Diversos equips de l’àrea metropolitana han passat de lluitar pel futbol professional a categories més baixes. L’Hospitalet, Badalona, Cornellà, Prat o Gramenet són alguns exemples
redaccio@futbolcatalunya.com
El futbol barceloní va viure la seva època més gloriosa a principis del segle XXI. El Badalona de Fermín Casquete, L’Hospitalet de Miguel Álvarez o la històrica Gramenet d’Antonio Morales van fregar el futbol professional. Hi havia nivell futbolístic, inversió econòmica i suport social. Cap de les tres coses s’ha reproduït els anys posteriors. El Cornellà d’Andrés Manzano, amb els seus tres playoffs consecutius, és la única excepció d’una travessa pel desert dels equips de la rodalia de Barcelona.
Ara, els únics representants catalans a la tercera categoria estatal són Nàstic i Barça B. El filial blaugrana té molts números de perdre la categoria i caldrà veure què passa a Segona Federació. Europa i Sant Andreu, les dues excepcions d’un lustre negre pel nostre futbol, lluitaran per evitar que l’Atlético Baleares faci un Hércules i deixi els catalans amb un pam de nas per segon any consecutiu.
QUATRE ANYS DE FUTBOL SENSE ASCENSOS
I és que des de la reformulació de categories el 2021 ni un equip de Catalunya ha aconseguit un ascens a Primera Federació i cap ha pujat tampoc a Segona Divisió. El Nàstic, una altra de les excepcions, ho va fregar la temporada passada. La realitat és la que és i es fa encara més dur si es compara la presència de catalans a categories professionals amb la de madrilenys, andalusos, valencians o bascos.
El suport social és pràcticament nul a excepció d’Europa i Sant Andreu. Ciutats de més de 200.000 habitants estan representades per clubs que amb prou feines arriben al miler de socis. Des de la RFEF s’exigeixen unes obligacions estructurals per competir a categories altes que es van pensar en base a uns ingressos que mai s’han complert. El problema, certament, és multifactorial.
HISTÒRICS AL POU
Però el que fa mal realment és veure equips que no fa tant feien història perduts de Tercera Federació cap avall. El Cornellà té tots els números per sumar-se a L’Hospitalet, Badalona o Prat a la quarta categoria estatal. De fet, els pota blava també tenen a tocar un descens més.
Altres com el Santboià estan a Primera Catalana. El Gavà, el Mataró o el Premià a Segona Catalana i la històrica UDA Gramanet al pou més absolut de la Quarta Catalana. Els anys feliços de principis de segle han deixat pas a un autèntic desert pels clubs de la rodalia de Barcelona. Aquest via crucis no sembla que tingui solució a curt termini i el pitjor és veure com s’apaga el que no fa tant era l’orgull i la passió de moltes persones.