Cerdanyola – Sant Andreu lluitaran aquest pròxim diumenge per una plaça per a la 2a RFEF a Les Fontetes després del seu gran triomf enfront de Girona B i Terrassa, respectivament. Per baix, encara queden molts minuts de patiment
Les aficions són la millor part del futbol i encara sort que poden gaudir aquest final de temporada entre Cerdanyola i Sant Andreu
El xoc de Riuderenes mereix figurar com un dels millors de la temporada (Girona B- Cerdanyola). Capritxós curs i especial final per a una plaça de la 2a RFEF que no deixa de ser una Tercera Divisió més selecta encara que cal vendre ascens.
Una bona vaselina de Javi López (15′) va avançar als verds i els d’Axel Vizuete van haver de patir moltíssim per a igualar. Va emergir Adrià Gené (77′) i va igualar la situació encara que ja els servia als locals; va tornar a repetir el futbolista gironí (94′) en una pròrroga d’infart.
CERDANYOLA: TRES MINUTS D’OR
Van començar a mostrar-se els nervis i a caure les vermelles. Alex González i Toni Carrillo van deixar el camp en el minut 100 mentre Nil Puchades ho va fer en el 104. Van passar els minuts i els vallesans van treure el coratge del seu entrenador.
El Cerdanyola de Toni Carrillo es mereix tot i una mica més // FOTO: Cerdanyola FC
Servetti (115′) va aconseguir el 2-2 i Uri Escabrós (118′) va certificar el miracle. Increïble. Costava creure aquesta realitat per a uns i per a uns altres, però la veritat és que els de Toni Carrillo posen un peu a la gran final.
“És increïble el que hem fet, m’ha semblat una bogeria”, va dir finalment Toni. Per descomptat, és increïble per a aquesta entitat modesta que no es conforma encara.
SANT ANDREU: NOGUERA DE LA MEVA VIDA!
A la tarda, Terrassa i Sant Andreu van jugar la segona final, la final més absurda d’aquesta temporada i que hauria d’enrogir a la RFEF. Els de Juanjo García van anar per totes com correspon encara que sabien que ja estaven a la 2a RFEF; les ocasions d’Arranz i companyia van fer estremir als quadribarrats.
Massa tensió i emoció i pols final per als visitants a només 7 minuts per l’inici d’una pròrroga que no va arribar. Va caçar la pilota Kilian, va combinar amb Yaya i se la va posar com a regal de triomf a Joan Noguera per a deliri andreuenc. 0-1 i a somiar.
Jugada de Kilian, assistència de Iaia i Joan Goguera (83′) posa un peu a la #2a RFEF // FOTO: Sant Andreu
DE LA 2a RFEF A LA TRÀGICA PERMANÈNCIA
Per baix, és una tragèdia com es podria preveure. Són 6 punts pendents si bé encara queda per disputar-se aquest dimecres l’Igualada – Figueres que pot col·locar als de Moisès Hurtado amb 35 punts.
En resum: les matemàtiques posen a Montañesa, Igualada i, gairebé Valls, a Primera Catalana i amb possibilitats de somiar encara per a una resta que conformen Horta, Santfeliuenc, els dos esmentats Figueres i Banyoles, i un sensacional Sants (37). Només la Pobla Mafumet respira tranquil perquè ni tan sols el Peralada encara pot cantar victòria si els de Vilatenim s’emporten els tres punts de Les Comes.
Quatre triomfs locals dels 5 partits, dos per la mínima, deixen clar que els 180′ de competició seran transcendentals. Però tot al seu temps i primer arriba Igualada aquest dimecres. Tota l’atenció per a aquest duel per al qual els locals tenen en joc l’honor.