Xifres de campió han portat al CD Morell a l’ascens a Tercera Divisió. Només fa dues temporades, l’equip baixava a Segona Catalana i el club postava per un projecte que l’ha portat a èxits que pocs podien pensar
FRANCESC FÀBREGAS/EL TRAVESSER
“Estem en un núvol” afirmava Antonio Naranjo, president del CD Morell després de sortir del vestuari on s’havia fet la celebració d’ascens a Tercera Divisió. Tot mullat d’aigua, encara li costava assimilar el que el seu equip havia aconseguit. El CD Morell era de Tercera Divisió. El terreny de joc de Sant Ildefons en va ser testimoni. Necessitava un empat i el va treure. Partit pràctic i sense complicacions per tocar el cel.
Un cop l’àrbitre feia sonar el seu xiulet, el que durant diverses setmanes anteriors semblava que podria ocórrer, acabava certificant-se, el Morell deixava la Primera Catalana per fer el salt al semi professionalisme, i aconseguir el seu primer ascens a Tercera Divisió des de la seva fundació al 1952. “És una sensació espectacular, d’alegria, de relaxament, de calma, de què ja està. Tot l’any hem estat competint. Els jugadors han fet un gran esforç. Des del minut 1 s’han cregut, que en el futbol, com en la vida, les oportunitats es pinten cares, i tal com es va posar la lliga tenien l’opció de fer alguna cosa molt gran”, deia Joan Antoni Pallarès, qui en el seu dia, com a jugador va viure ascensos amb Gimnàstic i Reus Deportiu.
“Fa 2 anys que portem el gabinet al coll i al final, quan tens la recompensa, et queda la satisfacció a dins de què la feina s’ha fet molt bé, i que hem aconseguit reunir a un grup de jugadors espectaculars. Com entrenador és el millor moment de la meva vida”, confessava el tècnic natal del Rourell, després de treure’s una càrrega que portava durant molt de temps a sobre. El Morell, ha estat la revelació de la temporada i ha governat la Primera Catalana. Com en les bones celebracions, el cava no va faltar en una celebració que van viure un centenar d’aficionats desplaçats a Cornellà.