Carlos Craviotto pensava seguir a Badalona, però el club escapulat no l’ha renovat. Als 41 anys vol seguir en actiu perquè “el futbol és i ha estat la meva vida i encara em queda bateria”
redaccio@futbolcatalunya.com
Carlos Craviotto (1983) ha estat un dels millors porters del futbol català d’aquest segle. Els seus números són espectaculars. Supera els 20 anys de carrera futbolística i ha disputat més de 500 partits, 476 dels quals a Segona B. Per més que ho va intentar, no va poder arribar al futbol professional. Ni per la via esportiva amb Hospi i Cornellà ni als despatxos, ja que, com bé explica, “mai he tingut representant”.
I és que el lleidatà és un futbolista dels d’abans. Estima aquest esport perquè ha estat i segueix sent la seva professió i ara espera una oportunitat per no abandonar-la. Segueix entrenant a l’espera de que algun club aposti per ell. La temporada passada a Badalona, amb una promoció d’ascens, ja va demostrar que encara segueix sent una assegurança sota pals.
CRAVIOTTO: “PENSAVA QUE SEGUIRIA AL BADALONA”
Per què no està jugant ara mateix? Què ha passat aquest estiu?
En aquest moments m’imaginava que estaria defensant els colors d’algun equip, més que res perquè vaig fer una bona temporada i playoffs d’ascens a Segona Federació amb el Badalona. Em pensava que seguiria al Badalona perquè així ho va expressar el mateix club fins el darrer moment. He anat de vacances i m’he continuat preparant com tots els estius per estar en bones condicions. Estic fent treball individual i fent la pretemporada amb un equip. El meu objectiu és continuar jugant amb la categoria més alta que pugui. Ara només em toca esperar que es doni una bona oportunitat.
Quants equips l’han trucat? Ha estat a prop d’algun?
Aquest estiu he estat amb contacte amb diferents equips però per un tema o un altre no es va tancar. Tenia la possibilitat d’anar un club que m’hagués fet molta il·lusió però finalment no va poder ser. I fa unes setmanes vaig tenir una bona oferta de la lliga andorrana però tot i que vaig estar a punt de fitxar, al final tenia poques hores per decidir i ho vaig veure complicat pel tema familiar.
“MAI HE TINGUT REPRESENTANT I AIXÒ ÉS DIFÍCIL”
Amb 41 anys es veu el futbol d’una altra manera? La feina ara és la prioritat i el futbol és un afegit?
Amb els anys que porto jugant al futbol només puc estar agraït per tot el que he viscut i tot això sense representant… que com bé saps és difícil. Jo segueixo igual que sempre, donant el meu 100% als entrenaments i els partits. El futbol sempre ha estat la meva vida i la meva feina. Malauradament soc conscient que els anys compten però si m’han vist jugar saben que encara em queda bateria. Jo gaudeixo jugant i tinc ganes de seguir fent-ho. Fa anys que compatibilitzo el jugar amb entrenar porters. Estic a diferents clubs, entre ells la Unificación Bellvitge, l’Espluguenc i faig també tecnificació de porters. I aquesta temporada inaugurem una nova Escola de porteres SAMBADE GOALKEEPER ACADEMY FEMENINA que es farà a Esplugues.
Com veu la lliga de tercera d’aquest any?
Aquest any la Tercera es preveu més competitiva i complicada que l’any passat. Hi ha molts equips amb possibilitats d’estar a la part alta de la lliga i lluitar per l’ascens.
“NO OBLIDARÉ MAI L’AFICIÓ DE L’HOSPI”
De 2003 a 2024. Són 21 anys en actiu. Amb què es queda?
Durant tots els meus anys de carrera he tingut moments molt especials. Sense cap mena de dubte hem quedo amb els playoff d’ascens a Segona Divisió A amb l’Hospi, que ens vam quedar a les portes de pujar en tres ocasions. Encara recordo l’Estadi Municipal ple de gom a gom! Mai oblidaré l’afició de L’Hospi, que va estar amb nosaltres en tot moment.
També tinc molt bons records amb el playoff d’ascens a Segona que vam jugar amb la UE Cornellà. I que dir del temps que vaig jugar amb el Sant Andreu, un Narcís Sala amb un gran ambient a cada partit on vam quedar-nos a les portes amb aquell playoff post covid… En definitiva, podria escriure un llibre de bons moments…