A vuit jornades del final, el somni de la permanència continua viu per a una Unificació Bellvitge amb un Alberto Morales al capdavant que ha dut aire fresc al club
CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
De jugador a entrenador, de les banquetes de Segona Catalana a la banqueta de la Unificació Bellvitge on afronta un dels reptes més complicats de la seva trajectòria com a entrenador. Quatre mesos li han estat suficients a en Morales per a canviar la imatge d’un equip que, tot i estar en zona de descens, continua i continuarà lluitant per quedar-se a Primera Catalana i seguir fent història.
Bon futbol, exigència i idees clares són les senyes d’identitat d’aquest jove entrenador, Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport amb qui, aprofitant l’aturada de setmana santa, analitzem les darreres jornades de la competició, l’estat del vestidor i les possibilitats de salvació.
És la teva primera experiència com a primer entrenador a Primera Catalana. Com has viscut aquests mesos?
Tot i que l’any passat ja vaig formar part del cos tècnic de la Fundació Privada Hermes al grup 1 de Primera Catalana, arribar aquesta temporada a la Unificació Bellvitge, com tu has dit, suposa el meu debut com a míster en aquesta categoria i la valoració està sent molt positiva perquè tinc la sort d’entrenar a un grup amb molta qualitat i estic aprenent moltes coses.
Què et porta a acceptar l’oferta del club de L’Hospitalet?
L’aposta que va fer el club per un entrenador sense experiència a Primera Catalana i poc conegut dins la categoria com jo i la confiança que va dipositar la directiva en la meva persona. Per això, sempre li estaré agraït de per vida a la Unificació.
És el repte més difícil al que t’has enfrontat en tots els teus anys com a entrenador?
Sense cap mena de dubte. Com a míster he tingut reptes difícils, apassionants… tanmateix, aquest és el més complicat donat que la situació esportiva és molt delicada i a més, som un equip humil i que no tenim els recursos que tenen els altres clubs.
“La meva primera experiència està essent molt positiva perquè tinc la sort d’entrenar a un grup amb molta qualitat, estic aprenent moltes coses”
Era necessari aquest canvi de rumb perquè l’equip reaccionés?
És una decisió que pren el club per intentar revertir la situació i no sóc ningú per entrar a valorar-la.
Quins objectius a curt termini us marqueu a la vostra arribada?
El nostre primer objectiu era sumar els primers tres punts. A partir d’aquí, construir un equip sòlid, al qual no li generessin ocasions, que no encaixés gols i que, a poc a poc, fos protagonista en el joc i començar a puntuar fora de casa.
Parlem, precisament, de la teva arribada. Amb quin vestidor et trobes el primer dia?
Amb un vestidor on, potser, cadascú remava en una direcció diferent i nosaltres volíem conformar un equip competitiu on tots, jugadors i cos tècnic, reméssim en el mateix sentit.
Què és el primer que els hi dius?
Bàsicament, tres coses. La primera, que vull que els entrenaments siguin el més professionals possibles, dintre del no professionalisme de la categoria; la segona, que guanyar a casa serà la base de la salvació i la tercera, que és imprescindible que ho donin tot damunt del terreny de joc.
Després d’aquest primer contacte, comptes amb molt poc temps per preparar el següent partit contra l’Alpicat. Quins són els aspectes en els quals vas incidir més abans d’aquell partit?
Vam realitzar dos entrenaments en els quals la nostra prioritat era treballar els aspectes defensius, fer-nos forts al darrera, que el rival no gaudís d’ocasions i, una vegada tinguéssim això, intentar generar perill a dalt perquè tenim jugadors de qualitat per fer-ho. Al final, tot el que vam preparar els nois ho van complir a la perfecció durant el matx.
“Creurem en la permanència fins que matemàticament ja no sigui possible. I si l’equip baixa, seguirem treballant per club, història, entitat i la nostra manera de ser”
En què ha canviat l’equip d’ençà que et vas asseure a la banqueta?
No sé si ha canviat i si abans, ho feien o no però, tant el club com jo, estem molt contents, ja que l’equip té caràcter, vol tenir la pilota, pressionen la sortida del rival, té una identitat, tenen les idees clares, saben que han de fer, van a pel partit i, sobretot, es deixen la pell al camp.
Tres jornades després del teu debut, arriba el primer triomf davant la Rapitenca. Com el va viure el vestidor?
Amb una alegria immensa, no només perquè va significar la primera victòria del club a Primera Catalana sinó per la solvència amb què es va guanyar, un 4 a 0 que fins i tot es va quedar curt.
Psicològicament, va ser important aquest triomf?
Sí. En aquell moment, l’equip va ser conscient que podia donar més, que podia posar en seriosos problemes als seus rivals i ens va donar ales per creure en la salvació.
Una primera victòria molt important, encara que també se us han escapat triomfs en els darrers minuts. Us costa molt sentenciar els partits, oi?
La veritat que sí. Generem, generem i generem però ens costa molt marcar, deixem els partits oberts i al final ho acabem pagant i més en una categoria tan igualada com aquesta on qualsevol conjunt et pot donar un ensurt.
Creus que aquesta igualtat regnant al grup us ha beneficiat a l’hora de no despenjar-vos i continuar somiant amb la permanència?
Sens dubte. Tot està molt igualat, tant per dalt com per baix; és veritat que el Vista Alegre ha obert una escletxa d’11 punts respecte a nosaltres i serà molt difícil. Tanmateix, seguim tenint opcions i il·lusió per salvar-nos.
Llavors, encara creieu en la permanència?
Creurem fins a l’últim dia i ho continuarem intentant fins que matemàticament ja no sigui possible. Fins i tot, si l’equip descendeix abans que finalitzi la temporada seguirem treballant i lluitant per club, per història, per entitat i per què és la nostra manera de ser.
“He vist plorar els meus jugadors quan han perdut o empatat perquè ho viuen, ho senten, es buiden i es deixen l’ànima en cada partit. No puc més que felicitar-los”
Què ha de millorar perquè es materialitzi aquesta salvació?
No crec que hagi de millorar molt més, simplement, que la sort ens acompanyi i la piloteta acabi al fons de la xarxa. Si moltes d’aquestes pilotes haguessin entrat, el signe de molts partits hagués canviat i estic convençut que quan entrin la dinàmica es capgirarà.
Guanyar lluny de casa, on encara no ho heu fet, serà clau per continuar a Primera?
Òbviament. Hem de guanyar 7 partits dels 8 que queden i això implica sumar de 3 en 3, tant a casa com a fora i ho hem de fer ja perquè el marge d’error cada vegada és més petit.
Les pròximes jornades marcaran, definitivament, el vostre futur?
Totalment. Serà una jornada que definirà les nostres opcions, ja que rebem a un Tortosa, cuer, pendent de la impugnació que va presentar contra el Martinenc i que si li donen el triomf, arribarà empatat a punts amb nosaltres i, a més, els nostres rivals directes s’enfronten entre si.
Suposo que, tan si s’aconsegueix la salvació com si no, et deus sentir orgullós dels teus jugadors, oi?
Molt més que orgullós. Els he vist plorar quan han perdut o empatat perquè ho viuen, ho senten, perquè tenen un sentiment de pertinença al club brutal, es buiden i es deixen l’ànima en cada partit i, al final, a mi només em queda felicitar-los en cada partit.
Quin missatge li donaries a l’afició?
Que se sentin orgullosos dels seus jugadors i que acompanyin a l’equip fins a l’últim dia, fins i tot si ja s’ha consumat el descens perquè s’ho mereixen.
Si us salveu, hauràs de complir alguna promesa?
No, no sóc molt de promeses i no n’he fet cap, tampoc he pensat què podria fer si ens salvem.
El millor amic de la pilota
Quan passes de jugador a entrenador?
Estava jugant en un equip i quan l’entrenador marxa, el president em demana que compagini les funcions de jugador i entrenador durant 3 o 4 jornades que, finalment, es converteixen en 19. Fem la promoció d’ascens a Segona Catalana, la perdem i és llavors quan decideixo penjar les botes per asseure’m en una banqueta.
Com és l’Alberto dins del vestidor amb els seus jugadors?
Molt exigent. En el meu dia a dia sóc una persona exigent i que em prenc tot amb molta serietat i això ho trasllado a la relació amb els meus jugadors.
I a la banqueta?
Sóc bastant nerviós, gesticulo i apreto molt a l’equip perquè no vull que es relaxin ni un minut i perquè penso que és la manera que estiguin endollats i que les coses que volem portar a terme acabin rutllant.
“La gestió d’un vestidor és el que fa que l’equip cregui o no en tu. Si aconsegueixes que hi cregui, et donarà tot el que el demanis”
Defineix el teu estil de joc?
No m’agrada esperar al darrera i sortir a la contra. M’agrada tenir la pilota i, a partir d’aquí, generar i quan no la tenim apretar el més a dalt possible, donat que, com més amunt recuperem més fàcil serà marcar.
A part de la teva faceta com a entrenador, ets Director de Cenafe Catalunya. Quina és la teva funció dins de l’entitat?
Vaig començar com a professor i ara com a director m’encarrego, principalment de coordinar les 4 seus que són les de la Pobla de Mafumet, Badalona, Mataró i Barcelona, dels temes administratius, de coordinar horaris, de coordinador professors… encara que, a vegades també dono alguna classe, sobretot de Direcció d’Equips.
Com a professor que continues sent, com veus els futurs entrenadors?
Vénen molt forts, molt ben preparats i amb molta predisposició a aprendre, a part, segueixen formant-se pel seu compte, veuen molts partits…
Quines característiques creus que ha de tenir un bon míster?
Des del meu punt de vista, ha d’intentar ser bo en totes les facetes, ser bo sent un líder de vestidor, un líder d’equip, un líder entrenant. Com major nombre de facetes controli, més complet i millor entrenador arribarà a ser.
Com d’important és la gestió del vestidor en l’actualitat?
Dins d’un percentatge, jo li donaria entre un 70 o, fins i tot, un 80%. Penso que la gestió d’un vestidor és el que fa que l’equip cregui o no en tu i si aconsegueixes que hi cregui, et donarà tot el que li demanis.
Amb quin entrenador actual et quedaries?
Amb qualsevol que a partir de la pilota generi perill com Guardiola o Luis Enrique.
Et marques alguna fita?
Que el meu futur professional continuï lligat al futbol, sigui com a entrenador o com a Director Esportiu i intentar estar el màxim d’anys possibles a la Unificació Bellvitge.