Dos gols i dues grogues aquest passat dimecres. Aquest va ser el resum del capità del Cerdanyola, Dani Martí, no confondre amb el ‘Canto del Loco’. Els seus 38 anys només són el reflex d’un bon futbolista que a més és exemple per a molts
El capità del Cerdanyola Dani Martí no sols defensa sinó que marca també gols // FOTO: D.M.
Ja van tres gols en tres partits i dues grogues (vermella) per al capità del Cerdanyola de Vallès, Dani Martí. Aquest passat dimecres va bigolejar enfront de la FE Grama (ajornat 1a Jornada) i va ajudar a sumar la segona victòria del seu equip.
Dani Martí, no confondre amb ‘El Canto del Loco’ (Dani Martín), és l’exemple del futbolista amateur que combina la seva gran afició (futbol) amb la seva professió (guàrdia urbà). Treu les hores d’on pot, i fa com pot per a combinar també el temps amb la seva família.
AIXÍ HO EXPLICA DANI MARTÍ
“Va ser un partit amb sort perquè, encara que vaig jugar com a lateral per necessitat, vaig marcar dos gols. El primer va ser una segona jugada que vaig intuir que anava a guanyar Javi i una segona que va llançar un servei de banda Elhadji. Quant a les grogues, la primera sí que va ser, però la segona no perquè em va trepitjar el cordó i em va trencar la bota. Em vaig enfadar i vaig veure la vermella. Coses que passen”, comenta aquest mataroní que compleix la seva cinquena temporada com a verd.
Curiós: Dani Martí i Javi López, els dos del Cerdanyola, són els Pitxitxis de la categoria. “Sí, és una casualitat. Tenim gent que va bé amb el joc aeri i això ens dóna aquests punts. Hi ha molt poc marge d’error i, si comences bé la temporada, millor”, afegeix.
El tòpic el porta a comentar que “jo sempre intento fer-ho tan bé com sigui possible on em posin”, o al costat de futbolistes com “Javi López, Elhadji, Alberto García o Uri“, entre altres, mantenen amb tota la il·lusió al conjunt de Toni Carrillo.
NO A LES XARXES SOCIALS
Per cert, és un futbolista que “no tinc ni facebook, ni twitter ni res”. Val la pena destacar-ho. És més, va estar a punt de deixar el futbol en el 2016 quan estava “al Cornellà (Segona B). No podia compaginar el futbol amb el curset d’Urbà, van ser tretze mesos de preparació, em resultava impossible, no obstant això vaig tornar. L’estrès portava un risc important i vaig haver de parar”.
En Dani agraeix tot el que “aquest hobby remunerat” li dóna, perquè “no puc demanar més en aquest club”. A més, viu amb una filosofia de vida a imitar: “Ho intento agafar tot bé perquè si no estaríem amargats. Cal treure sempre el positiu”.
UN GUÀRDIA URBÀ COMPRENSIBLE
Ja hem dit que el nostre protagonista combina futbol i professió. I des del seu lloc de Guàrdia Urbà treballa amb la dura realitat que ens envolta. “Multes? Intento posar les mínimes, sap greu haver de sancionar. La gent reconeix les coses i en la vida passa com en el futbol: si parles amb educació, tot influeix. Sóc comprensiu”.
Una altra curiositat. El seu nom i primer cognom sempre li ha significat que li preguntin per un altre Dani Martí (n), el ‘Canto del Loco’. Aquesta associació l’encaixa molt bé encara que “encara hi ha gent que em relaciona. Ho portaré tota la meva vida, ja ho tinc assumit. M’agraden les seves cançons, sí”.