Compartir mitja hora de conversa amb aquest gran protagonista és un luxe, de veritat. Hi ha protagonistes i protagonistes, però pocs com aquest cambrilenc saben el significat de la paraula formació amb el segell ‘Barça‘ i ara al capdavant del FC Tokio
Albert Puig (53) va començar molt jove com a entrenador al seu Cambrils natal i en aquesta pedrera va començar a cuidar la seva carrera amb participació en els Veterans Cambrils i Reus Deportiu. Era el 2003 i estava a punt de fer el gran salt a Barcelona.
“Jo era ‘el del poble’, però poble, poble... després va arribar una gran autopista”, sota el títol de la ‘Força d’un somni’. A més, afegeixin els reconeixements ‘Premi Nacional Infanta Elena ‘ i ‘Ramon Llull’. Tot per entrenar un equip de futbol?. No, per moltíssim més.
Els grans titulars li van recordar un passatge en la seva vida per a emmarcar al capdavant del Barcelona aleví a un Torneig de Peralada. Pocs podem oblidar com Puig va ordenar als seus nens que es deixessin marcar un gol, ja que estava un rival en el sòl que requeria assistència.
ALBERT PUIG, BLAUGRANA
Era el 2007 i el millor, si existeix, estava per arribar.
Quan vaig arribar al Barça. i vaig arribar a ser director. vaig començar a canviar tot: apujant sous, fent coses per les quals llavors em deien ‘boig’ per voler posar com a professionals als entrenadors des del F7 al F11!. Sé que va haver-hi la crisi del 2007-2008 va provocar que molts entrenadors sortissin; sumant l’èxit de Guardiola i el Mundial va fer que molts entrenadors poguessin viure en països nòrdics o en USA d’entrenar xavals.
Un moment inoblidable en la seva etapa pel Japó, ara al capdavant del primer equip del Tòquio // FOTO: FC Tokyo
“QUAN VAIG MANAR AL BARÇA EM DEIEN BOIG”
Anem una mica a l’autopista de la vida
L’autopista de la meva vida va ser aquell dia que decidim marcar-nos aquest gol en contra. Jo tenia el meu somni, sóc de Cambrils i ara la gent el veu molt a prop, però ser de Cambrils i entrenar al Barça era impossible, només era gent de Barcelona i que hagués anat a l’escola FCB., vaig fer 20 entrevistes en 24 hores, vaig rebre continus premis, em van nomenar coordinador i director. Va ser un canvi total.
Van ser 11 anys d’Albert Puig sota l’etiqueta FC Barcelona
I, quan vaig dir que no seguia, es van enfadar com sempre perquè ells mantenen que han de ser ells els qui et facin fora. He cregut sempre que és millor anar-se’n ‘calladet’ i el temps posa les coses en el seu lloc. El director general Rosich em va dir que em prengués vacances, com si fos per ràbia, i, en veure que insistia a anar-me’n, em va dir ‘vés-te’n!. Era com ‘una afronta’ i ja al juny em va arribar l’oferta de Gabon.
“SER DE CAMBRILS I ENTRENAR Al BARÇA ERA IMPOSSIBLE”
Imaginem que haurà repassat moltes vegades quants futbolistes van passar per les seves mans…
Fa dies vaig voler fer una llista, a través de transfermark, del valor de jugadors que es van fitxar en aquella època i superava el seu valor els 200 milions d’euros. Va ser un treball de futbol excepcional a Catalunya, amb Jàbac i Cornellà com a filials; l’Espanyol ens superava perquè els ‘senyorets’ no ens movíem. Això va canviar, vam ser hiperactius, vam anar pels barris i fitxem molt talent com va fer en el seu moment José Manuel Casanova.
Noms propis? Molts, moltíssims.
El talent més gran que vaig conèixer va ser Brahim (12 anys), Lee, Ansu, talents extraordinaris i jugadors com Balde, Miranda, Dani Olmo, Iñaki Peña…i, a nivell humà, moltíssims.
“TALENTS? BRAHIM, ANSU, LEE, PEÑA…”
Segueix amb atenció nostre futbol català?
El futbol català ho segueixo poc, la veritat, miro el vostre twitter encara que admeto estar bastant desconnectat. És molt curiós tot el que ha passat: el futbol formatiu sempre ha estat molt vocacional per part de la gent que treballa en això
No tothom s’acomiadaria d’una entitat com el Barça.
No, però hi ha dues parts que t’absorbeixen molt si vols fer bé el treball: 1) barallar-te amb el club per la seva burocràcia enorme perquè això provoca un desgast enorme i 2) 200 jugadors = 200 famílies i tu ets el ‘pare’ de tots. Per molt que et paguin, desgasta moltíssim, és un treball 24 x 7.
Vostè sempre ha dit que val més equivocar-se que quedar-se amb el dubte.
Sí, i, si hi ha una experiència de vida, vaig, però no sols perquè m’arribi una oferta d’entrenador. Fa 20 anys vaig aguantar de tot i la pressió de Barcelona va ser brutal. Gràcies al Barça, no obstant això, he pogut anar pel món en haver estat director del futbol formatiu allí.
“PER MOLT QUE ET PAGUIN, DESGASTA MOLTÍSSIM”
La seva trajectòria és impressionant: Cambrils, Gabón, Carib, Còrdova, USA, el Japó. Això com es fa?
Puff! Ni tu saps ni jo sabia on estava Gabon, però la meva dona, a qui li feia molta il·lusió, em va dir que endavant i vam estar dos anys com a director de futbol. És molt dur, la veritat, encara que per a viure experiències sigui impagable.
Ara com ara només se centra en complir el seu actual contracte fins a final de temporada // FOTO: FC Tokyo
Quin canvi!
Va ser bestial: passar de dirigir a un munt de persones, en un club on tothom et lloa i tens un munt de despatxos, a estar en un que era una habitació petita. Ho vaig agafar com un repte als meus 45 anys.
Carib i Còrdova! Això és viure!
A Aruba on vaig estar tres mesos amb un amic i després em va sortir el Còrdova venint una o dues vegades al mes amb la meva gent. En un any i mig vam ser considerats la tercera pedrera d’Andalusia, una gran alegria.
“VAIG ESTAR DOS ANYS MOLT BONS AMB ‘DOME’ A USA”
I arriba els Estats Units (2016), arriba Albert Puig amb Domènec Torrent i l’Anza Force Soccer de Califòrnia
Vaig anar a donar una conferència a Califòrnia (USA), em van trucar d’aquesta Acadèmia per dos anys i fins i tot vaig muntar una petita empresa de cursos en línia. Ja em tornava a casa quan em va reclamar Domènec Torrent que li havien ofert Nova York i em va comentar que desitjava que fos el seu segon i allí me’n vaig anar dos anys molt bons, a Manhathan, aprenent en el món professional. ‘Domi’ em va donar la possibilitat de cobrar mentre aprenia, així de clar.
Ho té tot a favor, treballa en el que li agrada, la formació, i mira al futbol professional (2018)
Sí. Uns mesos després li vaig dir que volia provar com a entrenador professional, li vaig dir que m’havia ensenyat com s’organitzen les coses i que volia fer-ho en un país on no se m’insultés. Si em surt malament, me’n vaig a casa, record que li vaig comentar.
“LA FIGURA DE L’ENTRENADOR ES RESPECTA MÉS“
Albert assumeix la màxima responsabilitat al capdavant del conjunt de la capital // FOTO: FC Tokyo
Llàstima que no surtin més tècnics lluny de Catalunya i d’Espanya per a millor formació dels nostres futbolistes
Sí. Amb la pandèmia hi ha hagut un retard important i em dol veure com en altres països es considera a aquestes figures com un professor, per exemple, i se li paga un sou per a viure. Em fa mal perquè sé el potencial que té tota aquesta gent que està a Catalunya i vas pel món i amb proves que no se’ls ha donat aquesta possibilitat.
Anem al Japó, com es fa per a anar a treballar al Japó. Imaginem que no ha de ser tasca senzilla tampoc
Vaig parlar amb l’agent que va portar a Kubo, precisament, i li vaig comentar que desitjava anar al Japó i en 24 hores ja tenia Nigata, una de les millors aficions que hi ha. Estava en segona, van ser dos anys meravellosos, canviem el futbol d’allí, no vam poder pujar, ja que la pandèmia va impedir el play-off. Després va venir Tòquio.
Tòquio, capital nipona. Quina experiència!
Jo m’aixeco sobre 5,30 o 6h., mengem a les 12, sopem a les 18h, ens adormim sobre les 22h.; tot és exactament igual, però amb 7 hores més mentre que allí tot es fa tard i tarda. És més quan vaig allí, intento fer-ho igual però no puc.
“LA MEVA FAMÍLIA ESTÀ MOLT BÉ AL JAPÓ”
La família d’Albert Puig ho suporta bé?
La família està molt bé; la meva filla va estar 4 anys als Estats Units i ara domina el japonès molt bé, sap una mica de francès, català i castellà amb 10 anys. La meva filla era l’única estrangera a Nigata i ara ho domina, és increïble. En aquest sentit, perfecte. Jo només parlo tres paraules de japonès.
Albert, què tal el seu nou equip?
Tòquio és dels equips que està sempre entre el sisè o el vuitè, és l’equip de la capital i va canviar tota la seva estructura. No el vaig pensar molt i me’n vaig anar; jo tenia excusa perquè va morir el meu pare i la meva mare quedava sola i podia tornar, però ho vaig fer i no em penedeixo, m’ho prenc diferent.
ALBERT: “M’ALEGRA MOLT QUE FUNCIONI EL BARÇA DE XAVI”
Només una pregunta sobre Xavi Hernández i el seu Barça, ja que el motiu de l’entrevista és per saber com està un dels ‘pares’ de l’obra, no obstant això com ho veu a distància
Estic molt content que funcioni el Barça de Xavi, per descomptat, i molt content del retorn d’Adama i de molts xavals. Sóc del Barça des de petit, no sols per haver treballat allí, sinó per com es fan les coses.