Álvaro Cardiel viu una 2a etapa a la UE Sitges. Aquest barceloní, nebot del mític Josep Pascual, el nostre ‘Cano’, i fascinat amb Raúl Tamudo ens descobreix la realitat d’aquest Grup III de 2aCat
@EduardoBerzosa3
Alvaro sempre ha estat un admirador del blanc-i-blau Raul Tamudo // FOTO: A.C.
Aquest proper Octubre complirà 26 anys, només 26 anys i tot un futur al davant. A Álvaro Cardiel Arenas (Barcelona, 07-10-1994), pivot defensiu i un dels capitans de la UE Sitges i entrenador del cadet A del CD Ribes, val la pena escoltar-lo.
Respostes llargues, plenes de realitat i contestacions en les quals repassa una trajectòria intensa que es va tancar aquest passat mes de Març quan el seu equip estava a la quarta plaça d’un grup III (Segona Catalana) molt igualat. A 1 punt de la ‘Uni’ Bellvitge i a 2 del At. Prat Delta i del líder Sant Cugat, enguany lluitaran per un ascens molt desitjat. Aquesta és la història d’un futbolista fascinat amb l’exemplar Raul Tamudo.
He tingut el privilegi de formar-me durant tota l’etapa de futbol base a una escola històrica com és la Blanca Subur CF, des d’iniciació fins a juvenil. Concretament vaig estar des dels 3 fins els 18 anys. Un cop acabada l’etapa formativa, he passat per diferents equips del Penedès-Garraf, alternant entre 2a i 3a catalana. Vaig iniciar l’etapa amateur al CFP Sant Pere Molanta, on vaig estar 2 anys. Després vaig firmar per la UE Sitges, tot i que a les poques jornades vaig tornar cap al Penedès, aquest cop al AE Moja, on vaig estar dues temporades. Després vaig estar una temporada sencera al Fundació Atlètic Vilafranca per acabar tornant a la UE Sitges on aquesta serà la 3era temporada consecutiva.
“Tots ens trobem en una situació d’incertesa pel futur”
Com veus l’inici de Lliga amb l’actual situació sanitària?
La veritat és que ens trobem en una situació molt atípica però no ens queda un altre que ser capaços d’adaptar-nos. Hem de ser conscients que la societat no està passant un moment fàcil i les prioritats poden ser unes altres. Encara així, desitgem que tot comenci tal i com està planificat per a poder tornar a fer el que més ens agrada que és jugar a futbol. Estic convençut que totes les plantilles del futbol català s’estan preparant per a que això comenci amb la màxima normalitat possible i que tots ens trobem en aquesta situació d’incertesa pel futur. Dit això, la plantilla de l’UE Sitges està preparada per a començar a competir i aconseguir l’objectiu que tan desitgem i que l’any passat es va escapar a l’últim moment.
Quin és el nivell de la Segona catalana i, concretament, d’aquest grup III?
Aquesta serà la meva 5ena temporada a Segona Catalana i la veritat és que no vinc a descobrir res que la gent no sàpiga. Aquesta categoria és molt competitiva i qualsevol equip és capaç de tot. Els últims anys hem pogut comprovar com els equips pràcticament no es distancien en la taula classificatòria, on la igualtat és una de les essències d’aquesta categoria. El grup 3 és un grup molt complicat, amb grans equips i molt bons jugadors. Hi ha equips històrics que han estat molts anys a 1era Catalana i que saben el que és competir per pujar. Després hi ha equips que tornen a la categoria i que estic segur que tenen ganes de tornar a ser importants en aquest grup. Per tant, estem parlant d’un grup molt difícil on aconseguir un ascens es planteja molt complicat. Has de ser un equip molt regular perquè saps que cap partit serà fàcil.
Qualsevol pot pensar que en aquestes categories no hi ha massa formalitat futbolística…
Mira: porto tota l’etapa amateur en aquestes categories i una de les coses que més et sorprèn és això precisament, la serietat amb la que es treballa. Fa goig veure clubs a categoria regional que cuiden tant al jugador, que fan el possible per a que no ens falti de res. Es d’agrair la feina que realitzen totes aquestes persones pel futbol català, que en molts casos ho fan sense rebre cap tipus de retribució econòmica, i que moltes vegades no acabem de valorar tot el que hauríem. També, tenim la sort de comptar amb entrenadors formats i amb molta experiència en categories superiors que opten per agafar equips de categoria regional. Això també fa que la categoria cada cop sigui més competitiva. El mateix ocorre amb una gran quantitat de jugadors. Jo he tingut la sort de compartir vestuari amb jugadors amb molta experiència a Tercera Divisió i 1era Catalana i això per un jugador jove és espectacular. En el meu cas, Fede Rafael, Jordi Fernàndez, Marcos García, Dani Carceller, Dani García, Àlvar Mascaró, i molts més. Tinc la sort d’encara compartir vestuari amb alguns d’aquests i això és espectacular.
“El grup 3 (2aCAT) és molt complicat, amb grans equips i molt bons jugadors”
I la companyonia, suposem que el millor?
Un altre aspecte que comentes és la companyonia, la veritat és que en aquestes categories és molt freqüent enfrontar-te a amics i antics companys d’equip amb els que guardes bona relació. Òbviament quan entres a un terreny de joc, tots volem guanyar i treure el millor per al teu equip, però sempre hi ha una gran dosi de respecte i solidaritat entre els diferents components que formen aquestes categories i és molt maco.
Quins han estat els teus grans moments al llarg de la teva trajectòria?
Tinc grans records de la meva etapa formativa a la Blanca Subur, aconseguint ascensos en diferents categories de la base. No he tingut la sort d’aconseguir cap ascens a categoria amateur i per això crec que el millor està per arribar. Em considero una persona optimista i crec que el futbol acaba posant a cadascú al seu lloc i lo mateix que et treu, et dona. M’he quedat a les portes d’uns quants ascensos i estic convençut que, com et comentava, el futbol algun dia serà més just. Encara així, guardo experiències i aprenentatges a totes les plantilles i clubs en els que he estat i amb això és amb el que em quedo. El futbol està per gaudir i en aquest sentit estic molt satisfet.
Segur que tens noms propis inoblidables.
La veritat és que no seria just quedar-me amb un club, un entrenador o un company perquè he tingut la sort de compartir vestuari amb grans esportistes i enormes persones. M’emporto coses positives de tots els clubs on he estat, el Sant Pere Molanta em va donar l’oportunitat de pertànyer a una gran plantilla i conèixer espectaculars persones que dirigien el club. A Moja em vaig sentir molt estimat des del primer moment, la plantilla és un grup d’enormes persones amb les que encara guardo una gran relació. L’entrenador en aquell moment, Alejandro Carretero, em va donar l’oportunitat de conèixer la 2a catalana i això mai ho oblidaré. La gent que porta el club fa una labor extraordinària que no està pagada ni amb tot l’or del món. Després a Vilafranca, vaig aprendre molt al costat d’un gran entrenador com és en Josep Atsarà.
“El futbol està per gaudir i en aquest sentit estic molt satisfet”
I a la UE Sitges?
A la UE Sitges, estic molt còmode, envoltat de grans professionals tant a la junta directiva com al cos tècnic i plantilla, i la veritat és que és un club amb una gran projecció. Com pots veure, m’emporto coses positives de tots els llocs on he tingut la sort d’estar, encara així, per a mi hi ha dues persones que han estat bàsiques i enormement influents per a mi, que son en Josep Pascual Ferrer i el seu fill Xavi Pascual Arenas. He tingut la sort d’aprendre tot el que avui se sobre futbol i sense ells, aquesta passió i estima que tinc per aquest esport no seria la mateixa. En Josep i en Xavi van confiar en mi des de ben petit, em van formar com a jugador, com a entrenador i com a persona, i el més important, em van ensenyar a competir, aspecte fonamental en aquest esport. He tingut la sort d’estar al costat dels dos durant molts anys i aprendre molt d’ells. Malauradament, en Josep ja no hi és entre nosaltres, però el seu record serà etern. Tot el que ell va fer pel futbol català i per mi és incalculable.