Àlex Poves: “Tornar és un alliberament”

Aquest passat diumenge Àlex Poves va entrar en l’Olímpic de Terrassa (75′) per a ocupar la plaça d’un exemplar Coro, era el punt de sortida a una temporada que li esperava des que caigués lesionat un fatídic 31 de març en el Sagnier. Lligament creuat anterior i vuit mesos llargs de duríssima recuperació, però l’important és que ha tornat i als seus 27 anys ho té tot per triomfar.

“Al principi tot es fa molt llarg, et toca portar crosses, aquests exercicis en la llitera i, si et recuperes com a mi em va passar, en principi, sol, se’t fa el doble de llarg. Em vaig sentir sol en molts moments però un dia em vaig trobar amb Xavi Molist a la Mútua”, declara aquest pallejanenc amb llarga trajectòria en equips com Europa, Prat i ara Terrassa.

Aquesta coincidència amb el tècnic egarenc va ser clau. “Em va oferir entrenar amb ells, m’ho han donat tot i, mancant un mes per a tornar, em van oferir incorporar-me. Va ser una gran alegria després de la decepció que vaig viure al Prat i que m’acomiadessin com un qualsevol. Bé, ja és pàgina passada i ara estic en un equip TOP”, afegeix.

La realitat és que “després del Prat hi ha molta vida, em vaig trobar un grup molt unit, il·lusionat i l’adaptació ha estat molt ràpida. Fixa’t, per exemple, que amb Sergi Arranz em porto estupendament encara que inicialment podria haver provocat algun recel la meva arribada. Ha estat el contrari”.

“Què vaig sentir quan vaig substituir Coro? Res en particular. Després a l’escalfament penses de tot i ja en el camp t’oblides de tot, tornes a somriure i a tenir una sensació d’alliberament. Tornar ha estat un alliberament”, comenta Àlex qui, per descomptat, té paraules “d’agraïment” per a tota la seva família –”els meus pares van estar aquest diumenge els dos”- i, en particular “per al meu cosí Ramon que, a més és fisioterapeuta i sempre ha estat amb mi en la recuperació“.

Ja ha quedat clara aquesta relació personal magnífica que li uneix al tècnic Xavi Molist. Per això, Poves insisteix que “es nota que Molist ha estat en un vestuari. És una persona molt propera, volia que jugués amb ell fa molt temps, em va intentar fitxar diverses vegades i no va poder ser i li venia de gust que estigués amb ell”. Aconseguit aquest objectiu, el nou ‘fitxatge’ terrassenc exerceix de “veterà, però sóc jove encara “en un equip que mira cap a la Segona B. El nostre primer objectiu ha de ser aconseguir el play off. Tant de bo siguem nosaltres els campions encara que l’Hospi també és un gran equip”.

Per cert, el KO enfront dels riberencs no s’oblida: “vam merèixer molt més però un error el vam pagar car”. Després ja tocarà enfrontar-se al Prat i “desitjo que sigui a Segona B, per descomptat”.