El defensa de la UE Vilassar Andrés Borges, autor del primer gol del seu equip a Peralada aquest diumenge, reconeix que no és fàcil combinar futbol, feina i família. La situació de pandèmia ens té a tots molt preocupats: “No sé quant fa que no faig una abraçada al meu pare”
Andrés Borges, força i classe uruguaiana per a la defensa marinera del Vilassar i del tècnic Peque // FOTO: A.B.
Si no han tingut oportunitat de parlar una vegada amb Andrés Borges, no saben el que es perden. “No sé quant fa que no li faig una abraçada als meus pares o no veig als meus germans. Són situacions davant les quals tots ens hem de cuidar i això es fa amb sacrifici”, comenta amb dolor aquest defensa de la UE Vilassar, un veterà de nostra Tercera Divisió.
Aquest passat diumenge va posar per davant al seu equip amb un bon cop de cap i les xarxes li van concedir un segon gol que, no obstant això, “va ser obra del meu company Angel de la Torre. Va haver-hi una petita confusió, però l’àrbitre se’l va donar a Ángel que va ser qui va marcar”.
DURA COMBINACIÓ
Segona victòria lluny del Xevi Ramon després d’haver-ho fet al Feliu i Codina que confirma “la nostra bona dinàmica. Desitjàvem mantenir-la, era el moment perquè el Peralada és molt bon equip”.
(Vam parlar amb Andrés abans de jugar dimecres el partit ajornat enfront del Banyoles).
Això a nivell esportiu encara que el dia a dia d’aquest uruguaià que ja porta molts anys amb nosaltres parla de diferents treballs per a poder viure. “D’una banda, estic en ERTO i per una altra tinc un gimnàs per a entrenaments personals amb el meu germà a Sant Cugat i ens l’han fet tancar. Ara com ara, només desenvolupem entrenaments en línia i ens anem adaptant perquè cal buscar-nos la vida”.
La part positiva és que “dono gràcies, ja que a la família estem tots bé. A l’Uruguai es comença complicar una mica, ja que en principi es va saber controlar; les infraestructures d’allà són més precàries i cal cuidar-se”. Uruguayà, però futbolista compromès amb el nostre futbolcat ja que també ha defensat la samarreta de Catalunya en diverses ocasions.
MANCATS D’HUMILITAT
La filosofia d’aquest gran futbolista (segona temporada a Vilassar) es reflecteix quan se li pregunta per les diferències entre el futbol professional i l’amateur. Andrés posa a tothom al seu lloc: “En principi ens causava una certa por continuar jugant i competint encara que es consideri un futbol semiprofessional que té molt poc”, declara.
“Nosaltres freguem el professional encara que la remuneració sigui poca. Ens empara la RFEF però l’entorn no ens protegeix massa. Vam tenir la sort dels testos d’AFE però els professionals es poden aïllar mentre que nosaltres ens movem en diferents esferes”, afegeix.
Segon curs com a jugador de la UE Vilassar d’aquest defensa que també ha defensat la samarreta de Catalunya // FOTO: A.B.
La veritat és que “a vegades els falta una cura d’humilitat perquè ho tenen tot. Que s’infectin jugadors de Primera o Segona és difícil encara que passa mentre a nosaltres ens costa moltíssim aïllar-nos el màxim”.
La trista realitat es resumeix en aquesta frase. “No sé quant fa que no li faig una abraçada als meus pares o no veig als meus germans. Són situacions davant les quals tots ens hem de cuidar i això es fa amb sacrifici”.