Aquest pròxim diumenge es viurà un partit especial a l’Olímpic. Arriba a Terrassa l’Horta de Nacho Castro per a enfrontar-se a un rival en el que esperen tres ex, Domi Berlanga, Fernando Galeano i Genís Blasco, un duel de grans honors
@ManuelSeguraM
En temps en els que escassegen raons sentimentals, i menys en el futbol, aquest proper diumenge es retrobaran a l’Olímpic de Terrassa molts amics i coneguts. Destaquen tres egarencs Domi Berlanga, Fernando Galeano i Genís Blasco encara que el tècnic local, Xavi Molist, també va triomfar en el Feliu. Davant estarà un rival que els va fer guanyar molt de la mà d’un entrenador com Nacho Castro a qui tothom admira.
La prèvia d’aquest Terrassa-Horta reuneix tots els al·licients que qualsevol esportista i aficionat podria desitjar. Aquí tenen un aperitiu d’un protagonista com Domi Berlanga qui s’atreveix a vaticinar un 2-0 per als vermells.
Setmana especial?
Sí, per descomptat. Som diversos jugadors (Fernando Galeano, Genís Blasco i jo) que vam venir d’Horta a Terrassa i que tenim molt afecte per aquest club. A més, és un partit bonic per jugar i veure’l; la nostra idea és sortir a guanyar sí o sí, ja que és clau no perdre a casa nostra.
“Nostra idea és sortir a guanyar sí o sí aquest diumenge”
Quantes trucades has creuat ja amb gent de l’Horta?
Ens parlem des de fa ja una setmana. Ho he fet amb Gerard Nolla, de qui m’alegra la seva recuperació, amb Nacho….. amb Narcís Barrera? No, amb Narcís, no. Ho vaig fer fa un parell de setmanes perquè es tracta d’una gran persona i que marca gols clau sempre a partir del minut 80, és un crack.
Si el Terrassa, que ve de caure a Sant Feliu, no ha perdut un punt a casa i l’Horta, que ve d’empatar en la seva, no ha perdut tampoc fora del Feliu. Posem empat a la travessa?
Es podria dir que sí, però traurem el partit endavant. Espero un partit molt semblant per les dues parts, els dos equips volem jugar a futbol i hi ha bons jugadors pels dos costats. No obstant això, juguem a casa i la nostra afició suma. Encara me’n recordo de la temporada passada amb doble victòria.
Ens la recorda?
Sí. Va ser una victòria per 0-2 en el millor partit de tota la temporada per part nostra.
Tenir davant al seu extècnic Nacho Castro els imposarà?
Imposa, és veritat. És un ‘tio’ que sap molt de futbol, treu rendiment i ens ho posarà molt difícil. Sorprendre’ns? No crec. Jugarà amb el seu estil de sempre, no hi haurà sorpreses.
“Nacho és un ‘tio’ que sap molt de futbol”
Molta gent afirma que és el millor tècnic de la categoria…
L’any passat ho va demostrar. Per a mi és un número 1, ho dic clarament. Xavi Molist estaria en el segon lloc i Azparren, en el tercer, sense voler molestar a ningú. Ho dic per la meva experiència personal.
On estarà la clau per a guanyar?
Qui cometi menys errors, guanyarà o per alguna jugada individual, qui sàpiga llegir millor les situacions….
La veritat és que la diferència econòmica de les dues plantilles, si serveix d’alguna cosa, parlaria de golejada del Terrassa.
Mai he pensat que un equip pugui guanyar per diferència de pressupost. En teoria sí, però després cal comptar amb l’ambició per guanyar. Mira l’Hospi de l’any passat…un sou d’un jugador seu pagava tota la plantilla de l’Horta i va passar el que va pasar.
Com està vostè després d’haver-se perdut alguns partits (4) per lesió?
Vaig recaure a Vilafranca però vaig tornar enfront del Sants i vaig jugar minuts enfront de l’Europa, ja estic bé i amb ganes de poder fer-ho davant l’Horta.
El curs passat va jugar 32 dels 40 partits de Lliga, una barbaritat, fins i tot va anotar 5 gols. Aquest és l’objectiu personal de Domi Berlanga, ser indiscutible per a Xavi Molist?
Vull ser-ho i desitjo guanyar-m’ho amb el meu treball per a poder ajudar al meu equip sempre.
Amb només 24 anys, la seva meta la té marcada?
Des de nen. No cal aixecar mai el peu de l’accelerador sinó continuar treballant. Així he arribat on estic.
“Guanyarem 2-0, gols d’Arranz i del meu amic ‘Pelegrino’”
El seu historial parla de tres anys com a juvenil en l’Espanyol, Cornellà, Lazio -se’n recorda d’aquella aventura?- Espanyol, Mallorca B, Sant Andreu, Santfe, Rayo Cantabria, Gavà i Horta. Com a màxim, excepció del Cornellà (8 anys) sempre ha estat una temporada. Alguna raó per a tant de canvi?
En el juvenil de l’Espanyol vaig estar tres anys molt bons, igual que els que vaig passar a Cornellà (prop de casa), després va arribar l’aventura de la Lazio (no vaig arribar a jugar oficialment per una ‘jugada’ del meu representant encara que no oblido aquest any), a Mallorca no vaig tenir sort amb Olaizola, a Sant Andreu vaig demanar la baixa, ja que vaig patir una fasciïtis durant sis mesos, en el Rayo Cantàbria no ens pagaven i al Gavà ens van baixar a Tercera en el despatx. I vaig arribar a Horta on vaig viure una temporada sensacional. Ara toca Terrassa, a veure si puc ser aquí molts anys.
En resum: campió, l’Hospi Sí o Sí , el mateix que intentarà fer el Terrassa, es desinflarà la Pobla, l’Horta lluitarà però no li arribaran les forces, el Sant Andreu… què diu?
Abans que L’Hospi estarà el Terrassa, l’Horta lluitarà fins al final així com el Sant Andreu i La Pobla segur que es desinfla
Resultat final en l’Olímpic?
2-0, gols d’Arranz, com sempre, i el meu amic ‘Pelegrino’ (Antonio Pelegrín).