El filial blaugrana va caure a casa contra el Llosetense, que és cuer i no havia guanyat fins aleshores. La falta de gol que pateix l’equip és alarmant i el passat diumenge va perdre la consistència defensiva dels últims partits
JORDI MESTRES @jordimestres7
Si algú pensava que el camí del Barça B a Segona B seria de roses estava ben equivocat. El filial està patint en la seva pròpia pell la duresa de la categoria i encara no s’ha tret de sobre la motxilla que arrossega del descens. Al principi Gerard, amb bon criteri, afirmava que era una qüestió psicológica. Passades 12 jornades i amb victòries pel mig, sembla que hi ha alguna cosa més. Sis partits sense perdre i encaixant només un gol, han donat pas a dues derrotes seguides. Tornem a l’inici. Dia de la marmota al Mini Estadi.
No cal ser molt expert per a detectar el gran problema de l’equip. El Barça B només ha marcat més d’un gol en un partit… de 12! La manca d’encert és alarmant i, fins i tot, estranya tenint homes com Dongou, Maxi Rolón o Aitor. Aquest fet, deixa de ser un problema quan s’és fort defensivament. Si no encaixes, amb un gol val per guanyar. Però quan es perd la solidesa llavors ja cal preocupar-se.
I això li ha passat al Barça B. Ha estat incapaç de marcar un gol en els dos últims partits i n’ha encaixat un que l’ha derrotat. Les sensacions, això sí, han estat diferents. No és el mateix perdre per la mínima al camp del líder, que caure a casa contra el cuer. No és igual competir amb tot, que creure’s superior al rival per a acabar veient-se sorprès. Això va passar als joves de Gerard el passat diumenge. Una lliçó més que dóna el futbol base.
I és que el que li passa al Barça B és preocupant, sí, però no deixa de ser poc sorprenent. La classificació determina que el Vila-Real B és l’únic dels sis filials que aspira a tot aquesta temporada. Queda un món, sí, però així està el tema en una categoria on l’últim pot sorprendre al més poderós.