DHJ: tots contra el Barça de Denis Silva

Amb 5 títols en la butxaca dels últims 8 disputats, dos més que el RCD Espanyol, dóna inici aquest cap de setmana la temporada 2018-2019 en la Divisió d’Honor Juvenil. Amb nou equips catalans, quatre de Balears i tres d’Aragó s’inicia un nou curs amb el bo i millor en edat juvenil, pas previ al futbol professional d’elit en la majoria dels casos.

Defensa títol el conjunt blaugrana a qui només Sant Francisco i Zaragoza van poder derrotar una passada campanya en la qual els barcelonistes es van adjudicar la UEFA Youth League però van caure davant l’Sporting en la Copa de Campions i a quarts de final de la Copa del Rei enfront de l’Atlètic.

Amb dos títols consecutius, els jugadors de Denis Silva, que ja va accedir al càrrec en la Copa de Campions, s’estrena amb un primer juvenil que ha incorporat a Peke (Badalona) i Sergi Serrano (Damm) com a reforços estel·lars. Pugen molts futbolistes del B, com mana la tradició, i fins i tot algun cadet. El repte és claríssim després de deixar al seu màxim rival a 18 punts la temporada passada, amb rècord golejador (74) i com a equip menys golejat del grup (18).

Arriba Moisés Hurtado a l’Espanyol i això són paraules majors encara que el de la cantera hagi repetit moltíssimes vegades que “el més important és la formació”. I segur que és així encara que encara fa mal l’enorme distància entre blanc i blaus i blaugrana (18) de la 2017-2018 o els 11 de la 2016-2017. Cert és que els pericos van picar als barcelonistes en la 2015-2016 (a 19) i en l’anterior (a 18). Aquest pols és el lògic en el futbol català encara que el poder sigui molt desigual entre els dos.

Miguel Ángel Samprón és una altra cara nova encara que l’extècnic de la Damm i exseleccionador català ja tingui un recorregut. Els verds han quedat sempre entre la vuitena plaça (fa cinc cursos) i la setena (la passada) –van ser quarts en la 2016-2017- i el seu objectiu es manté en la formació de xavals per al primer equip. I, per descomptat, lluitar per una segona plaça que li podria portar, una altra vegada, a somiar amb la Copa del Rei.

S’ho pot permetre Dani Vidal i el Nàstic. El tècnic, que arriba del segon juvenil, encara que ja suma set anys en l’entitat, sap que serà la desena ocasió en la qual el seu equip està entre els millors i això costa moltíssim. Parlen de la permanència, a la qual van deixar a set punts l’exercici anterior.

Clar que aquest també és el missatge de dos ‘nous’ que ho són menys: Javi Robles (Reus Deportiu) i Gonzalo Riutort (Europa). El roig i negre porta tres temporades consecutives amb un primer juvenil que es va guanyar la plaça d’ascens la passada temporada com va fer l’equip escapolat. Els del Baix Camp aconsegueixen l’elit per segona vegada en la seva història. D’altra banda, Riutort ha guanyat molts títols i sumat diversos ascensos en diferents categories i ara el repte és assegurar als graciencs en la DHJ.

Un altre debutant és Miki Massana, un dels nostres històrics que torna a casa seva, a un Lleida Esportiu que per segona oportunitat consecutiva està aquí a dalt. El d’Artesa de Segre recull l’herència de Toni Menchón després d’una campanya en la qual els blaus ‘van jugar’ molt amb el descens i van respirar finalment a sol tres punts. La il·lusió de Miki assegura bons resultats.

Repeteixen en les banquetes Alex Marçal (Girona) i Ferran Costa (Gimnàstic Manresa). El primer juvenil va realitzar un treball excepcional aquest últim curs, ja que aquesta quarta plaça final era la recompensa merescuda. A 4 punts del Mallorca, a 7 del Saragossa i a 13 del líder Zaragoza, els de Vilablareix parteixen amb l’objectiu de donar la cara entre els millors i ho estan fent aquesta pretemporada així com el B d’Albert García.

El que s’ha dit pel Girona val també per al modest Gimnàstic Manresa. Amb 10 victòries, 5 empats i 15 derrotes, els del Bages mantenen al seu entrenador en el lloc, doncs el seu treball ho mereix. La seva envejable joventut no li resta gens ni mica el coneixement i la posada en escena d’un futbol atractiu i sacrificat. Només així s’entén la trajectòria d’aquest deixeble de Cristóbal Parralo. Aquest any té una nova ocasió al capdavant d’un dels modests.