Cinc temporades com capità del CE L’Hospitalet, tot un referent per als riberencs aposta, com no podia ser d’una altra manera, pel seu exequip com a pròxim conjunt de la Segona B
Un dels grans capitans que ha tingut el CE L’Hospitalet en aquests últims temps. Dani Fernández, que ara dirigeix al juvenil riberenc, recorda el seu pas pel primer equip de la ciutat i reviu temps de promoció que sempre alegren als futbolistes.
Què en sap del seu Hospi? Encara que no estigui ja en actiu i tot estigui, més o menys paralitzat, què sap?
Que han fet una temporada fenomenal i que han aconseguit el seu primer objectiu que era quedar primer. Llàstima que hagi aparegut el coronavirus, però tot el que he vist durant aquesta temporada m’ha alegrat molt per tots els meus excompanys i perquè el club s’ho mereix. A veure si ara es pot culminar amb l’ascens.
Hi ha qui comenta que el més afavorit per jugar sense públic és l’Hospitalet perquè està més acostumat, desgraciadament.
Pot ser, encara que en un play-off la tensió serà la mateixa per a nosaltres o per al Sant Andreu. També la seva afició els hi dóna molt suport sempre i això pot ser un avantatge per a nosaltres ja que aquí et jugues la vida i serà un partit a mort.
Vostè que ha jugat varis, són sensacions diferents d’un partit de Lliga?
Sí i és una llàstima que no hi hagi públic. Veure la graderia de la Feixa Llarga plena com el dia del Nájera o Algeciras… et fa recordar quan has estat futbolista i veure un estadi ple era molt bonic. És una pena i, encara que sigui sense públic, tant de bo guanyem.
“L’equip ha aconseguit el seu primer objectiu que era quedar primer”
Qui té més possibilitats de passar: el millor equip o la millor plantilla?
Qui millor hagi sabut i pogut gestionar aquest procés després del coronavirus. Han estat tres o quatre setmanes per tornar a agafar sensacions i forma. Sempre he estat més partidari de tenir més un equip unit que individualitats i aquest Hospi reuneix les dues coses.
Fins a quin punt és clau l’estratègia en aquesta eliminatòria ‘copera’?
Aquí has donat en el punt fort. Ells tenen a Ton (espectacular), vaig jugar amb ell i és un jugadoràs per com competeix i com juga. El seu poder en l’estratègia és la seva millor arma i amb en Ton tenen una virtut enorme.
Si la justícia existeix en el futbol (alguna cosa que es pot dubtar), el més just és que pugi l’Hospi?
Sí, perquè, a més, és el més perjudicat. Al tractar-se d’una eliminatòria encara poden haver dues possibilitats més. Sortim més perjudicats, sí, enfront de mesures extraordinàries amb les quals cal acontentar a tothom.
“L’estratègia és la seva millor arma i Ton Alcover es un jugadoràs”
La psicologia pot decidir un play-off?
Sí, el cap… quan veus que t’estan estrenyent i que pots perdre el partit o perds aquest punt de cap fred que et dóna l’experiència….. és així encara que, si saben mantenir la calma, ho aconseguiran.
Tu ets “l’entrenador” de l’Hospi, Què dius als jugadors abans de començar el partit?
Que gaudeixin el que jo no vaig poder gaudir perquè és un premi a tota la temporada, que s’ho prenguin com un premi que cal treure sí o sí.
“Si saben mantenir la calma, ho aconseguiran”
Un tècnic ens va comentar en una ocasió que primer que resolguin i després gaudeixin…
Clar, això seria l’hòstia!! Guanyar 4-0 i després a gaudir!!. Potser penso encara com a futbolista però cal gaudir-ho i treure-ho; jo confio plenament en els meus companys i a tot el món.
Bé, veurem l’Hospi a Segona B?
Això és avançar-se, espero i desitjo de tot cor que s’aconsegueixi.