Luis Quiñonero ha revalidat el seu compromís com a president de l’AE Prat fins al 2025 i afirma en el nostre primer PODCAST de març que cal “fer filigranes per a seguir endavant” i, per descomptat, “tenir il·lusió”
Està a punt d’aconseguir la daurada jubilació encara que a Luis Quiñonero el cos li demana marxa. Des que va arribar un llunyà 2002 a la presidència de l’AE Prat fins ara han passat 19 anys i s’ha compromès fins al 2025 encara que “cal fer filigranes per a seguir endavant”.
El màxim dirigent potablava té el permís de la família i, per descomptat, dels socis. Al capdavant d’una junta directiva compromesa no es plantegen objectius esportius més ambiciosos que no siguin mantenir-se a la Segona B.
IL·LUSIÓ INTACTA I FILIGRANES
“Estic molt content de tenir aquesta junta directiva a la qual s’incorporaran tres dones més amb la finalitat de professionalitzar més el club”, comenta en la seva introducció.
Es deia que aquesta vegada seria la definitiva i que Quiñonero no seguiria, no obstant això, finalment, ha tornat a sortir escollit. “A vegades he pensat que era ja el final i m’hagués agradat que s’hagués presentat gent jove per a ser president”, comenta.
I afegeix que “si tenen la mateixa il·lusió que jo tinc, m’hauria fet a un costat, de veritat, però malauradament aquesta pandèmia allunya i més amb la famosa multa de la Seguretat Social”.
UN DUR PAL
Pagar 10.400 euros mensuals sobre un deute inicial de 620.000 a la Seguretat Social –”ens queda la meitat que abonar”- espanta qualsevol; per això, el president pratenc no dubta que “si no tinguéssim aquesta multa, segur que hi haurien altres objectius. Ara, el primer és pagar amb el que rebem”.
A GAUDIR
Classificats a la novena plaça del subgrup 3a, l’objectiu és el mateix que “quan vam pujar a Portugalete: allà vaig dir que la Segona B és una categoria per a gaudir perquè sabem que som el pitjor pressupost de la categoria”.
Quiñonero lloa el treball del seu grup perquè “hi ha un grup humà amb Pepe Delgado i Pedro Dólera, al capdavant, que ‘amb quatre duros’ han fet un miracle i qui diu que no podem salvar-nos?”. En resum: “Cal fer filigranes per a seguir endavant”.
SOCI FIDEL
El missatge més sincer va dirigit al soci. Actualment segueixen 180 socis, “aquells que han tret els seus abonaments perquè abans superàvem els 500”. Això obliga a “fer mil filigranes per a seguir endavant”.
Per això, el president els anima: “Encara que no puguin entrar, aquests 180 s’han tret el carnet i saben, si no hi ha futbol, no és la nostra culpa. Hi ha uns altres, que si no veuen futbol, en directe, no el treuen i a aquests em dirigeixo perquè cal protegir l’entitat”.