És el nou inquilí de la banqueta del Club Atlètic Castellserà, equip del grup 5 de Segona Catalana, amb la salvació com a principal objectiu
CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
Ambició, joventut i experiència són les principals característiques que defineixen al nou entrenador de l’At. Castellserà. En Marro, novell a la Segona Catalana, assumeix la direcció tècnica de l’equip lleidatà després d’haver passat per At. Segre, Pobla de Segur o Tamarite, entre d’altres. Arriba amb les idees molt clares, conscient de les limitacions amb què es trobarà però amb les ganes pròpies d’un jove de 32 anys.
Un míster apassionat pel futbol combinatiu i vistós que intentarà deixar el llistó ben alt. Ho aconseguirà? Tenim 34 jornades per endavant per esbrinar-ho.
És la teva primera incursió en la Segona Catalana. Com afrontes aquest nou repte?
Amb moltes ganes i molta il·lusió.
La teva primera vegada a Segona però no la teva primera experiència com a entrenador. Has passat per l’At. Segre, Pobla de Segur, Tamarite… Quin diries que ha estat el millor moment?
Doncs a l’Atlètic Segre va ser un any on vaig aprendre molt i els meus inicis en aquest club sempre els recordaré. No obstant això, realment crec que el millor moment va ser la temporada 2015-16 amb la CF Pobla de Segur on vaig poder créixer molt tant en l’àmbit personal com en el tàctic. Va ser la meva primera experiència en solitari en un equip amateur.
I el pitjor?
Personalment, penso que no hi ha cap moment, ja que tot ha estat un aprenentatge constant. Com a entrenador, el pitjor moment el vaig viure quan Gerard Farré (jugador del CF Pobla de Segur), es va trencar tíbia i peroné al camp del Guissona
També has format part del futbol base de l’Atlético de Madrid. Explican’s una mica en què va consistir la teva feina allí.
Col·laborava directament amb José Mari Amorrortu (actual director esportiu de l’Athletic Club) en la captació de joves talents, completant informes, veia cada cap de setmana de 4 a 5 partits.
“Les coses s’estan fent bé des del club. Sabem que hem de tenir els peus a terra però sent lluitadors, ambiciosos i amb molta personalitat”
Tot el que vas aprendre en el club matalasser, t’ha servit a l’hora d’entrenar?
Evidentment. Sempre quan observes jugadors també observes l’estil de joc de molts equips i la forma en què plantegen els partits. Al final, l’aprenentatge en el futbol és constant.
Ficant-nos ja de ple en l’At. Castellserà, quin projecte heu preparat per a la temporada?
Un projecte ambiciós dintre de les nostres possibilitats econòmiques. Hem de tenir en compte que som un club bastant humil, amb un pressupost baix i on ens han marxat dos jugadors molt importants, fet que ens demostra que les coses s’estan fent bé des del club; per tot això, sabem que hem de tenir els peus a terra però sent lluitadors, ambiciosos i amb molta personalitat.
Llavors, el principal objectiu és la salvació?
Sí, la realitat ens diu que hem de lluitar per salvar-nos, tot i que, anirem partit a partit i sense cap complex d’inferioritat.
Com ens has comentat, han deixat l’equip dos jugadors puntals per a tu. T’està costant molt configurar la plantilla?
Sí, han estat baixa el Joan Sala que ha marxat al CF Balaguer a Primera Catalana i el Bernat que ha fitxat per l’Ascó de Tercera Divisió. És veritat que ens està costant fitxar jugadors de Lleida, donat que molts prioritzen la proximitat. Tanmateix, hem fitxat jugadors com Gomes, David Fernandez, David Franco, Cristian Polo i Fadel que sumat a l’experiència de jugadors com Pros, Pampols o Marc Prat ens poden aportar quelcom positiu.
Quines posicions et falta reforçar?
Un central i, sobretot un punta golejador després de la marxa de Sala al Balaguer.
“El futbol el porto a dins, per a mi és un estil de vida””
Quin perfil de jugador busques?
Un jugador amb caràcter, amb personalitat que doni el 100% damunt del terreny de joc i que s’entregui al màxim. L’esforç és innegociable. No entenc un altre camí que no sigui el de l’esforç.
La setmana que ve comenceu la pretemporada. Com l’heu planificat?
Hem programat 5 partits en aquesta pretemporada i entrenaments 3 dies a la setmana, excepte les dues primeres setmanes on espero entrenar cada dia.
“Enamorat” del futbol
Entrenador de porters, director esportiu, entrenador nacional. Es podria dir que el futbol és la teva vida?
La veritat és que si, sempre l’he viscut des de ben petit. Al ser de Lleida, he seguit molts entrenaments de Toni Seligrat ó Imanol Idiakez, sempre agafant “cosetes” i aprenent de tots. Els entrenadors, el dia que no entrenem (que esperem que no sigui mai) hem de seguir formant-nos i seguir veient partits; per exemple una de les categories que segueixo és la Segona B. El futbol el porto dins, per a mi és un estil de vida.
Quan comença la teva relació amb el futbol?
De ben petit, crec que com tothom, en sortir del col·legi, xutant la pilota contra la paret, ficant amb pedres la porteria i una pilota molt trencada, tot el que era rodó ho fèiem servir per jugar a futbol, fos un 3×3 o un 7×7.
En quin moment decideixes penjar les botes per asseure’t a les banquetes?
Jo crec que sempre he volgut entrenar però va ser amb 27 anys quan em vaig asseure per primera vegada a una banqueta.
Defineix-te com a entrenador.
Intento ser un entrenador amb molta mà esquerra, m’agrada parlar amb el jugador i saber del seu entorn. Tacticament, m’agrada un joc ofensiu i vistós, encara que sempre en funció dels jugadors i del rival, però sempre amb aquesta idea. Avui en dia el futbol són moltes anades i vingudes i has de dominar molt bé les transicions per poder fer gol i que no te’l facin. Al final et mous per sensacions i crec que en cada partit has d’utilitzar molt bé les teves armes i contrarestar les del rival.
“M’agrada un joc ofensiu i vistós, encara que sempre en funció dels jugadors i del rival”
Amb quin estil juguen els teus equips.
M’agrada el joc combinatiu, ofensiu i dominant, vull ser protagonista. En definitiva, crec que molts entrenadors de Catalunya optem per aquest tipus de futbol donat que si ens hem format, sigui com a jugadors en equips catalans o com a entrenadors a la FCF, és el que ens han ensenyat des de petits.
Quines fites et marques com a entrenador?
Ara mateix, el meu objectiu més immediat és posicionar a l’Atlètic Castellserà el més amunt possible. Tot i que també m’agradaria arribar a Segona B.
Com veus el futur del futbol lleidatà?
Al futbol base aquests anys no han sigut del tot bons, atès que Lleida s’ha quedat sense representants tant en l’Infantil de Divisió d’Honor com en el Cadet de Divisió d’Honor. Tampoc a Tercera divisió trobem cap club lleidatà. Com a punt positiu, l’ascens del Lleida Esportiu a Juvenil Divisió d’Honor ha estat un fet molt important pel futbol d’aquí.