Aquest dilluns va anunciar que ho deixava. Als seus 34 anys diu que ja n’hi ha prou, que un lloc de treball en Tusgsal és la primera opció de present i de futur. No obstant això, deixa la porta oberta
@ManuelSeguraM
Encara no s’ho creu. Normal. Porta tota la seva vida jugant al futbol i, ara, quan ja pensava en la seva sisena temporada consecutiva en el Cerdanyola, una flama professional li porta a l’empresa Tusgsal. Aquí està el seu present i el seu futur, doncs als 34 anys cal mirar molt més enllà. “La veritat és que des que ho vaig dir a través de les xarxes he rebut moltes trucades de suport i afecte”, comenta Alberto Coca després de complir el seu horari laboral.
Va a una empresa que ja coneix ja que “vaig estar fa uns 12/13 anys amb Calderé”. És més, “encara continuen treballant amics com “Justo Alarcón o Cándido Viana encara que llavors va ser en la secció de manteniment i ara conduiré autobusos”. Molt aviat es creuarà amb l’etern Manolo González encara que “ara per ara no l’he vist”.
Dilluns i dimarts han estat “dies de sentiments contradictoris. Haig de deixar el futbol i la veritat és que amb 34 anys haig de començar a buscar una estabilitat”. Tot això s’ho repeteix Coca a qui se li ha escapat alguna llàgrima: “algunes trucades m’han fet reaccionar. Ho comentava amb la família, és que des dels set anys estic jugant al futbol i ha estat una decisió complicada”
L’única possibilitat perquè torni a l’activitat futbolística passa pel futur contractual en la seva actual empresa. “Jo he quedat en el Cerdanyola que, si per qualsevol cosa no renovés, ja veuríem el que faig encara que, si em renoven, ho deixaré definitivament. Al setembre parlem”. Ara per ara, la família “segueix al meu costat i em recorda que cal assumir tots els nostres actes. Avui he assimilat que és el nostre futur”.
SEMPRE BLANC-I-VERD
Encara que afirma haver passat pàgina, és nomenar Cerdanyola i la temporada vinent i es dispara. “S’ha renovat un 80% la plantilla. L’any passat ens va faltar Lliga per fer una mica més pel que aquesta propera crec que podem acabar entre els sis primers. S’ha mantingut la base i s’ha reforçat molt bé”.
La clau passa perquè es tracta d’una entitat “atípica. Fan les coses com cal fer-les, són complidors, mai fallen, president i entrenador són molt amics i els resultats els avalen”.
Alberto Coca mira enrere i comprova, com la majoria, la realitat d’aquest futbol català que “ofereix un nivell molt més baix que fa deu anys. És una pena, però és així”. I, el pitjor es diu absència de valors. No perdin detall de la reflexió d’aquest porter sabadellenc que també és història del nostre futbol català. “Molt pocs xavals pugen amb humilitat, es pensen que ho saben tot i això tot és culpa dels representants (fins cadets o infantils) i, per descomptat, també de les famílies. Cal estar molt atents als que pugen”.