El davanter del Llagostera es va lesionar el passat 17 d’octubre del 2012 i fa vuit mesos i mig que li van trasplantar el menisc. Dani ja ha començat a córrer, però no es vol marcar terminis. “La meva il·lusió és que la meva filla em vegi jugar a futbol”, explica
JORDI MESTRES
jmestres@futbolcatalunya.com
Un dels grans del #futbolcat fa temps, molt de temps, que està absent. La maleïda lesió al menisc ha apartat a Dani Planagumà dels terrenys de joc durant un any i dos mesos, però ja comença a veure’s la llum al final del túnel. Al Gener, al Febrer o al Març es podria produir un dels retorns més esperats. El Llagostera, líder del grup 3, espera amb els braços oberts a un Planagumà que té clar quin ha de ser el seu regal de Nadal: tornar a sentir-se futbolista.
Quan Dani Planagumà va rebre la trucada de Futbolcatalunya.com venia de rehabilitació. “La cosa va lenta. És una operació llarga”, diu el davanter quan li preguntem com es troba. Ja fa dues setmanes que en Dani ha començat a córrer a la cinta per a guanyar força a la cama. “Avui he fet un minut i 10 segons. És com aquell que està en coma i torna a néixer”, explica, orgullós, l’entrevistat.
No ha estat fàcil arribar fins aquí, ja que “al principi estava enfonsat. No sabia córrer, però fa dues setmanes que veig una millora”. Millora lenta, això sí: “Cada dia és un pas de formiga”. Són vuit mesos i mig els que han passat des de l’operació de menisc i el treball diari, mica en mica, va donant els seus fruits. L’esforç del Dani – que pel matí fa treball al gimnàs i per la tarda camina per la muntanya – provoca una millora que “no es nota en el dia a dia sinó si fas la vista molt enrere”.
“La fase final serà quan entreni amb els companys”
Tot i això, el nostre protagonista no vol sentir parlar de ‘fase final’, ja que “serà quan entri al camp a entrenar amb els meus companys”. Qui sap si serà al Gener – com estava previst – al febrer o al Març. El que està clar, és que “al 2014 hem de tornar” i s’ha de ser prudent: “Hem d’anar molt poc a poc. Va ser una operació delicada”.
Si fos per en Dani “ja estaria corrent”, però carregat de paciència ell mateix reconeix que “no puc saltar-me els passos. L’excés o la falta poden ser letals en una lesió com la seva i ara toca enfortir la cama corrent per a arribar a allargar el temps de carrera, introduïr canvis de ritme, salts i finalment tocar pilota. “No em vull marcar una data de tornada. Provoca ansietat i no vull fer-ho”, insisteix Planagumà, tot i que el doctor Cugat li va dir que a principis del 2014 ja estaria llest.
“Sense suport segurament ho hagués deixat”
El que està clar és que ha estat un 2013 per oblidar per a l’entrevistat: “El 2013 no ha estat gens bo. Només em quedo amb el naixement de la meva filla”. La petita Carlota, la seva dona, la família, els amics i el Llagostera han estat ben a prop d’en Dani i ell ho agraeix: “El suport m’ajuda. Si no el tingués segurament ho hagués deixat”.
Superat el pitjor, ara toca pensar en positiu i la prioritat és “sentir-me futbolista i poder entrenar amb els meus companys”. Uns companys que en Dani enveja ara mateix, tot sigui dit: “Veient la temporada que estem fent fa una mica de ràbia no ser-hi. Enveja sana”. Ara bé, “tothom em diu que quan torni l’equip estarà a dalt i la motivació ha de ser gran”.
Com no podia ser d’una altra manera, “el regal que demano als Reis és tornar a gaudir del futbol aquest 2014”. Per ell i per tots els que li han donat suport, però sobretot per una persona en especial: “Sé que tornaré a jugar. La meva il·lusió és que la meva filla em vegi jugar a futbol”.