Durant tot un mes Cassà de la Selva ha disputat el seu habitual Torneig (des de 2003) i el seu Campus amb més de 140 nens i sense cap incidència. Controls per a tothom i registre de dades d’espectadors han tancat aquesta nova edició amb un rotund èxit
Un Campus amb més de 140 nens i l’habitual Torneig d’estiu, des dels 7 anys fins a veterans, entre 700 i 800 jugadors participants de 50 equips i entre 7.000 o 8.000 espectadors a la graderia durant un mes, han convertit a la UD Cassà en l’exemple a seguir per a demostrar que es pot jugar al futbol amb totes les precaucions possibles, per descomptat. No hi ha, per descomptat, controls PCR, excepte si es detecta alguna anomalia, però sí que s’ha seguit de manera ferma el protocol marcat per la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat i l’Ajuntament de la ciutat.
“TOTS AMB MASCARETA”
Atenció perquè no sols s’ha sofert aquest control de temperatura amb els participants sinó que directius, àrbitres, col·laboradors i aficionats, sí aficionats -perquè han estat registrats amb totes les seves dades-, han hagut de demostrar amb la seva ‘Declaració personal de responsabilitat’ que no havien sofert el maleït coronavirus. “Un dia vam deixar sense aficionats la graderia perquè no es volien posar la màscara; l’endemà se la van posar tots. Hem demostrat que es pot jugar a futbol”, comenta a Futbolcatalunya el president de l’entitat, Miquel Clapés.
La història s’escriu així i s’explica així, amb passió, per part del seu màxim responsable: “Els jugadors no es podien dutxar, ni accedir a la graderia, hi havia registre d’espectadors amb dades personals –entre 150/200 espectadors diaris-, es lliurava gel… Vam començar el 8 de Juliol i encara discutíem normatives. Hem seguit protocols de Generalitat i Ajuntament totalment encara que es tracti d’un torneig familiar; abans de cada partit, al costat d’àrbitres i el nostre Director del torneig, passàvem revisió de jugadors i, si es sospitava d’algú, s’apartava. Per exemple: es van presentar alguns jugadors no inscrits i no els vam deixar jugar. Han estat més de 200 partits i no hi ha hagut cap incidència. Només vam tenir una incidència i es van enviar a casa fins que se sabés el resultat dels PCR que se’ls van practicar“.
“ENS DEIEN QUE ESTÀVEM BOJOS”
La veritat és que “es passen ‘putes’, parlant clar. Som el campus més gran Cassà, vam dividir a la gent entre Campus i Futbol-7, no interactuaves, és més, ens preguntàvem al principi si es podria fer el Futbol-7. Si no es podia, doncs bé, ens quedem a casa sense preocupacions, però què passa? Si els qui podem fer coses, ens quedem a casa, estem acabats. Molta gent ens deia que estàvem bojos, jo tenia dubtes sobre si acabaríem per aquesta situació…i ara comença la Lliga. El protocol de la FCF serà molt semblant al nostre”.
Això significa “sacrificar una mica el Bar i de consumir una mitjana de 250 entrepans, per exemple, hem passat a 30” o el que és igual “hem deixat de guanyar, sí, amb un rendiment molt inferior; això és una cosa molt familiar, no es tracta només de jugar, estem en una zona molt maca, és un lloc de trobada. Ara, els jugadors no es queden, sinó que van a casa a dutxar-se”.
“CONILLETS D’INDIES”
Aquest Torneig de Cassà sempre serà recordat, ja que “hem estat una mica ‘conillets d’Índies’ però ja va bé; no hem tingut cap incidència per fortuna. Hem jugat 8 partits diaris amb dues parts de 24′, desinfectàvem instal·lacions en els descansos i procuràvem que tot estigués en condicions“. Miquel Clapés reconeix que “tot té un cost però tenim inscripcions de 400 euros, no és barat, i només cobren els imprescindibles perquè hi ha molt de voluntariat”. Felicitats a l’organització.