Edgar Hernández ha marcat tres gols als tres primers partits de l’equip badaloní. El club escapulat i el davanter gavanenc han unit els seus camins en un projecte que té l’ambició de créixer a curt termini
Edgar Hernández (1987) complirà 36 anys en uns mesos. És un dels clàssics del nostre futbol, amb una dilatada trajectòria i amb dos ascensos a Segona Divisió amb el CF Reus Deportiu i el CE Sabadell. El davanter de Gavà, que fa menys de dos anys golejava a la categoria de plata, ha fet un pas enrere amb el Badalona Futur a Segona RFEF. Tenia propostes de categoria superior, però l’interès i al fermesa del club escapulat, representada en Oriol Alsina, el va fer decidir. Ha marcat tres gols a les tres primeres jornades de lliga, així que sembla que no s’ha equivocat amb la seva elecció.
BADALONA FUTUR, ÚLTIMA ESTACIÓ
És la segona, tercera o quarta joventut d’Edgar Hernández?
Com m’agrada tant aquest món és la meva passió i així ho serà sempre. T’acabes reenganxant i mai he tingut la sensació de desenganxar-me del futbol. A sobre aquest any he començat bé i em noto molt bé físicament i això és la clau. Si estàs bé físicament i amb el punt d’experiència que tinc les coses funcionen molt bé.
El canvi d’aquest any respecte l’anterior és aquest, no? El tema físic.
Vaig començar també molt bé la temporada passada a Tarragona i per desgràcia vaig tenir la primera lesió greu de la meva carrera. Vaig haver de passar per quiròfan i després, els següents quatre o cinc mesos, va costar massa. Tinc una altra oportunitat i me l’han donat al Badalona Futur i estic molt content.
“VOLIA ENGANXAR-ME A UN PROJECTE I GAUDIR-LO”
Parlant d’aquesta oportunitat per què va decidir fitxar pel Badalona Futur?
Amb Oriol Alsina tinc molt bona relació. Mai havia estat entrenador meu, però sempre fèiem la broma de que algun dia ens trobaríem. Aquesta temporada gràcies a tota la cúpula del club hem aconseguit establir aquest vincle. Estic amb moltes ganes, les coses s’estan fent bé aquí i hem començat com s’havia de començar.
Fa menys de dos anys estava marcant gols a Segona Divisió i ara ho fa a Segona RFEF. Què li diu això? És un pas enrere?
Volia enganxar-me a un projecte i gaudir d’aquest projecte. M’han trucat equips de Primera RFEF i al final tinc un vincle molt fort aquí amb l’Sporting Gavà i la meva família. Jo no puc marxar fora. Podria haver tornat a Sabadell o Cornellà, però entre una cosa i una altra no vam arribar a un acord. Em va atraure molt més la confiança i les ganes que em va mostrar l’Oriol. Es vol tornar a la Primera RFEF i aquí hi ha un projecte i una ciutat darrere que mereix estar a una categoria superior.
“AQUESTA CIUTAT MEREIX ESTAR A PROP DEL MÓN PROFESSIONAL”
Li preguntava perquè va sonar molt la seva tornada a Sabadell el passat estiu.
Van haver molts contactes, vam estar parlant, amb el Cornellà també. El tema de la categoria ara, doncs jugar a Primera RFEF clar que fa il·lusió, però jugar a Segona RFEF en les condicions i confiança que estic aquí també es de valorar.
Parlant clar: l’objectiu del Badalona Futur és pujar de categoria?
És un projecte d’una ciutat que mereix estar a una categoria propera al món professional. Sempre que m’he enganxat a un projecte en aquestes condicions i amb aquesta il·lusió que s’ha generat a mi em donen moltes ganes de tornar al club al futbol professional.
“ESTEM AL MATEIX CAMÍ QUE ALS ASCENSOS DE REUS O SABADELL”
Li recorda al feeling que va tenir a Sabadell o a Reus en experiències passades?
Correcte. Estem al mateix camí.
Com valora la temporada passada al Nàstic?
No vaig sortir malament. Estic molt agraït al Nàstic, des del president fins l’últim treballador d’allà perquè m’han tractat espectacular. L’any no va acabar bé per mi, tot i començar-lo bé. Els terminis es van voler anticipar i no vaig tornar en el moment idoni. Potser hauria d’haver tornat una mica més tard, però vaig voler ajudar. Vam jugar el playoff i vam lluitar fins el final. Clar que m’hagués agradat seguir allà, la gent m’estimava molt i és un club que et fa ser molt professional. Estem a una situació que mai se sap si els camins es tornaran a trobar o no, però estic molt agraït al Nàstic pel tracte i per tot el que van fer per mi.
Tinc la sensació que la sortida que li va saber més greu és la del Sabadell.
Segurament, pels anys que he estat allà, per l’estima que li tinc a tota la gent d’allà. Hi vaig deixar molts amics i el Sabadell sempre tindrà un raconet al meu cor i sempre li desitjaré el millor a aquest club.
Si parlem del millor moment: Reus o Sabadell?
Són situacions similars. Podem dir que per igual va ser, més o menys. A Reus van ser anys espectaculars, es va aconseguir una comunió dins del vestidor i amb l’afició també. Són anys que recordaré tota la meva vida, a Reus, Sabadell, Nàstic i Sant Andreu. Tinc un record molt bo d’aquestes etapes.
“LA MEVA MANERA DE SER ÉS DEIXAR-M’HO TOT PEL MEU CLUB”
Si haguéssim de definir Edgar Hernández més enllà del tema futbolístic es podria dir que és una persona implicada amb el seu club.
La meva manera de ser és deixar-m’ho tot pel club en el que estic. Sempre tinc la sensació de pertinença molt forta i m’ho prenc així. Estimes el futbol, estimes el club en el que estàs i intentes treure sempre el millor de tu.
I també, com deia abans, té molt present l’Sporting Gavà.
Estem en un any bonic, perquè és el desè aniversari. És el club de la meva vida, el vaig crear jo amb amics meus. Estem creixent i millorant moltes coses i això m’omple el meu espai de temps fora del futbol i estic molt orgullós de tenir això. Tenim 510 nens i el primer equip i el filial, que estan fent bé les coses.
Tornant al Badalona. 3 gols en 3 partits. On arribarà?
S’estan fent molt bé les coses a nivell de cos tècnic, de club i dins del vestidor. Hi ha un vincle entre gent veterana i jove i això es nota dins del camp, al dia a dia als entrenaments. Ningú dona per perduda la titularitat i això el míster, cos tècnic i jugadors ho estem agafant molt bé.