Els Mossos documenten l’ordre expressa de destruir documentació electoral i desenes de missatges que revelen un entramat de coaccions, falsificacions i represàlies, liderat i executat per dos empleats: José M. Calle i Alberto Prieto
redaccio@futbolcatalunya.com
Amb aquesta frase –“Sacar las cajas de la documentación electoral FCF de nuestro despacho a la basura”-, José M. Calle, encara director de la FCF, va ordenar la destrucció de proves. Destinatari clau? Alberto Prieto, cap del gabinet de Presidència, i president del Santfeliuenc.
Així ho revela l’informe dels Mossos, en què s’analitza el contingut del telèfon mòbil de Prieto. L’ordre, segons l’atestat, es va donar l’11/7/23, en plena efervescència de les denúncies per presumpta manipulació electoral.
CALLE: “DE NUESTRO DESPACHO A LA BASURA…”
Però aquesta no va ser l’única frase impactant recollida al sumari policial. Tot va començar l’endemà que el TCE anul·lés les primeres votacions (el 13/1/23). “El lunes a 11h reunión logística con bomba en sede central”, li deia Calle a Prieto. “Tú con delegats ya modo elecciones (…) esa misma tarde debes hacer dos reuniones: 1.- con Jesús (Pérez Checa) y Fernando (Peña) en baix llob. I, 2.- Otra de BCN con Dani (Parra) y Karim (El Griri)”.
ELS “DOS JABALÍES”
I qui era aquest “grupo”, al que es referia Calle?. A l’informe, es descriu una estratègia electoral planificada des de dins de la pròpia Federació, amb els següents rols.
Calle, director i cervell de l’estratègia (d’una banda). Prieto, braç executor, responsable de gestionar els clubs i delegats (per una altra), per a controlar la recollida d’escrits i coordinar la logística electoral. I Sergi Garrido, amb Alejandro Guerrero, els “jabalíes” encarregats de la part tècnica, segons paraules de Prieto, adreçades al cosí de la seva dona el 9/3/23:
“Está el director general (Calle) que es el que lleva toda la estrategia. Tenemos dos jabalíes que son los que llevan el tema técnico y luego yo me he encargado de controlar el tema político.“
Recordin, –futbolcatalunya.com el passat 2 d’abril-, que els investigadors han constatat un primer grup de 14 treballadors de la FCF que s’haurien dedicat presumptament a falsificar certificats i elaborar les actes notarials, sota el pseudònim de “Sr. Naranja”. Però el grup dels “jabalíes” era la cúspide de la trama, el grup més selecte del laboratori on es multiplicaven els vots a favor de Soteras.
QUE ELS CLUBS “NO ABRAN LA DOCUMENTACIÓN”
En efecte, el 10/2/23, Prieto envia un missatge de vídeo a la seva dona, en el que es mostra que està “treballant” a la ‘Fede’ amb els “jabalíes”. Molt afectuosos li retornen petons virtuals amb les dues mans (Garrido), mentre l’altre “porc senglar” (‘Bomba’) aixeca el dit polze.
La discreció és màxima, sobre la taula es veuen unes quantes actes notarials de Marta Navarro, la notària de Sabadell escollida per Soteras i Víctor Güell.
La sessió es va allargar ja la matinada del dia 11 de febrer. En aquest instant, Prieto li envia a Calle una fotografia d’ell mateix amb els dos “senglars” (1:31h) i li demana: “nos podemos ir jefe??”.
ESCENARI: EL CAMP DE LES GRASES
Com no sembla rebre resposta, tot seguit envia un àudio de 43 segons, comentant a Calle que hauria de planificar la logística del diumenge previ a les votacions. Final? ofereix el camp municipal del Santfeliuenc (Les Grases). Allí, on es lliurarien les actes notarials presumptament falsificades als delegats. Calle, que no es mostra massa per la labor, els diu que ho organitzin ells tres (no els deixa anar cap a casa…) i Prieto li respon com hauria de ser el lliurament de les actes als clubs.
“Hay que dárselo de esta manera porque no queremos que abran los clubs la documentación, sino que simplemente la cojan y se vayan directamente a la mesa de voto”. Quedava clar, no fos cas que els presidents i secretaris dels clubs s’adonessin que els havien falsificat la signatura…
Però si alguna cosa fallava, recordin que el director havia eliminat els juristes de les meses electorals i havia posat una legió de treballadors premiats amb bonus o prejubilacions anticipades de vertigen. I si això fallava també, hi havia vigilants de seguretat i es votava d’un en un, sense deixar testimonis.
ARRIBA LA RECOMPENSA: (“MI SUBIDA ANUAL”)
Tanta dedicació i esforços, bé mereixia un premi, sobretot per les grans idees aportades per Prieto a la netedat del procés. El dia 12 d’abril de 2024, Prieto escriu a Calle que “me cuesta hablar de mí”, però després d’una sèrie de divagacions modestes com “mi involucración con la casa es del 200%”, li diu que “voy al grano”. “Me hablaste de una subida anual”, afegeix, i Calle concreta amb un “te tocaba aumento de 5.000€” i una felicitació, com no podia ser menys. “Has hecho un trabajo profesional muy importante, pero mucho más en el ámbito personal”. És a dir, la lleialtat es paga.
Tant bona va ser aquesta feina professional, que ara mateix n’estem parlant en boca dels Mossos d’Esquadra.