel que fa als davanters, “Prati era la meva bèstia negra de tota la vida. Sort que ha deixat el futbol” (riu). També Sellarès.
Marcos, coincideix: “També David Prats. Sempre que jugava contra ell s’havia de tenir molta atenció perquè en qualsevol moment podia fer gol”. Segons Morales, “jo sabia el que Prati podia fer, però sempre feia alguna cosa diferent. Té tanta qualitat que és imprevisible”.
Marcos i Morales, Morales i Marcos són porters però també es dediquen a crear-ne de nous. Ens expliquem. El primer dirigeix Footvia Academy, una escola de porters de Badalona, mentre que el segon coordina la de Barberà del Vallès i Sant Andreu. “Ens apassiona el futbol i els porters. Què millor que quan et retiris intentar ensenyar allò que has après tants anys”.“És la meva idea de futur i m’estic fent un camí” (Marcos).
“Estem intentant muntar una escola de porters a Sant Andreu. S’ha de pensar en quan s’acabi això” (Morales). Encara queda per a que arribi aquest moment (o no). Sigui com sigui, el futur immediat és el proper diumenge. Una porra per acabar? “Deixar la porteria a zero” (diuen els dos). No descartin un empat sense gols.