La secretaria general de l’Esport i l’Activitat Física de la Generalitat de Catalunya, Anna Caula, acomiada aquest 2021 amb l’esport, en general, i el futbol català, en particular, com a protagonistes
La secretària general de l’Esport i l’Activitat Física de la Generalitat de Catalunya, Anna Caula, repassa aquest 2021 // FOTO: Premsa Presidència
Mitja hora d’entrevista dona per a molt encara que quan la protagonista es diu Anna Caula, secretaria general de l’Esport i l’Activitat Física de la Generalitat de Catalunya, el temps passa massa ràpid.
És clar que ha arribat al càrrec amb moltes inquietuds i amb la voluntat de canviar radicalment molts conceptes. Inclusió, esport femení, solidaritat i socialització, entre altres, són conceptes que es repeteixen, una vegada i una altra, en el seu discurs.
ANNA CAULA, EN PROFUNDITAT
Parla clar encara que algunes vegades el missatge apareix més impregnat d’embolcall polític que esportiu; no obstant això, d’altres en treu a col·lació el seu caràcter de jugadora-entrenadora-secretària general.
Val la pena escoltar l’entrevista bé, a través dels talls seleccionats, que no varien la totalitat del contingut, o parcialment algunes respostes concretes sobre assumptes concrets. Per exemple, la polèmica situació que viu la Federació Catalana de futbol i el trist paper de la dona.
O també poden llegir les seves respostes escrites encara que no hem transcrit la totalitat del seu discurs, ja que es fa difícil resumir l’autèntic missatge de la nostra entrevistada. Per a això hem mostrat els talls del cara a cara.
Sense pressa, amb meditació profunda i amb missatge, Anna Caula va compartir amb Futbolcatalunya l’última entrevista d’aquest 2021. Un autèntic plaer.
L’actual responsable de l’esport català ja suma sis mesos en el càrrec // FOTO. Premsa Presidència
“L’ESPORT TAMBÉ ENS MILLORA COM A PAÍS”
Amb vostè tenim una gran ajuda-avantatge els mitjans de comunicació als qui ens imposa sempre la paraula de qualsevol política, ja que Anna Caula sembla ara més propera a nosaltres. Des d’aquesta butaca decideix més com a esportista o com a política?
Com a esportista. Fer política és construir societat, cal tornar a recuperar referents, construir projectes que ens ajudin a tots. Vinc d’un esport col·lectiu i aquest ADN ha marcat la meva manera de ser, ja que sense les meves companyes no seria res. És el que tu aportes a l’equip i l’equip t’aporta a tu i intentaré ser coherent amb aquesta filosofia.
Sis mesos com a secretaria, creiem que és temps suficient per a demanar-li un resum d’un càrrec que vostè multiplica constantment amb les seves nombroses aparicions. Quants quilòmetres suma ja recorreguts?
Moltíssims i moltes entitats. Cal trencar una llança i explicar què significa el món de l’esport català; he crescut en el món de l’esport, tots hem crescut en un món concret de l’esport i cal ampliar en el nostre territori. Tenim unes 19.000 entitats esportives en 71 federacions; cal pensar què passa en un cap de setmana a les nostres comarques perquè en l’esport federat hi ha entre 700.000 i 800.000 nens i nenes a més de l’entorn. Qui realitza activitat física el cap de setmana?
“TENIM UNES 19.000 ENTITATS EN 71 FEDERACIONS”
Hem llegit que viu a Sant Julià de Ramis (Gironès). Cada dia ve a Barcelona?
Sí, molts, la veritat és que no ho sé
50 anys (1971), jugadora i entrenadora de bàsquet (campiona d’Europa), psicòloga, vicepresidenta del Parlament, secretaria general i, per descomptat, responsable de les seves obligacions personals. Això dona per a 24 hores diàries?
He crescut i m’he educat en el món de l’esport, per això una el defensa com l’ha viscut, de primera mà. Des de netejar la pista a ser monitora d’un campus, des de formar part de les categories de formació a créixer en un club des de zero a aglutinar tots els clubs de Girona (Uni Girona), debutar en el primer equip… tot és aprenentatge i créixer. Tu treballes amb l’objectiu de millorar perquè amb la feina ben feta arriba la victòria. Es parla molt d’autonomia circular, però es podria parlar també d’esport circular.
“L’ESPORT ÉS SOCIALITZACIÓ, CONTACTE…”
Anem amb conceptes i continguts amb els quals ha ‘treballat’ diàriament: ‘titula’ al seu compte de twitter que “l’esport és tothom”. Vostè creu que l’esport està a l’abast de tothom?
Crec que l’objectiu ha de ser que l’esport estigui a l’abast de tots i aquesta sí que ha de ser una política de país; al final s’ha de possibilitar una cultura esportiva (salut física, activitat..). A vegades tenim poca cultura de la propiocepció del nostre cos… parlem de beneficis de salut i de beneficis comunitaris. Un gran antídot per a intentar que la salut mental no sigui una patologia sinó que a partir de l’esport sigui una prevenció perquè l’esport és socialització, contacte…
Ens ha semblat escortar des del seu lloc de feina també: “Volem construir esportistes i també famílies”. Es pot?
Treballem en dues línies: 1) l’esport és la millor companyia en el nostre cicle vital i 2) un repte com a societat per a saber canviar d’etapes… primer fas esport, quan ets jove, d’una manera concreta, i després, per capacitat o estil, ens costa canviar… L’objectiu no ha de ser viure cada vegada més anys sinó que els nostres últims anys també siguin de qualitat de vida. També està aquella frase de ‘qui cuida al cuidador?’, és a dir, ofereixes una xarxa de protecció i acompanyament a una mena de famílies amb un dia a dia més complicat.
“CAL GARANTIR MÉS LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS”
‘Potser vivíem d’esquena a la diversitat’ en referència a l’esport adaptat i a l’inclusiu. Només li va sobrar una paraula… per què?
Estem en un procés de saber utilitzar la paraula ‘IGUALTAT’ correctament perquè tots no som iguals sinó diferents, el que cal garantir és la igualtat d’oportunitats. En la diferència també està la riquesa.
Valors, socialització, solidaritat… hem de lluitar perquè no només siguin etiquetes, oi?
Jo diria a qui pensi així que provi fent esport perquè arriba un moment en el qual t’inculca una manera de ser. Quan parlem de valors, ho fem d’aquestes sinèrgies o vivències que succeeixen quan fas esport en col·lectivitat. Un exemple: recepta esportiva. Hi ha solitud i es dirigeix al CAP per a sortir amb una caixa d’Ibuprofeno quan el que podria necessitar són activitats amb una altra gent (una caminada, per exemple).
PROCESSOS, DEMANDES, QUERELLES… LA FCF, A DEBAT
Ja sabem que Anna Caula és la Secretaria general de tots els esports, però nosaltres ens especialitzem en futbol i, particularment, en l’amateur i en el formatiu. Vostè va entrar al juny i 22 dies després es va viure una Assemblea vergonyosa que el futbol català no oblidarà mai. El silenci de la Secretaria a les impugnacions per manipulacions, vetos a mitjans de comunicació, 40 processos penals, a iniciativa de la fiscalia i no de part, querelles i denúncies a president, directius i empleats és molt preocupant, Sra Caula…
No ho interpretaria com a silenci sinó que formalment la Secretària no té formalment cap demanda sobre la taula amb una certa formalitat; hem pogut un llegir un twitt o a la premsa, però no hi ha cap registre o demanda a la Secretaria... hi ha diferents matèries al servei com el Tribunal Català de l’Esport on qualsevol es pot dirigir i aquest Tribunal dictaminarà si hi ha hagut algun procés correcte o incorrecte… (SEGUEIX ÀUDIO)
“LA SECRETARIA NO TÉ FORMALMENT CAP DEMANDA SOBRE LA MESA”
Repeteixo: qualsevol sol·licitud que ens arribi de manera formal, la secretaria intervindrà com consideri amb les eines legals al nostre abast. El que no es pot demanar és que s’actuï… no podem actuar sobre una entitat privada de manera ordinària.
La secretaria no té potestat per a enviar un notari a una Assemblea, si li ho sol·liciten?
Jo no tinc constància d’aquesta demanda. El TCE és l’eina per a resoldre qualsevol demanda d’una manera transparent.
“Aquesta ha de ser la legislatura de l’esport femení”. Tant de bo… Vostè també sabrà que la FCF, una dels més importants del país, no té ni una sola directiva a la seva junta. És més, hi havia una (Paquita Linares), que va dimitir per “menyspreu, desconfiança i humiliacions”, paraules textuals. (SEGUEIX ÀUDIO).
“TENIM ESPORTS MOLT MASCULINITZATS”
Hi ha molta feina per fer perquè vinc de la reunió del ‘Jurat de les Estrelles de la FCF’ i crec que érem 60 persones, només dues dones. Això demostra que alguna cosa queda per fer en el món del futbol… tenim esports molt masculinitzats, però estem en camí de transformació.
Un últim missatge per a l’esport català?
Que gaudim de l’esport perquè és un espai educatiu, de socialització, de diversió saludable. Cada cap de setmana anem per la muntanya, fem esport federatiu o no, però assumim l’esport com a part de la nostra vida perquè ens millora com a país.