El Lleida Esportiu afronta aquesta segona volta com un autèntic repte. De fet, l’objectiu de pujar a 2a A és una cosa que la directiva que presideix Albert Esteve té marcat a foc des de la seva arribada el passat 2011. De tot això parlem amb el seu director esportiu, Jordi Esteve
@JordiMestres7 @ManuelSeguraM
Quatre anys després del naixement del nou Lleida Esportiu, l’entitat de la Terra Ferma afronta el seu cinquè repte amb l’objectiu de la Segona A. Diuen que a la cinquena és la definitiva i amb aquesta intenció parteix el conjunt ilerdenc l’únic reforç del qual hivernal es diu Carlos Rodríguez.
Per analitzar la realitat d’aquest Lleida Esportiu, Futbolcatalunya va parlar detalladament amb el seu director esportiu, Jordi Esteve.
Sembla clar que qui es juga els seus diners mira molt el que fa.
Només un reforç ho diu tot…
Des que vam entrar en el 2011 hem intentat no cometre els mateixos errors que va viure la desapareguda UE Lleida i en aquests cinc anys hem portat una política esportiva que ens intenti portar a l’èxit. Gastar molts diners, no garanteix èxits.
Quan veu que equips com Barcelona B (9) o L’Hospitalet (8), que no solament no són societat anònimes sinó que reben subvencions públiques, ho fan, s’indigna?
Les regles del joc ho permeten. Durant un mes només es fa que especular i tenim clar que, si es fitxa ara, és que no es van fer bé els deures a l’estiu o no s’han complert els objectius. No és un bon símptoma.
Estar en aquesta quarta plaça, compartida amb l’Alcoià, era el previst?
El que volíem era estar a dalt al costat dels millors i estem. Equips com Hèrcules, Vila-real B, Barça B o Sabadell tenen pressupostos superiors al nostre, però sabem competir contra els millors. Aquesta és una carrera de fons i té moltes batalles i no es decidirà fins que no quedin 2/3 jornades.
Van caure amb Reus i Barcelona B (dolorosa derrota en el Mini), a l’octubre, i van reaccionar amb 11 jornades invictes. Això, què significa?
Significa que, quan es perdia, el resultat no era just amb l’equip i els petits detalls ens penalitzaven molt. El que ha canviat és que ara deixem la porteria a zero i som més fiables en la del rival. Tenim clar quin és el camí i això passa per la tranquil·litat.
Però vostès van tenir necessitat de ratificar la continuïtat del tècnic Imanol Idiákez- Tan complicat és la banqueta del Lleida E.?
Aquesta ratificació va arribar, ja que part de l’afició i de la premsa van demanar la seva destitució, però vam tenir molt clar quin és el camí. La banqueta és difícil per les expectatives que hi ha de pujar a Segona A. No ens adonem que portem molts anys a Segona B i, ara mateix, som com els altres equips de la categoria, un equip de Segona B.
Ho preguntem també perquè encara no s’ha entès molt bé l’acomiadament a l’únic tècnic (Toni Seligrat) que va disputar la promoció d’ascens amb aquesta directiva.
Al final, crec, que tots els entrenadors tenen la seva funció i el seu èxit és el de tots. El que vam creure és que la seva etapa havia acabat i no hi havia marge de millora. Va ser una decisió del club per intentar millorar.
Mantenir a cinc jugadors en la plantilla 2015-16 va ser per a deixar clar que els autèntics responsables del no-ascens van ser els jugadors?
La temporada passada no vam aconseguir ficar-nos en la promoció per un mal final de temporada. Els actors principals d’un club són els futbolistes i amb ells arriben els èxits o fracassos. Els responsabilitzem perquè teníem una plantilla competitiva i així ho deia la competició, però vam acabar amb dos mesos molt dolents i la responsabilitat va ser seva.
Amb tota la segona volta per davant, el calendari presenta a Alcoià, Reus D., Villarreal i Barça B al febrer. S’ho juguen gairebé tot en un mes?
No. Ens és igual febrer que març, ja que anem partit a partit, sabedors que costa molt guanyar i la Lliga és igual de difícil per a tots. Volem continuar amb regularitat, valorar molt els punts i arribar a l’últim mes amb il·lusió per jugar la promoció.
Econòmicament sempre han mirat molt els seus números aquests quatre anys. Si es juguessin tots els seus diners anirien millor els clubs?
El que aniria molt bé és que s’arribés a aconseguir un conveni que cobrís a clubs i jugadors, trobar un ‘règim’ especial per a una categoria semiprofessional ja que ens trobem molt desemparats i que també hi hagués un control econòmic. Això evitaria que passessin situacions com la de l’Huracán. Els clubs som més responsables que temps enrere, però queda molt de camí al davant i s’ha d’evitar que les entitats caiguin en mans de terceres persones.
Generar ingressos sembla una obra d’art
El Lleida Esportiu té molt suport dels empresaris i un bon espónsor principal. La Segona B no és una categoria molt factible econòmicament ni dóna bon rendiment, per això tots somiem amb pujar a Segona A
Creu que rebre 30.000 euros de TV3 (diners públics) per la temporada és el camí?
Sempre és benvingut qualsevol ingrés per als clubs i tots són necessaris encara que sabem que la situació social i el nostre context és complicat. Hi ha gent que no pot accedir ni a menjadors socials, però l’esport és un camí per educar a la gent jove
Com s’explica aquesta mitjana de 1.000 espectadors en el Camp d’Esports quan es passen els 12.000 en els play off? L’afició és més del Barça que del Lleida Esportiu?
No. La cultura de la nostra entitat sempre ha estat així. El millor club del món el tenim a una hora i quart, però no tots se’n van al Camp Nou. La nostra afició sempre respon i el club està treballant perquè vinguin més. Tenim uns 2.500 socis-abonats i volem anar a més. La gent de Lleida és del Lleida, primer, i, després, del Barça, però la realitat és la que és.