Amb el record de la passada temporada en què el 50% dels equips que van lluitar per l’ascens (Olot i Peralada) ho van aconseguir, dóna inici un nou curs en el Grup V de Tercera. Molts moviments en els equips per a una categoria que necessita revulsius
JAUME LANGA
Amb un marge de tres mesos, menys si tenim en compte les promocions, comença la nova temporada 2017-2018 en el Grup V de Tercera Divisió, una categoria que necessita aviat algun revulsiu que torni a posar-la com a màxim referent del nostre futbol català. Un nou curs reuneix 20 equips que lluitaran per aquestes quatre places d’honor, amb presència de tres exsegunda b (L’Hospitalet, Espanyol B i Prat), tres exprimera Catalana (Santboià, Reus Cambrils i Horta) i 14 equips que es mantenen .
El primer que pot cridar l’atenció és el continu moviment de futbolistes. És increïble la facilitat amb què es mouen els jugadors en una categoria en la qual cada dia es paga menys perquè entre la crisi i la no-crisi escassegen els ingressos. Qualsevol podria dir el contrari donant un repàs al MERCAT de FutbolCatalunya, però és el que hi ha.
Prat, Vilafranca, Terrassa i l’Hospitalet són les meves primeres quatre opcions per lluitar per aquestes quatre places d’ascens; dos equips que arriben de la categoria de bronze, amb dos blocs remodelats, gairebé íntegrament pel costat riberenc -només segueixen tres-, i dues plantilles que arriben de lluitar per l’ascens a la segona B la temporada passada. Atents a aquest Grup V ja que, igual que la campanya passada, els descensos de catalans de Segona B poden provocar un efecte desastrós. Desitgem que no sigui així.
Espanyol B i Sant Andreu són dubtes que també podríem incloure entre els elegits. La joventut blanc-i-blava i les històriques urgències quadribarrades em plantegen aquests dubtes tot i que es tracta de dos grans blocs com ho és un Figueres amb altes molt interessants. És clar que tampoc ho tinc molt clar amb altres participants com Ascó o Europa; em sorprèn veure com s’han anat grans jugadors del Nou Sardenya. Segur que els números manen i la calculadora dels directius han de funcionar.
Segueixo sense entendre com funciona aquesta història de les subvencions municipals, com no ho entenc prefereixo que siguin altres els qui opinin. Jo em quedo amb l’esportiu i desitjo veure el resultat d’equips com els nouvinguts (Santboià, Reus Cambrils i Horta); els del Baix tenen un gran tècnic (Piti Belmonte), els tarragonins de Lluís Albesa sabran treure rendiment a aquesta filiació mentre els del Feliu afronten un examen sempre interessant.
‘Chapeau’ per al Santfeliuenc de l’etern Andrés González, una aposta per la joventut i la serietat. Altres vindran que li trauran rendiment al seu treball encara que la feina dels blanc-i-blaus està fora de dubte. Serietat, treball i esforç que també reuneixen Castelldefels -arriba l’històric Santi Triguero-, Cerdanyola, Gavà -una autèntica incógnita-, Granollers -segueix Cámara-, Palamós –pas al ‘juvenil’ Vicenç Fernández-, Pobla de Mafumet -Rodri , ex Olot, sap el que es fa-, el Terrasa prometedor de Cristian García –adéu a la seva condició de jugador-, el Vilafranca d’Iván Moreno (una aposta ferma i segura) i l’històric Manel Moya al capdavant del modest Vilassar de Mar .
