Segona part de l’entrevista al president de la FE Grama, Antonio Morales. L’actualitat crítica cap al president de la FCF, Soteras, no ha de tapar l’impacte d’aquest degà directiu del futbol català
redaccio@futbolcatalunya.com
Només farà 72 anys, però sempre ha tingut una energia especial. No s’entendria d’una altra manera la carrera d‘Antonio Morales al futbol català en general i a Santa Coloma, en particular. Des que va iniciar-se en els seus primers anys com a organitzador d’uns jocs escolars que van servir, també, per a aconseguir arreglar els col·legis públics de la ciutat.
Després va arribar a la UD Atlético Gramanet de l’històric Blas Muñoz. “Vaig arribar per estar-m’hi sis mesos i vaig marxar 23 anys després“, assenyala el president de la FE Grama. Aquesta és la segona part d’aquesta entrevista.
L’ÚNICA CARA D’ANTONIO MORALES
“Vaig arribar com a responsable del futbol de base i m’hi vaig quedar 4 anys com a vicepresident i 19 com a president de la UDA Gramanet“, comenta. Després “vaig viure 3 anys com a conseller del RCD Espanyol i responsable de tot el futbol base del club. I ara, ja en porto 11 a la FE Grama“.
Morales va captar set plantilles del Calella, però aquest mateix curs va formar “27 equips i ara ja superem el miler d’integrants comptat jugadors i tots els esportistes, amb futbol femení, el futbol inclusiu, el karate, a més d’un i treball social impressionant”.
El màxim responsable de la FEG creu fermament en el futbol inclusiu i lliura tota la seva força i dedicació // FOTO: futbolcatalunya
Per què no centrar-se només al futbol?
Perquè el romanticisme que vaig viure a la UDAG no s’adaptava a les noves tendències d’aquest món globalitzat. Vaig veure que no sols podia ser futbol sinó també altres esports com el karate gratuït. La identificació amb la ciutat és excel·lent.
ACORD EXEMPLAR AMB JUSTÍCIA
Sí, però vostè podria dedicar tota la inversió en el futbol i no repartir aquest pressupost. A més, a Morales tant se’l veu festejant el final del Ramadà que les diades de la Constitució, la d’Andalusia o la de Catalunya.
Clar que sí. El camp del futbol no només s’ha de fer servir per al futbol. Abans estava buit el 55 per cent dels dies i ara el tenim tot cobert. Un altre exemple: el treball que es fa amb persones que han de complir mesures penals per haver comés errors. Vam signar un acord amb la Conselleria de Justícia, que ens permet ajudar-los i fins i tot els busquem treball. A l’Administració també se l’ajuda mentre que penats es recuperen en un ambient esportiu.
“LA IDENTIFICACIÓ AMB LA CIUTAT ÉS EXCEL·LENT”
No obstant això, els polítics diuen que la integració és una tasca molt complicada?
El que diguin els polítics… No tots som iguals, com, per exemple, l’alcaldessa Núria Parlon. Quan parlem d’integració i de la realitat de Catalunya ens ajuda moltíssim. Una altra cosa: als polítics se’ls jutja a les urnes.
Anem amb el primer equip perquè aquesta temporada 2023-2024 ha estat bastant irregular per no dir dolenta.
A mi m’agradaria jugar en Primera Divisió, però els nostres recursos econòmics són els que són i cal repartir. Enguany, han pujat tres juvenils i no oblidem que en onze anys hem pujat quatre categories i ara lluitem en una categoria nacional enfrontant-nos a equips històrics.
“LA NOSTRA ALCALDESSA, NÚRIA PARLON, ENS AJUDA MOLTÍSSIM”
Bé, però tothom sap que els equips de la FE Grama tenen els seus pressupostos coberts amb tranquil·litat i potencial.
Sí, però això no garantitza res. A vegades, la sintonia no surt entre jugadors i tècnics i cal aprendre dels errors.
Als socis què els diu que lliutaran per ascendir o per quedar-se en terreny de ningú?
Jo els dic que faré tot el que pugui. Més del 50 per cent dels ingressos cal buscar-los a fora, al carrer. i això no és gens fàcil.
“AL MEU SOCI NOMÉS ELS PUC DIR QUE LLUITAREM”
Vostè va camí dels 72 anys. No està fins als nassos?
Quan m’enfado, ho dic, però ara ja parlo menys. Vull seguir perquè tinc l’esperança de veure que surt més gent jove capaç de poder dirigir aquesta entitat solidària i integradora.
Cal treballar cinc o sis hores diàries (o més) i buscar els recursos arreu. Tinc alguns amics empresaris que ja no em volen veure. I ara per ara ningú es postula per substituir-me.