Dos penals no assenyalats a favor del Girona i la gran actuació del seu porter Albert Batalla col·loquen a la UE Olot en la tercera fase d’ascens a la Segona RFEF després de la segona eliminatòria disputada a Rubí
La classificació de l‘Olot per a la tercera fase d’ascens a la 2RFEF3 sempre es podrà ser discutir, ja que el col·legiat del partit Pol Arenas Mora va passar per alt dues penes màximes en el temps de pròrroga. Això no qualifica d’injust, ni de bon tros, l’èxit del conjunt dirigit per Manix Mandiola encara que multiplica els interrogants sobre el resultat final. Aquestes dues decisions, unit a les grans parades d’Albert Batalla, situen a la UEO en el sorteig d’aquest dilluns a Las Rozas.
La veritat és que aquesta segona oportunitat d’ascens va ser una gran cita esportiva per als aficionats; llàstima que la FCF s’hagi erigit en la trista protagonista en marcar la llunyana seu de Rubí i fixar les 19 hores, un horari coincident amb el final de la Lliga de Primera. D’aquesta manera ha evitat una major presència de seguidors per a unes categories que van pel camí de ser anècdotes del futbol.
MATEO MARCA PER A GIRONA I OLOT
Mentre que en la primera meitat va haver-hi repartiment de joc i de futbol per les dues parts, en la segona només va manar el Girona; en la primera es va avançar Mateo Enríquez per als olotins, en pròpia porta, mentre en la segona el mateix migcampista de La Jonquera va anotar l’empat.
La pressió alta dels locals (Olot) donava els seus fruits i no va deixar que l’artista del centre del camp rival (Alex Sala) organitzés al seu equip. Els tres centrals de Manix i els seus dos defenses de bandes van frenar l’ímpetu dels visitants (Girona).
EL GIRONA SACA MATRÍCULA
Moltes coses diria Axel Vizuete en el descans, ja que el seu equip va sortir per totes en el segon període. Després de la primera aparició del Pitxitxi Arranz (49′) –Monjo i Biel li van anul·lar-, va començar el xou del capità Pau Víctor, Adri Gené, Richmon, Ureña i, pràcticament, tot l’equip.
El futbol precís i impropi d’aquesta joventut es va imposar al seu rival i a punt va estar Pau de superar a un grandiós Batalla en dues ocasions (53′ i 86′) abans del final.
El temps de pròrroga li valia més a l’Olot que a un Girona que es va llançar a la desesperada. Els múltiples canvis pels dos costats no van variar el guió i només intimidava un equip en el camp i per aquí van arribar les dues millors oportunitats per a Vizuete.
Una mà d’Oriol Bigas (107′), que va poder no veure l’àrbitre, i una forta entrada de Vallés a Gabri (108′), que va veure tothom, podrien haver donat la glòria al filial, però el col·legiat no va xiular. Els laments dels xavals del Girona encara se senten a Rubí i quedaran sempre en la seva memòria encara que el seu objectiu es digui primer equip.
ALINEACIONS:
OLOT, 1
Batalla, Aimar, Carles Mas, Eloi (Enric Vallès, 100’), Sergi Arranz (Xavi Ferrón,114’), Eric Vilanova (Ot, 67’), Ferri (Kilian, 114’), Xumetra (Ayala, 105’), Callís, Bigas, Terma (Moha, 84’).
GIRONA B, 1
Lluc Matas, Benítez, Monjonell, Sulei, Àlex Sala, Pau Víctor, Adri Gené, Richmon, Ureña, Mateo i Biel Farrés.
ARBITRE
Pol Arenas Mora (Figueres) amb Pau Orts Roig i Marc Boada Barcelona (assistents), Jan Cobos Pujol (4t àrbitre). Grogues a Terma (26’); Sergi Arranz (61’); Ot (103’); Xumetra (104’) // Sulei (6’); Gabri (87’); Dawda (100’); Biel Farrés (121’).
GOLS: 1-0 Mateo Enríquez p.p. (30′); 1-1 GOLS: 1-0 Mateo Enríquez p.p. (54′)
Camp: Can Rosés (Rubí). 704 persones, segons la FCF