El golejador Jairo Conesa brilla en Els Canyars

És una de les revelacions de la temporada. Als seus 24 anys, aquest davanter, que suma 16 gols en Primera Catalana, sembla decidit a portar al seu equip, la UE Casstelldefels, al lloc d’on mai va haver de sortir

Jairo Conesa, home-gol a Castelldefels/ FOTO: ANDRÉS BURGOS
Jairo Conesa, home-gol a Castelldefels/ FOTO: ANDRÉS BURGOS

No és fàcil portar anotats 16 gols en cap categoria i prova d’això és que Jairo Conesa és l’únic que els ha marcat en Primera Catalana (grup II), una categoria complicada, amb camps petits i marcatges disciplinats que compliquen moltíssim la feina dels especialistes. Però aquest xaval, que als seus 24 anys ja porta recorreguts molts quilòmetres, ha sabut trobar el buit necessari per ser el 40% de l’efectivitat marinera. La confiança de Miki Carrillo ha estat definitiva.

“Sóc una mica tímid, la veritat. Estic content de poder ajudar a l’equip amb els meus gols i espero seguir així. Jo no miro els múmeros encara que m’agraden les entrevistes pels gols, clar. Els meus companys? Em vacil·len una mica, però ens portem molt bé”, repeteix en diverses respostes aquest davanter que es guanya la vida com a “transportista” i que no es marca objectius molt futurs.

Va sortir de l’escola marinera, va arribar al primer equip (un exemple a seguir), però no li va anar bé en la seva primera temporada amb Toni Escudero a la banqueta, ja que “no tenia confiança i vaig haver de marxar”. Després arribaria Viladecans, una primera etapa amb els ‘boquerones’ de la Peña Màlaga de Sant Boi, Santfeliuenc, una segona etapa a la Peña i Vilanova per tornar aquest curs a Els Canyars. “I estic molt content d’haver tornat. Jo vaig començar en el benjamí i vaig arribar al primer equip i ara estic on vull i molt a gust”.

Jairo, que “mai havia marcat tants gols com amateur” creu que la resposta al seu olfacte golejador passa “perquè ara tinc confiança en mi mateix i gràcies a l’ajuda dels meus companys”. Res més. Somriu més que parla. “Representant?, no en tinc, no. Em porta el meu padrastre i ho fa bé”. Dit això i, després de la insistència, reconeix que “estic molt bé aquí encara que jo sempre escolto ofertes”. Aquí queda.

Per cert, el pitxitxi del Grup II d’aquesta Primera Catalana veu al Castelldefels “amb moltes possibilitats per pujar perquè hi ha bon equip. Si treballem diàriament, ho aconseguirem. Hi ha diversos enemics com el Santboià, Igualada, Vilanova o Balaguer, hi ha molta competitivitat i costarà molt”.