Els verds no fallen a casa contra el cuer i guanyen després de cinc jornades sense fer-ho. Tres punts d’or, vist que cap dels equips de la zona baixa han aconseguit la victòria. Es manté el pols Barça B-Alcoyano
JORDI MESTRES @jordimestres7
El futbol sempre dóna segones oportunites, i terceres i quartes. El Cornellà estava KO, però una victòria que tothom donava per feta li ha donat aire. Molt aire. Tant, que amplia a sis punts la distància respecte el pou, un marge suficient per a gestionar-lo de cara al final de la lliga. Triomf pragmàtic de l’equip de Jordi Roger, cimentat en l’encert d’un bon Abraham, autor de dos gols. El canari, que ja n’acumula sis, va jugar com a referència i ho va fer realment bé. Un bon regal del dia del pare per a Jordi Roger.
L’altra victòria catalana de la mala jornada – una més – va ser pel Barça B. El líder no va tenir pietat d’un Llagostera inoperant lluny de Palamós, on només ha guanyat 2 partits de 16. Festival per a Dani Romera i Alfaro, que van gaudir de la tendra defensa visitant. D’aquesta manera els de Gerard López es retrobaven amb la victòria després de dos empats.
El triomf no va servir per a marcar diferències amb el segon, però sí per a mantenir el liderat. L’Alcoyano, com acostuma, no va fallar al Collao. Va superar un bon L’Hospitalet, que va retallar distàncies i no va capitular fins al temps afegit del partit. Ara, Barça B 60 i Alcoyano 58. L’Hospi, per la seva part, segueix al pou amb 32 punts, igualat amb els equips que marquen la salvació.
Bogeria a Gavà
El Valencia-Mestalla, amb 54, segueix l’estel·la dels dos líders gràcies a una victòria folla a La Bòbila. Fins a nou gols en un partit sense defenses, que va decidir-se amb una diana a l’últim minut. Esforç inútil d’un Gavà en el que (sorpresa) no va marcar Boris. Perforar fins a quatre vegades el marc contrari no va ser suficient. I és que la defensa segueix sent l’assignatura pendent dels de Mena.
Sí va punxar, digue-m’ho clar, el Badalona. Un punt fora de casa mai és dolent, però després de fallar dos penals sí que té un regust amarg. Víctor i Gerard Oliva van topar-se amb el porter rival, gegant, des dels onze metres. L’empat a zero deixa els escapulats amb 52 punts, cinc per sobre d’un Hércules revifat amb el canvi d’entrenador.
Els alacantins van desfer-se de l’Espanyol B al Rico Pérez. Quarta jornada consecutiva sense guanyar per un filial blanc-i-blau que no deixa de complicar-se la vida. Afortunat, això sí, dels mals resultats rivals aquesta jornada. Tot i això, l’Espanyol B, amb 32 punts, està igualat amb Gavà i Hospi, que ja estan en descens. Sembla obvi que aquesta temporada baixaran, almenys, dos equips catalans. Una llàstima.
Acomiadament virtual del Lleida Esportiu
De cara al play-off, en queden només dos amb opcions si som realistes. El Lleida Esportiu va capitular a Son Malferit i està a vuit punts del quart quan en queden 24 per disputar. Amb tres equips – Villarreal B, Hércules i Balears – entre tots dos. L’empresa sembla realment, difícil per no dir utòpica. Realment curiós, això sí, que on va començar la història de play-off d’Idiakez amb un 1-6 acabi la de Siviero amb una derrota. Son Malferit, sempre Son Malferit.
Passi el que passi, els aficionats blaus poden estar orgullosos del seu equip. No podem dir el mateix dels arlequinats, desencisats després de patir una nova decepció a la Nova Creu Alta. El Sabadell tenia el partit a la mà amb dos gols d’avantatge, però li van remuntar. Punt insuficient i que augmenta els dubtes d’un equip que fa cinc jornades que no guanya.
Per últim, l’últim català de la categoria. Un Prat que a dia d’avui només té per darrere l’Eldense i que no troba la manera de sumar de tres en tres. Només cinc victòries en 30 partits pels pota blava, situats a quatre punts de la línia de la permanència. El proper partit a casa contra l’Alcoyano, tot un os, és una final pels de Pedro Dólera. El tot o res.
