MANUEL SEGURA
msegura@futbolcatalunya.com
Tres partits i tres victòries contra grans rivals, com el Reus, l’Espanyol i el Barcelona. La mà de l’internacional de Salt es nota en un joc atractiu i arriscat
Ha complert 44 anys i no els aparenta. És l’avantatge de cuidar-se i de treballar moltíssim al capdavant d’un Girona infantil que està cridant l’atenció quan només es porten tres jornades a al Divisió d’Honor Infantil. Delfí Geli, que no va arribar a ser titular al juvenil del Girona sinó que va passar directament a la Tercera amb només 17 anys, va penjar les botes a la temporada 89-90. Johan Cruyff li va donar la confiança necessària. Se la va guanyar, per descomptat. A partir d’aquí tothom ho sap o ho hauria de saber: Albacete (Floro), Atlètic, Alabès i selecció espanyola .
Ara, com a tècnic, la vida segueix i, a poc a poc, desitja trobar-se entre els primers.Va assumir el càrrec del juvenil del Girona i ara és l’encarregat d’un l’infantil del que s’està parlant molt a la Divisió d’Honor.
“Estem amb nens que fan un gran esforç i cal felicitar-los, però això és l’inici, res més. Quan baixes aquest ritme i t’ho creus massa és quan es falla. Estem al principi i cada dia cal intentar ser millors”.
Són paraules que Geli exposa després de guanyar 0-1 al conjunt de Denís Silva. Passa el temps per a tots, però vostè dóna la sensació de parlar amb la mateixa moderació i serenitat que fa quinze anys.
És l’experiència de la vida i del futbol; hi ha moments de pujades i baixades, cal tirar endavant i seguir un camí correcte.
La temporada passada va passar per l’infantil i juvenil, ara torna a l’infantil. Aquest és el camí per anar cap amunt a la banqueta?
La veritat és que m’ho estic passant molt bé com a entrenador. Tot et serveix com a aprenentatge en aquesta vida i el important és que t’agradi el que fas.
Es dedica al cent per cent al seu treball com a tècnic?
A les tardes, ja que cal viure amb altres feines. A Girona encara som més o menys amateurs.
Tres de tres. Esperàveu aquest inici de temporada amb contra el Reus, l’Espanyol i el Barça, a la Ciutat Esportiva?
No ho esperàvem. Desitjàvem fer-ho bé i, abans de jugar contra el Barça, per exemple, sabíem que no teníem res a perdre. Són tres punts i ja són nostres. El més importants és que l’equip té una línia. Es van aconseguir els primers tres a Reus, va anar el primer de la Lliga i va costar i després hem aconseguit tenir confiança per seguir endavant.
La sensació que es va veure contra el Barcelona és la d’un equip atrevit
Això és el que intentem. Els jugadors han de créixer sabent jugar amb la pilota, això és el que ens demostra el Barça. Ho intentem igual que desitgem crear problemes als nostres rivals amb la pilota. El Barça ens va superar en la possessió, però vam aconseguir defendre bé i fer un bon joc.
Parla de disciplina. Aquesta és la clau per estar entre el més alt en aquesta categoria?
Sí. Estar molt units, treballar en grup, deixar a un costat les individualitats, que sí et resolen un partit un dia, però no et porten a bon port al final i han d’aprendre.