Catalunya millora ostensiblement la seva imatge contra Murcia. Tot i caure derrotats, els d’Almendros planten cara amb 9 futbolistes. Bon comiat a una selecció que no tornarà fins al 2017
JORDI MESTRES @jordimestres7
Després de la patacada del dissabte, Catalunya va millorar la seva imatge. La classificació reflecteix un zero pels d’Almendros, que no es correspon amb les sensacions finals. El dramàtic debut va deixar pas a un bon partit de la Selecció. Una segona oportunitat que, tot i servir per a poc, van aprofitar els catalans per a mostrar l’esperit de campió. No deixa de ser romàntic que Putxi, l’únic que ha jugat totes les fases des del 2011, marquès l’últim gol d’aquest cicle. Marxen amb les botes posades i amb el cap ben alt. S’acaba el somni de la #CatUEFA i torna la crua realitat de la Tercera. Els ‘internacionals’ de la quadribarrada mai oblidaran aquesta experiència.
El que sí voldran esborrar de la memòria és el que va passar al Juan De La Cierva. Ho deia Putxi un cop acabat el partit: “Malauradament, el cicle ha acabat de la pitjor manera”. Dos campionats estatals i un subcampionat d’Europa fan que “hem de valorar tot l’aconseguit”. No pot ser d’una altra manera. Han estat moltes, moltíssimes les alegries que ha donat aquest equip. Però tota història, fins i tot les més boniques, tenen el seu final.
Arribats a aquest punt, quedaven dues opcions. Catalunya va apostar per defensar l’escut, suar la samarreta i demostrar la seva professionalitat. L’altra, ni es va contemplar. La lluita encomiable de la Selecció, competint en inferioritat contra l’amfitriona, ho demostra. Aquesta vegada ni la gespa ni un nefast arbitratge van tombar l’esperit irreductible dels catalans.
CATALUNYA ELIMINA A MURCIA
Murcia ha acabat eliminada perquè els nostres ho van donar tot. Amb 10, Catalunya va avançar-se en el marcador i amb 9 va aguantar amb una defensa espartana contra un rival desbocat. Al final les coses van caure pel seu propi pes i els locals van remuntar per a acabar guanyant. Un imperial Segovia – que fins i tot va aturar un penal – va ser insuficient per a superar un rival netament superior per les circumstàncies.
La sensació era de tristesa, però alhora d’orgull. Satisfacció per, aquesta vegada sí, haver fet el que no es va aconseguir el dissabte. La competició no perdona i Catalunya marxa de buit a casa. Serveixi per a valorar la dificultat dels èxits d’una Selecció que ha acostumat al caviar i ha fet ‘oblidar’ el valor que té.
CONTINUARÀ TONI ALMENDROS?
Moltes preguntes planegen ara sobre aquesta selecció. Fins al 2017 queda molt i és un gran període d’inactivitat que trenca una història que semblava interminable. Els futbolistes han passat. Els cicles, també. Sempre hi ha estat Toni Almendros. El seleccionador encaixa la seva primera clatellada i ara el dubte és si seguirà vinculat o no a la Federació.
“No és moment de parlar de la meva continuïtat. Si la meva única funció és la que tinc el més lògic és que no estigui”, explicava l’entrenador. Això vol dir que si li ofereixen una feina durant l’inactivitat de l’amateur pot tenir una altra responsabilitat seguirà. No li importaria estar el 2017, però ara, en calent, tot és relatiu. Hi haurà converses amb Andreu Subies durant les pròximes setmanes.