Interessant comentari d’un Grup d’Entrenadors, llicenciats en CAFE i mestres en educació física sobre l’actualitat que envolta el nostre futbolcat. Val la pena “reflexionar, aprendre i avaluar”
REFLEXIONAR. Pensar en la situació que estem vivint al país ens diu molt de la societat que estem construint entre tots. Només estem mirant pels nostres propis interessos i no ens aturem a pensar en les coses que realment son importants. La salut és prioritària. Com bé sabem la RFEF ha comunicat que en categories nacionals no hi hauran descensos però al mateix temps si ascensos. Si fem cas a aquesta informació es fàcil entendre que de retruc les categories territorials com la Primera, Segona, Tercera i Quarta Catalana han de sofrir modificacions per tal de donar ascensos.
Això es feina de la pròpia FCF que consensuï amb els clubs implicats una solució. Estem parlant de jugadors amb majoria d’edat que tenen molts anys per jugar amb un ventall d’edats molt ampli. Hi ha marge, voluntat i estratègies per tal de solucionar-ho. Provocar descensos amb tants punts en joc no beneficiaria a ningú.
Ara bé, si volem parlar de futbol base (que la paraula hauria de ser formatiu), parlem que gairebé el 45% del nostres federats i federades canvien d’etapa (benjamí, aleví, infantil, cadet i juvenil) i més del 90% canvien de categoria (competició, divisió…). No és viable fer grups més grans, jornades setmanals i allargar el calendari en èpoques de calor. Estarem temps confinats com que, ara per ara, informar a les famílies que tindran menys temps de vacances per començar una competició. Sentit comú.
APRENDRE. Parlar d’ascensos i descensos en futbol formatiu en aquesta situació crec que ens equivoquem. Parlem molt fàcilment de penalitzar i beneficiar com a temes contradictoris en comptes de parlar d’aprenentatge. Ens fem aquesta pregunta? Quines conclusions agafem? Inculquem veritablement als nostres esportistes valors com el treball en equip, la superació i la resiliència?
Moltes vegades un ascens ve lligat a grans problemes: La gran majoria de jugadors que ho han fet possible no la gaudiran ja que canvien de categoria o etapa, aquí sorgeix un dels primers grans problemes del futbol de base: Jugadors o jugadores que hi son a una categoria que no els beneficia i després ens queixem dels resultats exagerats que es donen a la base, a més també es pot donar un altre escenari, un club que aconsegueix una nova categoria es torna boig fitxant a jugadors d’altres entitats deixant de banda els seus propis jugadors. Realment un ascens ens fa aprendre? I un descens? Tornem a preguntar-nos: què beneficia i què penalitza?
AVALUAR. Quin comportament té el teu club, el teu entrenador, el teu coordinador? Tots els agents implicats estan en contacte directe amb els seus jugadors i jugadores, amb “challenges”, videotrucades, rutines d’entrenament i demés formats. Recordem que la majoria d’entrenadors han deixat de percebre “l’ajut econòmic” que rebien i que tot així estan al peu del canó intentant motivant als seus jugadors diàriament. És més rellevant un ascens o les sessions que he fet amb el meu entrenador o entrenadora? Com m’ha tractat, he après?
Valorem més una categoria que les competències adquirides al nostre equip. Hem de donar importància al que realment és important. El futbol no deixa de ser un joc. Un joc que ens motiva, ens alegra, ens ajuda en els nostre dia a dia i hauria de ser un canal de transmissió de valors. El futbol no va de guanyar o perdre, va de les sensacions que em deixa, i sobretot, en quina persona m’estic transformant. Valorem el temps que passem amb la família i l’altre temps que no podem passar físicament amb gent que ens estimem. Aquesta temporada ens ha de servir per: reflexionar, aprendre i avaluar.
Grup d’entrenadors, llicenciats en CAFE i mestres en educació física.