L’entrevistat li vol donar valor al sacrifici de treballar i jugar a futbol a la vegada i té marcat el 5 de juliol de 2014 – data de la seu casament – al cap.
Acaba d’arribar de treballar del Decathlon i fa deu dies estava al Vèneto amb la Selecció Catalana. Quan té vacances Albert Vivó?
Realment aquest any tal i com ha anat la cosa poques. Amb el Gavà vam acabar a mitjans de juny i jo ja estava pensant que a finals de mes havia d’anar amb la Selecció Catalana. Aleshores jo individualment anava a córrer o al gimnàs per a estar en forma. Fa dues setmanes que no faig res de futbol i vaig arribar del Vèneto un diumenge i el dilluns ja estava treballant al Decathlon. Amb el Prat comencem la pretemporada el dilluns així que aquest estiu no he tingut vacances.
Tot i no tenir vacances deu agrair haver disputat una fase final de la Copa de Regions UEFA. Pocs elegits ho poden dir.
Ha estat una experiència molt maca. Tant de bo tots els anys passés i no tingués vacances. Ho hem fet tot de manera molt professional i amb molt ordre. Vam estar a un altre país, que és Itàlia, i amb gent de la teva edat. Tot i competir t’ho passes bé i gaudeixes.
S’ho va passar bé durant tot el campionat, però hi va haver un moment que no va ser ni molt menys positiu i alegre.
Sí. No vam tenir l’oportunitat de rematar el partit i vam arribar els penals, on no vaig tenir la fortuna de marcar el meu llançament.
Què se li va passar pel cap en aquell moment?
Ho teníem a tocar i vam treballar de valent per a arribar a aquell moment. Jo em veia amb confiança de xutar, però vaig tenir mala sort. Als entrenaments sempre xutava al mateix lloc i normalment entraven. No sé perquè a la final el xut no va ser del tot bo i va acabar anant fora. Jo era el segon llançador i a Itàlia li quedaven quatre penals i tenia la confiança que algun fallés. Veia com anaven passant els penals i finalment no va poder ser. Va ser molt dur en aquell moment i em vaig enfonsar, però ara amb perspectiva la valoració és molt positiva.
Ara ha fitxat pel Prat. Tiraria un penal allà?
(Riu) Jo penso que el jugador de futbol ha de ser valent i si falles una vegada i ja no ho intentes mai més a la vida no faries res. Si quan t’equivoques ja no fas les coses per por arribaria un moment que ningú faria res i això no ha de ser així. Penso que la millor manera d’aprendre és fallant i això m’ha servit d’experiència i m’ajuda a madurar com a jugador.
Per què ha acabat sent jugador del Prat?
Feia bastants anys que jugava a Tercera. És una categoria maca, però sempre he pensat en tornar a la Segona B després de dues experiències de ben jove a Sant Andreu. Aleshores no vaig tenir l’opció d’entrar, tot i que vaig aprendre molt de defenses com Rodri i Javi Suárez. Tenia una mica l’espina clavada de que havia de pujar de categoria. Per mi és un repte i tinc molta il·lusió per començar.
Va tenir més ofertes d’equips de Segona B?
Sí. Em van sortir altres opcions, però eren d’equips que entrenaven al matí i llavors m’era impossible combinar el futbol i la feina. El Prat és perfecte perquè entrenem a les set de la tarda i un club seriós, amb un projecte sòlid. Hi estaré a gust.
Va al Prat i això implica que deixa el Gavà. Quin és el motiu que el va conduir a pensar que era el moment de deixar el club del que n’era el capità?
Ha estat una decisió difícil. A Gavà vaig arribar de la Pobla de Mafumet on també hi estava molt bé. Era un projecte que començava de nou perquè l’equip acabava de baixar de Segona B i des del primer dia m’hi he sentit com a casa gràcies als tècnics i a Ramón López Adán. Jo per anar-me a un altre Tercera m’hagués quedat al Gavà perquè em sentia valorat i estimat. Canviar per canviar en una mateixa categoria no ho anava a fer sempre que es complissin unes condicions al meu club. Aquesta era la situació sempre i quan no vingués un equip de superior categoria. Ara se m’ha presentat l’oportunitat i he agafat aquest tren.
La delicada situació econòmica del Gavà ha tingut alguna cosa a veure en la seva decisió de marxar?
No. A Gavà sí que és un club que hem tingut problemes econòmics que a final d’any sempre s’acabaven solucionant. Aquesta temporada ha estat difícil perquè hem estat alguns mesos sense cobrar, tot i que al final s’ha acabat pagant tot com en les darreres temporades. Ramón López Adán ha fet un esforç per a pagar els sous i no me’n vaig pel tema econòmic sinó per la il·lusió de jugar en una categoria més alta.
Una categoria que a hores d’ara no viu la situació de fa nou anys quan estava al Sant Andreu.
A nivell econòmic la Segona B viu un moment molt complicat. També penso que tots els jugadors ens estem adaptant i fent un esforç perquè els salaris que es paguen ara no es pagaven fa uns anys. La situació del país obliga a guanyar menys i s’han de valorar altres aspectes com estar a gust en un club que no pas cobrar 100 euros més o menys.
Tenint en compte això quina importància té el futbol en la seva vida?
El futbol és la meva vida perquè jugo a aquest esport des de que tenia quatre anys i sempre he estat molt a gust en tots els clubs que hi he estat, vivint les diferents situacions d’aquest esport. Jugar a futbol és el que m’agrada i és el que continuaré fent fins que em retiri i quan acabi la meva carrera seguiré vinculat al futbol.
Ha dit “fins que es retiri”. Té plantejada una data de retirada?
Vull gaudir al màxim de la meva carrera i no vull pensar en una data de retirada. Tinc 27 anys i encara sóc jove.
Està estudiant un màster en Direcció d’Entitats Esportives. No sé si el seu president Luis Quiñonero i d’altres li demanaran una solució al problema de la Seguretat Social…
(Riu) No, la veritat que no. Aquest problema és bastant desconegut pels jugadors, ja que són els president els que ho estan patint. La implantació d’aquesta idea no sé com acabarà i no vull parlar massa perquè ho desconec. Hi ha clubs i companys que els hi ha arribat cartes d’Hisenda. A mi per sort no me n’han enviat cap.
A nivell individual quin és l’objectiu esportiu d’Albert Vivó de cara a la temporada vinent?
A Gavà era el capità i referent de l’equip i ara vaig al Prat, un equip en el que viuré situacions noves. Entrenaré de valent per guanyar-me el lloc per a poder gaudir d’una categoria que no he arribat a gaudir. Amb treball intentaré posar les coses difícils al tècnic per a decidir qui juga.
I a nivell personal?
Fa dos anys que visc a Badalona amb la meva parella i l’any que ve em caso el 5 de juliol. Ho tinc molt pensat i estem organitzant el casament. La meva vida és estable i visc de lloguer. Tinc feina al Decathlon, que per sort es pot compaginar amb el futbol. No paro i m’he hagut de buscar la vida perquè el futbol amateur és un esforç per tots els jugadors que és agraït perquè ens agrada.
FOTO: FUTBOLCATALUNYA.COM